Una de les prioritats del seu mandat és reforçar la independència de l'ANC. Això vol dir que interpreta que els darrers anys l'entitat l'havia perdut, almenys parcialment?

No, això seria fer una interpretació una mica forçada. L'ANC sempre ha tingut el paper de fer pressió als partits i s'ha exercit de manera diferent en cada moment. En el mandat de la Carme Forcadell era la pressió per fer el referèndum inicialment, que va acabar sent el procés participatiu, amb el 'president, posi les urnes'. En el mandat de Jordi Sànchez es va tornar a intervenir amb una independència notable quan no hi havia l'acord amb la CUP per tirar endavant el full de ruta independentista i es va posar damunt la taula el referèndum d'autodeterminació, després d'una consulta interna. S'ha fet valer aquest paper de pressió, d'incorporar elements a l'agenda política i fer anar els partits cap a progressos. En el dia a dia poden haver-hi decisions que hagin estat més o menys polèmiques, però a vegades són els propis partits, que són hipersensibles, els que les poden interpretar com si fos suport a una posició partidista, però en realitat és que l'ANC legítimament decideix els seus posicionaments i mira que es facin realitat. Aquesta la línia la mantenim i la reforcem.

L'ANC ha creat una comissió nova de nom Fem República. En què consistirà?

N'hem aprovat la creació, però encara s'ha de constituir, elaborar el pla de treball i definir els seus objectius. El que tenim ara és una idea i dues iniciatives que han convergit. Una és treballar més, per exemple, els argumentaris econòmics i tornar a posar sobre la taula campanyes propositives sobre els avantatges que pot aportar una república al conjunt de la societat. I l'altra té l'element de treballar des de la societat civil les febleses que ens van limitar a l'hora de fer efectiva la independència a l'octubre. Per exemple, poders econòmics que van tenir una influència en forma de pressió i campanyes de catastrofisme econòmics. Doncs es tracta de veure com podem treballar perquè a mig termini aquestes campanyes siguin més febles. Això pot passar per molts àmbits, com enfortir una economia més autocentrada, fer que aquests poders econòmics tinguin menys influència... Però la comissió ha de començar a treballar i s'ha de reunir amb experts en diferents àmbits, però encara és prematur definir els objectius i accions de la comissió.

Vivim el moment de màxima repressió política des que va començar el procés independentista i les dues persones que l'han precedit al càrrec, Carme Forcadell i Jordi Sànchez, estan empresonades. Quan va acceptar ser presidenta va pensar en el que pot arribar a comportar?

El context de repressió política és diferent al dels moments en què Carme Forcadell o Jordi Sànchez van ser escollits. No ens podíem imaginar que la repressió arribaria a aquest punt tant fort, amb la fabulació de delictes inventats i empresonaments preventius o la segona onada de repressió que sembla que intenten començar ara... En vaig ser conscient, però justament l'objectiu de la repressió és paralitzar la societat i que persones que podrien assumir determinats lideratges agafin por i no l'assumeixin. La repressió tindrà menys efecte en la mesura que es vegi que no té l'efecte buscat. Hem d'intentar tenir-la present, però alhora que no ens condicioni.

L'ANC sempre ha tingut una vocació internacional. Una prioritat actual és intentar contrarestar el relat criminalitzador de l'independentisme que es fa a nivell policial, mediàtic, judicial i polític?

Tenim moltes assemblees exteriors, sobretot a Europa, i ja ho estan fent. Fan arribar a l'opinió pública coses sobre aquest relat fals i es reuneixen amb acadèmics i polítics, especialment allà on tenim exiliats.

Aquesta xarxa que l'assemblea ja té és bàsica per ajudar a desmuntar aquest relat i està començant a tenir efectes. L'ANC és una peça més, però és significatiu que Le Monde, un diari jacobí d'un estat com el francès, publiqués una columna d'opinió de dos autors francesos i dos d'italians de primer nivell denunciant l'existència de presos polítics i la repressió i dient que estan a favor que es pugui decidir... Comencem a veure com l'estratègia repressiva té unes conseqüències negatives enormes pel prestigi de l'Estat espanyol i en aquesta línia l'Assemblea hi té molt a dir, perquè té estructurada aquesta xarxa de contactes i d'assemblees arreu del món.

L'Assemblea defensa la investidura de Carles Puigdemont, amb l'argument que suposaria la restitució del govern legítim, a banda d'encapçalar la llista més votada dins el bloc independentista. Però més enllà del simbolisme, creieu que pot tenir recorregut?

Estem en un context en què el simbolisme també és important. Com més visualitzem el conflicte d'arrel democràtica que tenim, millor. Més ajudarà els presos, els exiliats i la causa de la república catalana. Hem de visualitzar les contradiccions al màxim, visualitzar el no respecte als principis democràtics bàsics [per part de l'Estat]. Penso que el primer que ha de fer el Parlament de Catalunya és fer un acte de sobirania i investir qui té la màxima legitimitat, perquè va poder ser candidat, va encapçalar una llista electoral que va ser la més votada de les forces independentistes, i a més a més va ser il·legalment destituït, perquè el 155 no preveia en la seva filosofia poder-ho fer. Hi ha tants elements polítics i democràtics que fan que el lògic sigui fer aquest acte de sobirania del Parlament que no crec que haguem d'anar més enllà. Després els altres, com sempre, que demostrin del que són capaços. Que sigui l'Estat el que actuï i es vagi retratant davant del món com un estat que té una deriva autoritària, que es fa més visible i va incrementant-se.

Però, en qualsevol cas, entenc que no descarteu l'escenari que el president o presidenta finalment sigui algú que no estava a l'anterior govern?

Nosaltres no volem entrar en tacticismes i en aquest tipus d'escenaris que són propis de la política de partits. El que diem és que no sabem com us ho heu de fer però el que heu de fer són aquests actes de sobirania i visualitzar el conflicte democràtic.

Si finalment no hi ha acord entre la majoria independentista per investir algú abans del maig, com veuria l'ANC l'escenari d'unes noves eleccions?

Òbviament l'objectiu és que es respectin els resultats de les darreres eleccions, on els independentistes van guanyar. Si això no és així, no hem de tenir por a unes noves eleccions, en el sentit que no hem de tenir por a anar a votar tantes vegades com sigui possible fins que es respectin els resultats. Penso que ens enforteix no actuar amb por, la gent no s'apunta a cavalls perdedors, sinó a guanyadors.

Els darrers mesos una part de l'independentisme ha modificat sensiblement el seu discurs, i aposta més per una anomenada via pragmàtica, que defensa la necessitat de formar govern ja. ERC en seria el màxim exponent. Què n'opina?

Si es fan retrocessos en el discurs i s'entra en un cert grau d'incoherència això no sumarà. L'ANC diu que com més siguem millor, però és un error pensar que ampliaràs la majoria renunciant a les victòries que has aconseguit o no posant-les en valor. I crec que han començat a canviar una mica. L'article de l'Oriol Junqueras al diari Ara reivindicant el referèndum o les darreres declaracions de tots [els presos] al Suprem també. No és des de treure-li valor al que has fet o la gran victòria que va representar fer l'1-O que sumaràs, ho faràs a partir de la convicció i la defensa del que ja has aconseguit.

Arriba a la presidència de l'ANC com a independent, però fa uns anys va militar a ERC. Ja fora del partit, en una entrevista a 'Crític' de fa un parell d'anys em deia que des d'un punt de vista ideològic, ERC era el partit al que es sentia més propera. Encara és així?

Sóc una persona de centreesquerra i independentista i el referent en aquest espai és ERC. Això no canvia, però el que passa és que sempre he estat una persona que s'ha caracteritzat per la seva independència de criteri. Que ideològicament em consideri de centreesquerra i a més a més sigui independentista, no significa que quan ERC fa polítiques que no considero les més adequades per assolir la independència no tingui tota la llibertat del món per criticar-les. Això ho he fet sempre, també quan era militant. I com a presidenta de l'ANC penso que puc representar perfectament tot el ventall de sensibilitats independentistes. I així ho faré.

Una de les coses que ha dit aquests dies és que creu que a l'octubre es va perdre el 'momentum' independentista i es va trigar massa a proclamar la república. Què s'hauria d'haver fet?

Crec que s'hagués hagut de declarar la independència el més ràpidament possible, tenint en compte que la llei del referèndum deia que s'havia de fer 48 hores després de la proclamació dels resultats del referèndum. S'havia d'aprofitar el moment de força per l'impacte en les opinions públiques i en la societat civil de les imatges de violència policial i declarar la independència. I després mostrar-se oberts a un diàleg i una negociació però des d'una posició de força. Aquest momentum es va anar perdent, l'Estat es va reforçar i al final es va proclamar la independència des d'una posició molt més feble i havent deixat que entre els partits hi haguessin dissensions. Un dels elements que va jugar és que el referèndum es va fer en unes condicions molt difícils i els va desgastar molt. Tota l'energia la van posar en poder-lo fer i el que venia després no ho tenien tan consensuat ni tan parlat ni tan treballat.

L'estratègia acabava l'1 d'octubre...

Sí, això és força evident. Aquesta incapacitat d'aprofitar les oportunitats es repeteix massa.

Si s'hagués aprofitat aquest moment, creu que hi hauria hagut una major repressió física de l'Estat?

Aquest és l'argument que han donat els líders polítics per justificar que al final no intentessin fer activa la República, no apliquessin els decrets previstos en la llei de transitorietat jurídica ni tampoc cridessin a una resistència al 155 l'endemà del 27 d'octubre. Em falta informació, però veig difícil que un estat que forma part de la UE i de les estructures de l'OTAN, que impedeixen que s'ataqui la població civil, es pugui permetre un nivell de violència policial superior al de l'1 d'octubre, quan ja va ser molt forta i una persona hi va perdre un ull.

El nombre de partidaris de la independència no ha deixat de créixer en xifres absolutes, però també ho ha fet el nombre de persones que es decanta per formacions que s'oposen radicalment a la independència i, en alguns casos, defensen la repressió. Cal recosir el país?

No crec que el 43% de catalans que ha votat partits unionistes estigui a favor de la repressió i cridi 'Puigdemont a prisión'. D'aquest percentatge hem d'assumir que una part sí que és així i no vol guanyar democràticament la batalla, com sí que van fer els unionistes escocesos, però estic segura que també hi ha gent espantada per la campanya de catastrofisme econòmic, gent que pensava que perdria la feina, que es creia els titulars que deien que el PIB cauria un 30%, que no vindrien turistes,... S'ha demostrat que tot això era fals i que el PIB de Catalunya va tancar el 2017 amb un creixement del 3,3%, superior a la mitjana espanyola, i que el mateix octubre al voltant del 40% de l'ocupació industrial creada a Espanya va ser a Catalunya. Ara, que fins i tot Caixabank fa declaracions dient que va sobreestimar l'impacte de la crisi política i que l'FMI també ho ha dit, hem d'aprofitar i fer arribar aquest missatge a aquesta part de la ciutadania que desinformada, mal informada i manipulada va donar suport a uns projectes polítics que estan al costat de la repressió. Estic segur que moltes d'aquestes persones no donen suport al que està fent l'Estat.

Per tant, veieu bàsic retornar a l'argumentari econòmic per incrementar suport al projecte independentista?

N'estic convençuda. D'una banda hi ha aquest discurs propositiu de tot allò que podríem fer amb una república, i ara tenim molts més elements que deu anys enrere, perquè hi ha tot un seguit de lleis socials que ens han tombat i que només la República ens permetria desenvolupar. Però, per altra banda, també hem de tenir en compte tota la campanya de terror i catastrofisme econòmic perquè quan torni a aparèixer ja no faci efecte. Que, per exemple, a les eleccions del 21-D l'independentisme creixés més a l'àrea metropolitana que a l'interior de Catalunya crec que s'explica per la por econòmica.

En canvi a l'àrea metropolitana vam guanyar gent pel relat democràtic, sobretot pel que va passar l'1 d'octubre. Hem de treballar en tots els àmbits, el relat democràtic, el relat contra la vulneració de drets fonamentals i la repressió política, i també ens pot fer avançar el relat econòmic. Hem de mirar de no deixar ni un flanc.

Fa uns dies va presentar-se a Barcelona la plataforma Diàleg UE – Catalunya, que agrupa prop d'una quarantena d'eurodiputats que defensen l'alliberament dels presos i una solució política al conflicte que passi pel diàleg. Significa que es mouen coses a nivell polític a Europa?

Té molt mèrit, perquè la pressió que estan exercint els diputats del PP, Ciutadans i el PSOE al Parlament Europeu contra els parlamentaris que es posicionen és molt forta i això té conseqüències. Estan arribant fins i tot a l'amenaça als seus grups, en el sentit de dir 'no tindràs minuts, no et deixaré intervenir, no podràs estar en aquesta comissió...'. Té un mèrit enorme que el president d'aquest grup sigui un eurodiputat liberal eslové [Ivo Vajgl].

Sembla que el gruix de l'independentisme ha assumit que el conflicte polític va per llarg i no sé si en aquest context podeu arribar a contemplar que tard o d'hora hi hagi una pressió o intervenció externa que pugui acabar en un referèndum acordat?

Crec que no sabem si va per llarg. Pot ser molt ràpid o pot ser molt llarg. La naturalesa del conflicte en aquests moments és d'una dimensió tan desconeguda, tan surrealista i tan inesperada que tinc la impressió que hem d'estar preparats perquè poden cometre un error que precipiti les coses un altre cop. Es poden obrir oportunitats que ara no preveiem i potser s'obren d'aquí tres anys o potser ho fan d'aquí sis mesos. Estiguem preparats perquè l'escenari és d'una dimensió que no preveiem. Nosaltres hem demostrat unes majories que és evident que no són enormes, però que en un context d'un referèndum com els del Quebec o Escòcia ens suposarien ser un país independent. Sobre aquesta base hem de treballar cap al nostre objectiu, que és assolir la independència. Que internacionalment apareixen i fan una proposta de mediació i de referèndum d'autodeterminació tutelat internacionalment, l'intel·ligent per part nostra seria estar oberts, escoltar-la i veure si ens convé o no. Però no estem encara aquí. Penso que seria un error tornar a partir de menys deu i situar-nos en la casella del 2012 de situar-nos en un referèndum acordat. No som nosaltres els que ho hem de fer, si arriba la proposta ja es valorarà.