Miquel Morcillo viu al centre de Santa Coloma de Gramenet com si ho fes enmig d’un poble. En donen prova el pati i el galliner amagats darrere la casa, on l’ombra del rètol d’un negoci pretèrit s’intueix sobre el portal. "Hi vaig venir amb la meva dona el 1969. No volem sortir d’aquí", deixa clar el Miquel. La llar –un bocí del passat– s’ha vist en perill de ser arrasada.

El Pla Especial de Reforma Interior (PERI) del barri antic es va aprovar el 1999 i contempla enderrocar una dotzena de finques que continuen dempeus, construir nous habitatges i eixamplar un passeig. Tanmateix, el projecte roman estancat. Tot i que un grapat d’edificis s’han tapiat a mesura que s’han buidat de veïns i amenaçaven ruïna, gairebé res ha canviat a primera vista des que fa més d’una dècada van despuntar les primeres crítiques, que perduren en una part del veïnat, contra una operació a la qual recriminen presumptes intencions especulatives i menyspreu envers el patrimoni històric i sentimental de la ciutat.

Una querella recent ha revifat la controvèrsia. El llogater d’una casa condemnada a ser ensorrada l’ha interposada, i el jutjat d’instrucció 5 de Santa Coloma investiga a instàncies de la Fiscalia. El denunciant acusa de revelació d’informació privilegiada, prevaricació urbanística i coaccions la tinenta d’alcaldessa Lidia Montero i l’exregidor d’Urbanisme Jordi Mas, tots dos del PSC, així com al director d’Urbanisme de l’Ajuntament, Miquel Roig. La querella pivota entorn d’un suposat afavoriment il·lícit al Banc Sabadell, el principal propietari de la zona fins que, fa pocs mesos, va traspassar la cartera d’immobles al fons d’inversió estatunidenc Oaktree Capital Manegement. El govern local ha declinat respondre sobre les acusacions mentre que l’entitat financera no ha contestat a El Quinze.

Entre altres fets, la querella sosté que el Banc Sabadell va adquirir tres finques l’any 2015, tres mesos abans que s’atorgués la possibilitat d’edificar-hi a sobre. El denunciant creu que l’adquisició d’unes llars antigues i sense interès aparent per part d’una gran entitat només s’entén perquè el banc disposava presumptament de dades confidencials que li garantien que, si s’afanyava a comprar-les, algun dia li reportarien un negoci rendible.

Una de les cases de què el Sabadell es va apropiar és la que habita el Miquel i, segons la querella, la revisió del projecte va suposar permetre l’opció que s’aixequin tres plantes a sobre. L’inquilí només abona 96,12 euros al mes per residir-hi, i no li han temptat les ofertes per marxar-ne: "Fa cosa de tres anys m’oferien uns 28.000 euros. No hi estava d’acord. També em van oferir un pis, però no era aquí al centre, sinó tocant a Sant Adrià de Besòs. Era d’una sola habitació, feia pena. Havia de pagar més de 300 al mes, molt més del que pago ara".

El Miquel ha començat a transferir el lloguer al fons que ara li fa d’arrendador. Fa temps que ningú no l’empaita amb un desallotjament imminent. Guarda una carta de l’alcaldessa Núria Parlon en què es compromet que podrà quedar-s’hi. "Diu que podrem estar-nos-hi tot el temps que vulguem. Però quant temps és això? No n’estem mai, de tranquils", diu l’inquilí.

L’Ajuntament sí que va refermar l’any passat que, entre altres, es tirarà a terra la casa del Xavier i la Puri. S’interposa en la trajectòria on es vol ampliar un passeig, sense data. De portes endins, el domicili conserva l’elegància amb què fa 80 anys el van bastir els avis del veí, que l’ensenya amb l’orgull d’haver-hi nascut: "Això no es paga amb res. Els sentiments tenen un valor".

"Hi vivim des del 2013 i ens vam gastar més de 20.000 euros en reformes. No ho vam fer d’amagat: a l’Ajuntament ens van donar llicència d’obres i ens van dir que anava per llarg que n’haguéssim de sortir. Era mentida", es queixa la Puri, que recorda que una vegada els van apressar a lliurar les claus abans de dues setmanes. La parella no en va fer cas i s’ha embarcat en un contenciós contra el Consistori. Fins ara, ha rebutjat bescanviar la finca per un pis d’uns 60 m2 i per una indemnització pel preu del terreny, uns 140.000 euros. "Volem que ens deixin en pau o, com a molt, que ens donin, dins del barri, els mateixos metres quadrats que ara tenim", rebla el Xavier. La terrassa, l’habitatge i els baixos de la casa fan 100 m2 cadascun.

Un llarg estira-i-arronsa

Les disputes venen de lluny. El PERI es va voler imposar a la primera dècada del segle XXI, quan es projectaven un centenar d’habitatges nous, un centre comercial i un bloc de 12 plantes que sobresortís en el perfil de Santa Coloma. La fallida de la constructora que el promovia, la crisi econòmica del 2008 i la caiguda de l’alcalde Bartomeu Muñoz per la corrupció urbanística al cas Pretòria van estroncar les previsions.

L’armadura buida del gratacel queda com a vestigi d’una època de febre edificadora. A Santa Coloma l’anomenen el pirulí; per aixecar-lo, es va fer miques una antiga casa d’estiueig, Can Pedragosa, sense reparar en el fet que la façana estava catalogada i s’havia de conservar. Les obres, incrustades a prop de l’Ajuntament, es van aturar a mig fer a la sisena planta. El govern municipal vol acordar amb el propietari que el bloc s’acabi amb l’alçada que ja té, i, a banda, allotjar equipaments públics en comptes de comerços a la plaça de la Vila.

"Està bé com a primer pas, però no resol tots els problemes", diagnostica Antoni Sancho, de la Plataforma Salvem el Barri Antic de Santa Coloma. Membres de l’entitat van encadenar-se per frenar les demolicions que el Consistori va intentar reprendre el 2018.

L’Ajuntament addueix que el PERI s’ha de desbloquejar per esvair la sensació d’abandonament que sent que s’hi ha arrapat. Per contra, Sancho li retreu una forma "impresentable d’actuar, per proposar modificacions mentre deixa passar el temps sense fer-les, i alhora amenaçar amb enderrocs". La plataforma advoca per no massificar ni adulterar una part del barri antic. "Es necessiten espais de trobada, amb placetes i zones verdes, no més habitatges ni més població, i que els afectats es quedin on són", defensa Sancho.

L’Ajuntament es planteja reduir el nombre de nous habitatges i compensar els propietaris traslladant l’edificabilitat al barri de Riu Nord, cosa que amoïna la Federació de Veïns de Santa Coloma (Favgram). El president, Tomás Fernández, demana solucions per al barri antic, que opina que “està empitjorant”. Creu que es pot consensuar el PERI amb les correccions anunciades i esvaint sospites d’especulació. "Que es dialogui per indemnitzar els veïns pagant el que toca i traslladar-los a prop d’on viuen, sense desubicar ningú i sense els errors que es van cometre", prega. I recorda que cal reallotjar famílies vulnerables que han ocupat habitatges pendents d’ensorrar.