El riu Besòs ha estat un dels espais naturals metropolitans que ha patit amb escreix la industrialització i la urbanització. Durant dècades s’hi han establert fàbriques i empreses que, abans que la regulació ho prohibís, abocaven part dels residus a les seves aigües. També han crescut grans nuclis urbans com són Santa Coloma de Gramenet, amb 120.000 veïns, o Granollers, aigües amunt, amb més de 60.000, que exerceixen una gran pressió antròpica sobre l’entorn. Fa només dos anys un vessament químic provinent d’un incendi de l’empresa Ditecsa va provocar una catàstrofe mediambiental a l’alçada de Montornès del Vallès, de la qual encara se n’està recuperant. Un episodi que representa el delicat estat de salut en el que es troba el riu, que arrossega un passat sense controls i viu un present amb un equilibri fràgil.

Incendi de Montornès

El desembre de 2019 s’incendiava la fàbrica de Ditecsa, dedicada a "la gestió integral d’instal·lacions industrials" sota el lema "solucions industrials i mediambientals". Les aigües utilitzades per apagar el foc van regalimar fins al riu, vessant-hi dissolvents de la família dels benzens altament contaminants: "El vessament va acabar amb gairebé tota la vida que hi havia des d’on estava la indústria fins a la desembocadura", explica Quim Pérez, membre d’Ecologistes en Acció, qui admet que van patir perquè l’accident anés a més: "Si el benzè s’hagués quedat entre els sediments del riu, hauríem viscut un Prestige al Besòs, amb el dissolvent sortint constantment. Sembla, però, que no es va arribar a concentrar".

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va declarar l’emergència al riu Besòs després de qualificar de "molt alt" l’impacte ecològic, tot i que en un primer moment va considerar que no hi havia indicis que allò pogués constituir un delicte ecològic. Ditecsa ja s’havia afrontat a dues multes de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) per emmagatzemar més materials del que tenia permès per la seva capacitat i no etiquetar bé els residus, però no per contaminació. Tot i això, Ecologistes en Acció va demanar a la Fiscalia de Medi Ambient que obrís una investigació per un presumpte delicte contra el medi ambient, com va acabar fent, al qual l’organització s’hi ha personat com a acusació particular.

"Segons l’atestat que va presentar Mossos i que ha presentat la Fiscalia, podríem estar parlant de demandes de presó", explica l’advocat d’Ecologistes, Josep Hurtado. L’empresa ja tenia antecedents d’impacte contra el medi ambient a Andalusia, amb l’obertura d’expedients per la contaminació del riu Tinto (Huelva): "Se sumen aquests antecedents, les sancions continuades i un nivell de formació dels treballadors molt baix, quelcom preocupant tenint en compte els productes amb els que treballaven". Hurtado va més enllà i assenyala també a la Generalitat, ja que considera que l’administració no va actuar quan tocava: "És curiós com, tot i les sancions, quan l’empresa sol·licitava modificacions de les autoritzacions per ampliar la seva capacitat, la Generalitat sempre els hi ha acceptat". De moment, el procés encara es troba en fase d’instrucció, en paral·lel a l’expedient sancionador obert per l’ACA, encara sense resoldre.

Contaminació dels aqüífers

La contaminació del riu no només va afectar l’aigua superficial, també va arribar a les aigües subterrànies. L’ACA va requerir a Ditecsa que s’encarregués de la descontaminació dels pous afectats sota la fàbrica.  Malauradament, en el cas dels aqüífers del Besòs plou sobre mullat. Molts d’ells ja estan afectats per l’enorme contaminació de la industrialització dels anys 60 i 70 que en alguns casos encara dura: "La contaminació a l’aigua subterrània pot durar grans períodes de temps, especialment amb contaminants orgànics", explica Diana Puigserver, especialista en hidrogeologia de la Universitat de Barcelona. "Dècades enrere, es feia un forat per construir les bases de la ciutat i s’hi admetien residus. Milers de tones de residus industrials i urbans es tiraven als forats de la llera del riu", afegeix el geòleg Daniel Barbé.

Puigserver, però, apunta que s’ha reduït l’explotació dels aqüífers del Besòs, un fet que ha permès una certa recuperació. Segons l’experta, l’ACA fa un control de la qualitat de l’aigua d’aquests aqüífers i detecta els nivells de contaminació per dilucidar-ne responsabilitats si és possible: "Si es detecta qui ha estat el responsable de la contaminació, sigui històrica o sigui actual, se n’exigeix la recuperació, sempre que es pugui demostrar". L’experta, però, apunta que no sempre és possible o que moltes d’aquelles indústries ja no existeixen: "La contaminació requereix una actuació sempre que esdevingui un risc per la salut humana o pels ecosistemes. L’Agència se’n pot fer càrrec, però clar, amb diners públics".

Per altra banda, Barbé lamenta que l’ACA no està fent seguiment de tots els contaminants: "Els compostos orgànics són cancerígens, i així com sí que s’ha fet seguiment de compostos com l’arsènic o els metalls pesants, d’aquests no se’n diu res". El geòleg també adverteix que el Consorci Besòs Tordera ha presentat un projecte per optar als fons europeus Next Generation amb els quals es vol invertir en el sanejament del riu: "A nosaltres el que ens agradaria seria dedicar una gran inversió a renaturalitzar el riu. Si s’ha de fer sanejament, que no sigui per cobrir despeses de les empreses privades que no s’estan fent càrrec de les seves responsabilitats".

L’ARC disposa d’un mapa d’inspeccions ambientals practicades a tot el territori, entre les quals hi ha diverses indústries de la llera del Besòs que s’han inspeccionat durant els darrers sis anys, una vintena aigües avall d’on es trobava Ditecsa. De les 18 de les quals se’n disposen dades, sis tenen la màxima consideració pel que fa a respecte de les condicions fixades en l’autorització ambiental, mentre que la resta o bé presenten incompliments "poc rellevants o "rellevants" relacionats amb la contaminació atmosfèrica, l’abocament d’aigües, la producció de residus o la qualitat del sòl i les aigües subterrànies. "El de Ditecsa no és un cas aïllat. Tot i que d’altres accidents no acaben com ha acabat aquest, perquè s’aturen, l’incompliment de les empreses és altíssim. Falta inspecció", apunta Hurtado.

Pressió urbanística

L’altre aspecte que impacta al riu en el seu tram més baix és la urbanització de l’entorn. "El Delta del Besòs és un parc fluvial urbà, no un riu", diu Barbé, qui explica que gran part de l’aigua se’n va cap a les depuradores per acabar al mar canalitzada. "S’han generat beneficis faraònics urbanitzant la zona del mar, en inversions urbanístiques, i permetent que ens puguem banyar a la zona on hauria de morir el riu", exposa el geòleg. Una tendència que encara és ben viva, amb la projecció, per exemple, d’un nou barri de 1.700 pisos amb el Pla Director Urbanístic de les Tres Xemeneies, entre Sant Adrià del Besòs i Badalona.

Per altra banda, durant els darrers anys el Parc Fluvial del Besòs ha anat registrant millores per oferir un espai verd als veïns de la zona. Es tracta d’un equipament molt necessari per als centenars de milers de persones que viuen en aquests municipis de grans densitats de població i sense zones naturals: "No es pot dir a la gent que no vagi a gaudir del riu tenint en compte que aquests municipis no tenen zones verdes. El problema és la massificació, que pot espantar a espècies d’aus que podrien nidificar al riu, o que els gossos puguin matar els ous". Segons Barbé, hi hauria d’haver zones on estigués prohibit accedir-hi, com passa amb el Delta del Llobregat.