Vam concertar entrevista amb en Camil Ros pocs dies després d’una breu conversa davant la presó de Puig de les Basses. Esperàvem la sortida en llibertat de la seva amiga i companya de treball sindical Dolors Bassa, per a qui la UGT havia demanat l’indult. A la seu d’aquest sindicat a Catalunya, a la rambla del Raval, no pot passar desapercebut ni el perfil de les xemeneies del que va ser la Canadenca, emblemàtiques pel que representen en la història del moviment obrer, ni les imatges de qui va ser sindicalista i consellera de Treball, condemnada pel Tribunal Suprem a 12 anys de presó per la seva implicació en el referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre del 2017.

UGT sempre s’ha posicionat compromesa en la defensa del dret a decidir de Catalunya. Javier Pacheco es va desmarcar no fa gaire i va anunciar que CCOO no participaria en l’acord per l’amnistia i l’autodeterminació que promou el president Aragonès. UGT que farà?

El Govern encara no ens ha fet la seva proposta. Volem que ens expliqui quin és el seu posicionament, perquè jo només he sentit declaracions. Aquest és un element clau. I a partir d’aquí, quina és l’estratègia de negociació?
Estem en un moment en el qual no podem passar pàgina ràpid sobre el que ha costat arribar fins els indults. No s’ha arribat per un atzar. Nosaltres vam ser la primera gran organització que va presentar una petició d’indult. Ho vam per la Dolors Bassa I el vam presentar sense soroll. El camí és aquest. S’han de fer coses sense soroll. La UGT està a favor evidentment de desjudicialitzar i de negociar i trobar acords. Jo crec que aquest és el temps dels governs. Els governs no ens han de portar a altres organitzacions a les seves estratègies.

Que iniciïn el procés de les taules. Donarem suport als governs perquè negociïn. Jo no posaré els límits a cap dels dos.

Tenim el Govern de l’Estat que diu que tot el que es faci ha de ser en el marc legal i el de la Generalitat que diu amnistia i autodeterminació. Segurament si hi ha diàleg no passarà ni una cosa ni l’altra. Hi haurà punts mitjos d’acord. Des del 2017 fins ara, crec que s’ha demostrat que ni la judicialització ha solucionat els problemes de qui ho va judicialitzar tot ni la unilateralitat ha aconseguit el seu objectiu. Cap dels dos ha aconseguit el seu objectiu i el terreny es troba al mig.

El dia que van sortir els presos polítics, poc abans de rebre Dolors Bassa, vostè ens va dir que els indults eren un primer pas. Quines condicions creu que s’haurien de donar per solucionar els milers de casos que hi ha pendents?

S’ha de desjudicialitzar. Hem desjudicialitzat amb els indults, que era la part més dura de la situació, però amb tot l’altre més petit s’ha d’anar desjudicialitzant. Jo soc insubmís al servei militar obligatori. No em van jutjar. Vaig ser objecte d’una ‘amnistia’ del servei militar obligatori sense llei d’amnistia. I per a mi hauria significat dos anys, quatre mesos i un dia de presó. Poso un exemple de com es va trobar una solució per a la gent que havíem estat insubmisos, els de la part final que vam sortir sense ser jutjats. Abans hi havia la gent que sí que va patir presó i altres situacions... El tema és que es desjudicialitzi el que ha passat des de l’any 17 cap aquí. Que l’Estat espanyol no utilitzi la via de la judicialització com a element polític i que certs sectors de la societat no utilitzin aquí la unilateralitat. La qüestió està al mig.

Ara és important trobar elements per a que el tema del Tribunal de Comptes es solucioni i no facin aquestes barbaritats que fan, o altres situacions que estan pendents. Com organització sindical, què és una de les més plurals que hi ha a Catalunya, en aquests moments ens toca més un paper de mediació, no per proposar-nos nosaltres com a mediadors en el sentit estricte del terme, però la nostra posició està més en mirar de fer ponts que en dir estic amb un govern o estic amb l’altre.

El Govern espanyol ha canviat. Com creu que cal analitzar aquesta remodelació des de la perspectiva sindical?

A les nostres matèries directament no ens afecta, perquè tant la part d'Economia com la de Treball han quedat igual, més o menys. Haurem de veure com evoluciona. La sensació és que hi ha hagut un canvi de Govern més aviat per renovar gent, encara que no sabem les causes de la renovació, que un canvi de polítiques. Això es veurà en les polítiques del dia a dia i en els pronunciaments del president del Govern que pugui fer en el Congrés dels Diputats per explicar els canvis com en els de les diverses ministres sobre els seus objectius.

En l’anterior convivien sensibilitats oposades en relació al mercat laboral. Ara també, sembla, però quina creu que ha pres més força?

No ho sé, perquè no conec gaire la trajectòria de les persones noves que han entrat. No sé si de la part del PSOE provenen de sectors més esquerranosos o menys. Falta informació. És una renovació de gent, però al final... nosaltres, sempre ho hem dit, jutgem els governs per les seves polítiques. No ho fem ni pel partit que governa ni per les persones que hi ha, perquè al llarg de la nostra vida sindical, que és molt llarga, n’hem vist de tots colors amb tots els colors polítics. De vegades els que poden semblar més dels teus després opten per les polítiques més contràries i a la inversa. No crec que afecti a les negociacions o al diàleg social. Tenim més problemes amb la posició d’enrocament de la CEOE en el diàleg social que no pas per les governamentals, encara que també hi ha dificultats.

El canvi en la normativa laboral segueix pendent. UGT s’ha pronunciat reiteradament en favor de la derogació de la reforma laboral que es va aprovar fa nou anys. Cal derogar aquella llei o reformar alguns aspectes?

Cal derogar-les, i en plural. Hi ha la reforma laboral de Zapatero, la de la negociació col·lectiva, i hi ha la del PP. Per tant n’hi ha tres. Aquelles van ser les bases de sortida de l’anterior crisi econòmica, i qui digui que d’aquella crisi vam sortir bé menteix, perquè la immensa majoria de la gent ha sortit pitjor, fins i tot els que han mantingut la feina, en alguns casos amb salaris congelats o retallats.

I la gent que ha perdut la feina i ha trobat una altra ho ha fet en condicions pitjors. En el 2007, amb la legislació i la situació econòmica anterior, qui tenia feina, per molt precària que fos, per molt mal pagada que estigués, arribava a final de mes. El treballador pobre no existia abans de l’anterior crisi econòmica. Ara existeix i es cronifica. D’això només es pot sortir amb unes altres bases de gestió i de sortida de la crisi. És un tema salarial, de condicions de treball, de negociació col·lectiva... Hi ha molts elements que s’han de derogar o s’han de fer nous, que cadascú ho digui com bonament li plagui.

Cal un nou Estatut dels Treballadors?

Si ha de ser un nou estatut amb les bases de la legislació laboral anterior, no. El concepte de “nou” és molt trampós. Nosaltres situem de manera clara el concepte “derogació” perquè hi ha coses que s’han de treure, que s’han de derogar. No necessàriament el que ha de sortir és tornar al que hi havia abans, Hi ha coses que es poden derogar i hi ha coses que s’hauran de tornar a negociar, però les bases han de ser unes altres, perquè ja tenim l’experiència de la crisi econòmica, però també la d’aquesta crisi.

L’autorització dels expedients de regulació d’ocupació (ERO), que desapareix amb la reforma laboral del PP, segurament, si no s’hagués tret, ens hauríem estalviat molts ERO i Nissan no hauria tancat.

I una altra cosa és que el Govern ha de complir com a mínim amb el que té en el seu acord de Govern. El seu acord. On hi havia elements de derogació parcial. Això s’havia d’haver produït a la primavera de l’any passat i no es va produir. Ells tenen un acord de Govern amb Podemos, en el qual no hi ha la derogació total però sí d’aspectes parcials. Com a mínim que facin això i continuem.

El Govern apel·la al diàleg entre "agents socials". Si la patronal es nega a negociar aquest canvi, què ha de fer el Govern?

El Govern ha de governar. La CEOE està aprofitant algunes declaracions del Govern que en algun moment van dir que ells legislarien amb un acord. És clar, això la CEOE s’ho pren com un dret a vet. I clar, no és dret a vet, perquè llavors nosaltres també podriem vetar o marxar de les taules de negociació i dir "ja us ho fareu". Per tant, la CEOE ha decidir si vol fer de lobby dels interessos de grans corporacions o vol fer de patronal.

De la mateixa manera que fem amb els convenis col·lectius, sector a sector, empresa a empresa, s’ha de fer una política d’acords. Clar... amb les reformes laborals, les patronals i les empreses tenen barra lliure. Poden rebaixar els costos laborals com els sembli, amb causa o sense causa, i evidentment ells no volen renunciar a aquests privilegis. Hem d’equilibrar, perquè en el mercat laboral hi ha empreses i treballadors.

La CEOE en aquests moments està molt bel·ligerant, però al mateix temps, finalment, l’acord de les pensions l'ha signat. Veurem com van. Nosaltres estem tornant a iniciar calendari de mobilitzacions, també pel tema del salari mínim.

La resposta de vegades és que "ara no és el moment", perquè generaria inseguretat als empresaris, en una situació ja prou complicada amb la pandèmia.

Jo crec que és el millor moment, perquè amb les bases amb les quals sortim d’aquesta crisi tindrem el model econòmic de futur. Amb les bases laborals amb les que puguem gestionar aquesta crisi, que puguem gestionar els fons Next Generation, ... serà amb les que sortirem pels propers deu anys. Si la legislació laboral segueix apostant per la precarietat, pels salaris baixos, amb empreses multiserveis que paguen un 20 per cent menys que el previst en els convenis de sector, ... això voldria dir que no sortiriem.

Creu possible o versemblant que a dia d’avui la patronal accepti que es reverteixi la normativa que permet als empresaris la rebaixa unilateral de les condicions de treball?

Hi ha empreses serioses que estan d’acord en que les regles del joc les han de marcar els convenis de sector. Els que no estan d’acord són els pirates, que amb un conveni d’empresa que rebenta el conveni de sector poden baixar un 20 o un 30 per cent del salari.

Respectar el conveni de sector vol dir, primer que es garanteixen els drets laborals de la gent, i per les empreses que no hi hagi competència deslleial. Que no hi hagi una altra empresa competint amb un trenta per cent de salaris més baixos en les seves ofertes, tant en contractació pública com en privada.

L’exemple més evident és amb les persones que netegen en els hotels, però també es troba en magatzems de logística i en molts altres sectors. Hi ha de tot. La patronal ha de decidir si fa lobby d’uns interessos o fa de patronal. Les patronals han de tenir un sentit general de visió de la societat, com ho tenim els sindicats. Els sindicats no estem en posicions gremialistes, de tot per nosaltres o res. Nosaltres busquem acords, sempre diem diàleg social, no estem dient imposició laboral. Diem diàleg, negociació, resolució de conflictes...

Em parla d’empreses pirates. Fins a quin punt creu que s’han d’acceptar o limitar les externalitzacions? On comença i on acaba la cessió il·legal de treballadors?

Nosaltres entenem que l’activitat principal de l’empresa no s’hauria de poder externalitzar. A una empresa tèxtil de fa molts anys, segurament, la seguretat, la neteja i el transport formaven part de l’activitat principal de l’empresa. Tots estaven en nòmina d’aquella empresa. Al llarg dels anys tens una empresa de seguretat, una de neteja, una de transport... bé. Es pot discutir o no. Nosaltres sempre preferim que les concentracions de treballadors siguin grans, perquè així hi ha més força que a les empreses petites a l’hora d’organitzar els treballadors. Això ajuda, però amb aquests elements podem interpretar. El que no podem interpretar és que activitats principals s’externalitzin i a sobre d’externalitzar es rebenti el conveni de sector.

Quan una empresa externalitza una activitat amb una empresa multiserveis el que està fent és estalviar-se un vint o trenta per cent de costos laborals. Una empresa de repartiment, què fa? Per a que aquest negoci funcioni baixa costos laborals.

Defensen que la gent ha de treballar en règim d’autònoms, però només treballen per aquesta empresa! Per molt que hi pugui haver alguna cooperativa que agrupi els d'Amazon, per exemple, això acaba essent una trampa, perquè no hi ha jornades laborals clares.

Els sindicats conserven més o menys incidència en l’Administració, en empreses públiques i en aquelles que estableixen relació laboral sota normativa. Quina mena d’acció sindical creu que pot dur a terme UGT per defensar  treballadors dispersos com els autònoms, "emprenedors", freelancers...

L’acció sindical s’ha de fer en molts casos des de fora i no des de dins. A les situacions de precariat s’afegeix aquella situació en què, en molts casos, si l'empresa sap que tens contactes sindicals, pots ser acomiadat de manera molt més fàcil. Nosaltres hem guanyat sentències a Glovo, que ha hagut de donar treballadors d’alta a la seguretat social, perquè ens ha arribat informació per altres vies, denunciant i actuant, amb la inspecció de Treball i via jutjats. Nosaltres no només actuem quan tenim representació o afiliació a dins, que és quan ens va millor, sinó també a aquells llocs on no en tenim i és complex tenir-ne, per situacions de persecució, doncs ho fem des de fora.

Cada cop hi ha menys gent que es consideri a si mateixa com a classe treballadora. Quina implicació creu que té això per un sindicat com UGT?

Hi havia una companya del sindicat, que ja està jubilada, que fa molts anys ja deia una frase: "Ara ja ningú és classe treballadora. Tothom és classe mitjana, però això amb tres mesos a l’atur se’t passa".

Al final, la classe mitjana és classe treballadora. Si voleu li busquem un altre nom, perquè la gent parla de les classes altes, no? Gent treballadora, per exemple, perquè això pot anar fins els autònoms, que tenen una petita activitat econòmica o qui té responsabilitats directives dins d’una empresa. És veritat que hi ha definicions que cal anar actualitzant, però jo no trobo cap altra expressió millor. No m’agrada discutir pels noms o definicions i sí sobre els conceptes que es necessiten.

Els sindicats som molt criticats, però quan la gent té un problema va al sindicat o si coneix algun sindicalista amic, o amic d’amic, truca. Quan la gent té un problema laboral acaba buscant i quan coneix el sindicat normalment s’hi queda.

Quin balanç creu que cal fer dels ERTO de la pandèmia?

Crec que és bo. És la millor política que s’ha fet durant la pandèmia. Han estat el gran coixí. I ara el que cal fer és que la gent que està en ERTO continuï tenint coixí i trobem solucions, perquè per desgràcia sembla que això ha de continuar. A principis de juny semblava que això ja s’havia acabat, tots vacunats... Però el que ha passat aquestes setmanes crec que ens farà reflexionar... Necessitem encara el coixí d’ERTO com a mínim un any més.

A la tardor potser el procés de vacunació ja estarà avançat però sempre ens pot entrar una variant que ens descol·loqui. Aquesta crisi és com un tsunami i l’aigua no ha baixat. Fins que no baixi no veurem l’afectació real. Per tant no podem deixar que els ERTO desapareguin.

Si es tanca l’aixeta, preveu  conflicte? No seria la primera vegada que els sindicats han entrat en conflicte obert amb governs socialistes. Es pot descartar aquest escenari a curt o mig termini?

Amb tots els governs hem tingut conflictes. No crec que n’hi hagi hagut cap amb el qual no hàgim tingut conflictes. Però de fet anem acordant. Som gradualistes i de vegades amb un excés de gradualisme. Potser caldria fer plantejaments més durs. El problema el trobem quan els governs viren. A l’anterior crisi hi va haver un que va dir que no pagaríem els plats trencats de la crisi. Era l’expressió que utilitzaven i vam acabar pagant la vaixella sencera. Hi van haver acords i desacords. Nosaltres no tenim dubtes quan ens hem de mobilitzar.

Ara les crides a la vaga general es troben més en boca del moviment feminista que dels sindicats. Què li semblen aquestes convocatòries?

Nosaltres ens hi hem acabat sumant, ... Al final la vaga vol dir parar, fer-ho i renunciar al teu dia de salari aquell dia per un objectiu superior. Hi ha vegades que alguna gent, quan parla de vagues o aturades de país ho fa amb certa lleugeresa, però per a nosaltres els 8 de març previs a la COVID han estat molt importants, perquè es va aconseguir, en forma de vaga però sobre tot en forma de mobilitzacions, canviar cert rumb de polítiques d’igualtat. Però no s’han canviat totes. Jo les valoro positivament. Són un altre tipus de vagues, no són de conflicte laboral, són de conflicte social i han de ser respectades. Jo mai criticaré algú que convoqui una vaga.

Però la llei d'igualtat només es compleix en allò que obliga. En allò que assessora o orienta no es compleix. En el mercat de treball la bretxa salarial continua i es manté o creix. On es compleix la llei d’igualtat? En la representació política, en un ajuntament, un parlament, Congrés dels Diputats, Europa.... En el món del treball, per erradicar la bretxa salarial i altres discriminacions hem de trobar fórmules per obligar.

Cada vegada apareixen més actors socials que posen en qüestió la possibilitat d’un creixement econòmic indefinit. L’emergència ecològica sembla cada cop més indiscutible. Per l’Administració i per l’empresariat el creixement sembla un axioma. UGT, per exemple, en temes com l’ampliació de l’aeroport d’El Prat, que està clarament enfocat cap al creixement, com es posiciona?

Aquest és l’exemple. El que hem traslladat a tots dos governs és que es posin d’acord i després que ens facin una proposta. Tenen una oportunitat, tant pel moment polític en què vivim, en què hi ha diàleg polític, i no hi ha la situació de tensió anterior. Al mateix temps ens han de fer una proposta que sigui sostenible, que trobi l’equilibri entre el creixement econòmic i la sostenibilitat.
Nosaltres, respecte l’aeroport d’El Prat, també hem situat de manera molt clara que volem parlar del que passa dins del ciment de l’aeroport, de les condicions de treball que hi ha, perquè, per exemple, en aquests moments hi ha convocada una vaga de neteja, perquè hi ha uns concursos públics que fa AENA, que porten precarietat laboral i situacions de conflicte.

Jo ho vaig dir molt clar. Abans de dir sí o no, primer vull que facin una proposta. Jo vull parlar de tot i crec que és un moment polític per poder jugar també amb un tema de creixement econòmic. A Catalunya li pot anar bé a curt termini? No necessitaria un hub, per la situació de crisi mundial que hi ha. Però a mig termini, si arribem a nivells de recuperació, segurament et posiciona millor. I sí que és cert, pel tema del hub, que el paper que puguin jugar Girona i Reus és diferent. Bé, doncs, analitzem això sobre la taula i no situem una data estricta, amb un“o hi ha acord o no hi ha inversió”. És un moment important.