Catalunya acumula un any de sequera, amb unes pluges marcadament inferiors a la mitjana en bona part del seu territori, amb les excepcions puntuals com l'àrea més occidental del Pirineu o les Terres de l'Ebre. La situació s'ha accentuat els darrers mesos, en què octubre, desembre i gener han estat clarament més secs del que és habitual, amb el novembre com l'únic mes en què les precipitacions van ser importants de manera més o menys generalitzada.

La falta de pluges ha provocat que els embassaments s'hagin anat buidant i ara mateix els de les conques internes estan al 56% de la seva capacitat, gairebé 30 punts menys que fa un any i 20 punts per sota de la mitjana de l'última dècada. Fonts de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) afirmen que la situació és "preocupant" i que cal traslladar el missatge "que hem d'estalviar aigua", si bé afegeixen que l'escenari de restriccions en l'ús, sobretot el domèstic, està lluny. La sequera no és ni de bon tros un fenomen excepcional a Catalunya ni en el conjunt de la conca Mediterrània, però la seva intensitat i les situacions de dèficit hídric probablement augmentaran en el futur, com a conseqüència del canvi climàtic, apunta Maria del Carmen Llasat, catedràtica de Física de l'Atmosfera del Departament de Física Aplicada de la UB.

Ara mateix, l'única zona en alerta per sequera són 22 municipis de l'Alt Empordà, que depenen de l'aqüífer Fluvià Muga. L'embassament de Darnius-Boadella està només al 40,9% de la seva capacitat, quan un any enrere estava gairebé al 80%. És a dir, que té la meitat d'aigua. Tot i que l'ACA assegura que l'ús domèstic a la zona està garantit durant un any, la declaració d'alerta -vigent des de l'octubre- ha comportat l'aplicació d'un seguit de restriccions per a determinats usos urbans -com ara limitacions en el reg de jardins i zones verdes o en l'ompliment de piscines-, així com en el reg agrícola o en usos ramaders o industrials.

Així mateix, les fonts de l'ACA avisen Públic "que si no plou gens, durant les properes setmanes podria ser que també entrés en alerta per sequera la zona del Ter-Llobregat". En aquesta àrea, on es concentra la major part de la població catalana, ja hi ha algunes zones en prealerta, bàsicament el Ripollès, la Garrotxa, el Pla de l'Estany, part de l'Alt Empordà i el Gironès, l'interior de la Selva i, parcialment, el Berguedà, el Bages, Osona i el Vallès Oriental. Els embassaments del Ter-Llobregat estan al 57,9% del seu nivell màxim, prop de 30 punts per sota del volum d'aigua que tenien el febrer de 2021. En aquest àmbit tots els usos estan garantits pels propers 10 mesos, si bé si s'arriba a activar la declaració d'alerta s'aplicarien una sèrie de restriccions per alentir el descens dels embassaments.

Pel que fa a la conca de l'Ebre, el pantà de Rialb està tot just al 42,3% de la seva capacitat i el d'Oliana al 55,5%. Amb aquests nivell no perilla l'inici de la campanya de reg als canals d'Urgell i Segarra-Garrigues, però la situació podria complicar-se a l'estiu si durant la primavera les pluges no se situen en els volums habituals.

Menor dependència de la pluja

A curt termini la previsió de pluja no convida a l'optimisme -el Servei Meteorològic de Catalunya estima que durant les properes setmanes difícilment hi haurà precipitacions significatives-, però la clau per evitar un escenari de grans restriccions i, sobretot, perquè no impactin en l'ús domèstic de l'aigua cal buscar-la en les mesures que es van posar en marxa arran de la sequera dels anys 2007-2008 -al març del 2008, els embassaments del sistema Ter-Llobregat estaven tot just al 20% de la seva capacitat-.

En aquest sentit, des de l'ACA subratllen que "l'escenari ha canviat i ara no som tan dependents com aleshores de la pluja, perquè hem millorat la regeneració, ara tenim les dessalinitzadores -les del Prat i Blanes, que aleshores no existien i estan treballant al 85% de la seva capacitat, quan en una situació de normalitat ho fan al 10%-, hem recuperat centenars de pous i hem fet inversions per millorar la xarxa d'abastament dels municipis i reduir la pèrdua d'aigua".

Tot i recalcar que a Catalunya "ja tenim consums molt eficients d'aigua" -en gran part degut a la presa de consciència ciutadana per la sequera de fa 15 anys-, les veus de l'ACA consultades posen èmfasi en què "hem de traslladar el missatge que hem d'estalviar aigua, perquè a Catalunya en tenim molt poca". Entre d'altres mesures, recomanen "fer dutxes curtes i posar rentadores plenes", més enllà d'assegurar que es vigilen els "grans consums" i que, sobretot, ara mateix "treballem amb sis, set o vuit mesos d'antelació", el que permet fer una gestió "molt preventiva" del recurs per evitar grans restriccions. A més a més, ara mateix també es compta amb un pla especial de la sequera, que facilita l'adopció de mesures per pal·liar la falta d'aigua.

Major dèficit hídric

Maria del Carmen Llasat subratlla que la "pluviositat a Catalunya és molt variable i que episodis molt greus de sequera n'hem tingut en el passat i en seguirem tenint en el futur, amb independència del canvi climàtic antropogènic. Ara bé, el que aporta aquest canvi climàtic és un augment de les situacions de dèficit hídric i de les ratxes de dies consecutius sense ploure". Ara mateix ja trobem com bona part de Catalunya acumula més de 30 dies sense pluja i en alguns punts -per exemple a la Garrotxa o en zones de Tarragona- se superen els 70.

L'evolució climàtica també apunta a una altra previsió que accentuarà les situacions de dèficit hídric, com són les "les pluges més concentrades, amb una distribució de pluja més extrema, amb un augment de les pluges torrencials -que dificulten que l'aigua pugui aprofitar-se- i la disminució de la pluja de tardor, que és fonamental per a les conques internes de Catalunya", detalla Llasat.

La catedràtica de la UB planteja un seguit de mesures per intentar pal·liar aquests efectes, deixant clar que "sobre els ecosistemes no hi podrem fer res. Hi ha boscos que ho patiran i no els podem regar", però insisteix en "ser més conscients del consum d'aigua" i planteja intentar reduir el consum domèstic, tot i que ja sigui força baix; mentre que a nivell agrícola caldria "apostar per conreus més sostenibles i amb regs més eficients, no es poden col·locar conreus que requereixin cada vegada més aigua". Així mateix, advoca per aprofundir en les "eines de predicció a llarg termini" per fer una gestió dels recursos hídrics "a mesos vista", precisament per anar prenent mesures preventives que, almenys, endarrereixin l'adopció de grans restriccions. Un plantejament que en gran part ja adopta l'ACA.