El 'cas Borràs' amenaça de colar-se en una nova tardor políticament calenta a Catalunya. Tot i que els passos per a l'obertura de judici oral ja estan pràcticament esgotats, tot apunta que la polèmica decisió sobre si la presidenta del Parlament ha de deixar el càrrec per la suspensió temporal del seu escó –que mantindria però no exerciria mentre no es doni una sentència condemnatòria -, tal com marca el reglament del Parlament, és molt probable que no es produeixi fins després del període de vacances.

Amb això, aquest espinós tema per als partits independentistes podria impactar sobre una nova tardor d'alta tensió ja que a més de la Diada es preveu una forta càrrega reivindicativa amb la commemoració del cinquè aniversari del referèndum de l'1 d'octubre de 2017 i la posterior detenció de bona part del Govern d'aquella època i d'altres dirigents independentistes.

Laura Borràs afrontarà allò que ja és pràcticament ineludible, si no hi ha un gir de guió judicial d'última hora. Un judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per presumptes irregularitats en la seva etapa com a directora de la Institució de les Lletres Catalanes. Una suposada fragmentació de contractacions a favor d'un col·laborador seu per la qual el fiscal l'acusa -a ella i a dues persones més encausades- de prevaricació i falsedat documental i li demana 6 anys de presó i 21 d'inhabilitació.

El cas pot explotar entre la Diada i l'1-O

Però més enllà de l'afectació personal, el cas judicial de Borràs impacta de ple a la política catalana pel fet que l'article 25.2 del reglament del Parlament indica que qualsevol diputat o diputada que tingui obert judici oral per un cas de corrupció haurà de ser suspès de les seves funcions temporalment fins que acabi el judici. Funcions que podrà recuperar si no hi ha una sentència condemnatòria d'inhabilitació.

Aquest escenari de gran tensió per a la política catalana en general i per a l'independentisme en particular és imminent. Però els temps judicials -que Borràs ha dilatat fins a l'extrem amb una reprimenda inclosa del jutge que instrueix la causa- i els temps parlamentaris, empenyen la resolució d'aquest polèmic assumpte per després de les vacances. I el situen al voltant de dates clau per a l'independentisme com la Diada de l'Onze de Setembre o el cinquè aniversari del referèndum de l'1-O.

Dilació judicial amb reprimenda del magistrat

Al camp judicial la decisió podria arribar en qualsevol moment després que la fiscalia ja hagi presentat l'escrit d'acusació i el jutge instructor hagi rebutjat els dos últims recursos presentats per la defensa de Borràs. Inclòs un, en termes de recusació del magistrat, que ha valgut una reprimenda a la presidenta del Parlament.

A la interlocutòria, el magistrat Carlos Ramos -designat instructor del cas en substitució de Jordi Seguí, que ha finalitzat la comissió de serveis per la qual va ser destinat a la sala penal del TSJC- desestima els últims recursos presentats per la defensa de Borràs i els atribueix a una clara intenció obstruccionista: "Només es pot considerar un abús de dret i un frau processal" dirigit a apartar el jutge predeterminat per la llei i a "dilatar la tramitació, amb la finalitat d'endarrerir la decisió a adoptar sobre una eventual obertura de judici oral".

Encara es podria donar algun recurs de forma de la defensa de Borràs, però de pocs dies de resolució, i de fet el jutge instructor no té un límit per fixar l'obertura de judici oral. Podria ser a finals d'aquest mes de juliol o bé deixar el tema obert fins després de les vacances sense un horitzó prefixat.

La Mesa i el Ple inoperatius

Però fins i tot si es prengués la decisió judicial aquests últims dies de juliol, això seria un pas més en el procés judicial però no hauria d'activar immediatament els polèmics mecanismes parlamentaris que podrien apartar Borràs de la presidència del Parlament. Segons fonts parlamentàries, una vegada obert el judici oral -com tot sembla indicar que passarà- el tema s'haurà de discutir a la Mesa del Parlament i no es descarta que la suspensió s'acabi portant a votació en un ple.

El Parlament té previst el darrer ple de l'actual període de sessions per a aquest dimecres i dijous. D'entrada, no se'n preveu cap més fins al 27 de setembre quan arrenqui el nou període de sessions després de la Diada. Una sessió que se situaria de ple a la commemoració del cinquè aniversari de les primeres detencions i registres de la Generalitat pel referèndum de l'1 d'octubre. A més, aquestes mateixes fonts indiquen que el mes d'agost és inhàbil i això impediria que la Mesa es pugui reunir si no s'activa un mecanisme extraordinari que no està previst.

Laura Borràs s'ha atrinxerat en la defensa no només de la lògica presumpció d'innocència -que segons ella vulnera el polèmic article del reglament del Parlament- sinó en la negació que estiguem davant d'un presumpte cas de corrupció. La presidenta del Parlament assegura que aquest és un nou cas de persecució política contra l'independentisme. Una equiparació als casos judicials pel referèndum que ni ERC ni la CUP comparteixen i que només compta amb el suport del seu partit, Junts per Catalunya.

I el més important, Borràs adverteix que no dimitirà en cap cas com a presidenta del Parlament amb la qual cosa trasllada a la majoria independentista de la Mesa i del Ple la decisió sobre el seu càrrec si finalment s'ha de votar la suspensió. Una votació que en plena tardor políticament inflamada, i amb diverses mobilitzacions previstes, pot tenir conseqüències imprevisibles no només per aprofundir en la divisió del conjunt de l'independentisme sinó en una possible crisi interna del Govern que comparteixen Esquerra i Junts.

ERC i CUP esperen que Borràs s'aparti abans del xoc

Amb tot, fonts d'Esquerra i de la CUP consultades per Públic no donen per fet que aquest afer s'acabi votant. Les dues forces polítiques no tanquen la porta que Laura Borràs acabi per deixar el càrrec voluntàriament a mesura que creixi la pressió, malgrat la numantina posició actual de la presidenta del Parlament. I adverteixen que no faran pública la seva posició sobre el tema fins que la votació no estigui a punt.

Tant la CUP com ERC apel·len a la preservació de la institució. Borràs no ha de "perjudicar el moviment ni el projecte independentista ni les institucions del país". "No és només una dirigent política d'un espai polític concret, és la presidenta del Parlament de Catalunya i, en el moment de decidir com afronta la causa judicial, hauria de posar per davant els interessos de preservació de la institució", assegura la secretària general adjunta d'Esquerra, Marta Vilalta.

Per part seva, la CUP ha abandonat aquest dimarts la seva fins ara persistent ambigüitat sobre el cas i ha demanat a Borràs, que s'aculli a la "suspensió temporal" si finalment se li obre judici oral per un cas de presumpta corrupció. "Si no ho fa, estarà forçant un nou escenari de descrèdit", ha alertat el diputat de la CUP Xavier Pellicer. La CUP pressiona així perquè la decisió sobre la suspensió de Borràs no arribi a mans de la Mesa del Parlament, on els anticapitalistes són presents i haurien de decidir sobre això.

"Això seria extremadament lesiu per al moviment independentista i per a la cambra", ha advertit. En aquest sentit, creu que Borràs s'ha d'apartar, això sí que puntualitza que no en demanen la dimissió, sinó una suspensió temporal fins que se'n resolgui la causa.

Com a Esquerra, preguntat per la posició que adoptarà la CUP si finalment la decisió recau a la Mesa del Parlament, Pellicer no ha volgut avançar la decisió. "No volem anticipar escenaris", ha dit. Fonts d'Esquerra també apunten que "no tindria sentit que ens pronunciem quan no és clar que és el que acabarà fent Borràs. Veurem...".

El debat no se centra sobre la culpabilitat o innocència de Borràs sinó sobre una qüestió jurídica: Les imputacions són per un cas de corrupció o no? En cas contrari, qualsevol altre tipus de delicte queda fora dels efectes de l'article 25.2 del reglament del Parlament. A Esquerra són prudents: "el cas no és equiparable a la resta de judicis pel referèndum o altres accions lligades al procés independentista, no hi té res a veure. No definirem les imputacions però el més prudent és que Borràs faci un pas al costat, es defensi als tribunals de la millor manera possible, i després ja ho veurem. Això és el que nosaltres faríem, que és el millor per a la institució i el conjunt de l'independentisme", asseguren fonts de la direcció dels republicans.

Alta tensió a Junts i als platós de TV3

La veritat és que la tensió a Junts i especialment a l'entorn de la mateixa Borràs creix per moments per les conseqüències de portar a l'extrem l'enroc. Tot i el suport públic a la presidenta del Parlament de la direcció de Junts, en privat algunes veus de dirigents del partit posen en relleu que "no té sentit posar en perill la cohesió del Govern". De fet, cap conseller o consellera va participar a l'acte de suport que va organitzar fa uns dies un autodenominat 'Grup de suport a Laura Borràs'.

Una tensió que també es va manifestar en el desagradable l'episodi viscut a TV3 quan un dels més estrets col·laboradors de Borràs, el diputat de Junts Francesc de Dalmases, va sacsejar, va tancar en un camerino i va esbroncar una periodista del programa 'Faqs'.

Dalmases es va enfurismar perquè no li van agradar les preguntes que li feien a la presidenta del Parlament sobre les presumptes irregularitats a l'ILC en una entrevista en directe. Una agressió reconeguda per la direcció del programa i de la productora El Terrat que realitza el programa i que va comptar amb diversos testimonis. Aquest cas ha generat una forta polèmica amb nombroses condemnes per part dels estaments professionals del periodisme i de diversos grups parlamentaris.

L'olla a pressió del cas Borràs comença a bullir a mesura que s'aproxima l'obertura del judici oral per les presumptes irregularitats a l'ILC. I el trasllat de la qüestió dels tribunals al Parlament pot suposar un episodi d'alta tensió política de conseqüències insospitades. Caldrà veure fins on està disposada a arribar Borràs amb l'embat a la resta de l'independentisme i fins on se la vol jugar Junts per Catalunya per, ni més ni menys, la presidenta del partit. Presidenta, encara que amb una mica menys de força després de tancar el segon congrés de Junts, que ha guanyat clarament el secretari general, Jordi Turull.