La Generalitat de Catalunya està a punt de resoldre el que serà el concurs públic més gran de la legislatura: el servei de gestió del transport sanitari urgent i no urgent. A aquest megacontracte de 2.400 milions, que s'ha dividit en 10 lots, hi han optat 12 empreses. El concurs de les ambulàncies aprovarà el pressupost pel període 2025-2030 i s'hi han presentat multinacionals, companyies familiars i empreses locals.

Precisament, les condicions de l'anterior concurs, presentat fa gairebé una dècada i que s'ha recorregut dues vegades, han enfrontat tradicionalment els grans grups empresarials amb les companyies més petites, que lamentaven les dificultats per accedir al concurs. Des del Govern s'assenyala que s'han articulat millores en el procés, entre les quals destaca prioritzar la qualitat del servei per sobre de l'oferta econòmica, a més de reduir el contracte a cinc anys, la meitat del que s'establia fins ara.

A més, per tal de limitar la concentració de les adjudicacions, les empreses només podran obtenir tres lots per operació. Tot i això, els sindicats i els representants dels treballadors rebutgen la proposta, mentre no s'avanci en la internalització del servei i s'equiparin les condicions laborals de les plantilles a la dels empleats del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM).

Just després de les darreres eleccions autonòmiques al Parlament de Catalunya, el passat maig, el Tribunal Català de Contractes del Servei Públic, va suspendre el concurs del servei de gestió de les ambulàncies, atenent una impugnació de l'Associació Catalana d'Empresaris d'Ambulàncies (ACEA). La patronal esgrimia que el pressupost, superior als 2.000 milions "resultava insuficient i provocava pèrdues", a més de remarcar altres càlculs erronis, com les velocitats mitjanes dels vehicles, el preu de les bases o els descomptes en la compra de les flotes. ACEA afirma que "les condicions no se sostenen en cap informe objectiu".

En canvi, la Plataforma Salvem les Ambulàncies posa el focus en la necessitat d'avançar en la proposició de llei sobre la internalització del transport sanitari. El col·lectiu recorda que de les més de 1.300 ambulàncies de Catalunya, més del 90% són gestionades per multinacionals i empreses privades que, mitjançant la subcontractació del servei per part de la Generalitat, "tenen com a prioritat fer negoci d'un servei essencial".

Fiscalització dels contractes

Salvem les Ambulàncies denuncia l'estat lamentable dels vehicles, l'obsolescència dels materials, els incompliments en matèria de formació i la precarietat laboral dels 5.000 professionals del sector. Així, adverteix sobre "una deficient gestió assistencial i una nul·la fiscalització dels incompliments concursals", el que aboca les empreses adjudicatàries a estar lluny d'oferir un servei de qualitat. A falta de la publicació del contracte del concurs, l'entitat planteja la importància que "els recursos públics destinats s'utilitzin per garantir un transport sanitari de qualitat i que una dotació pressupostària tan elevada hauria d'estar correctament fiscalitzada".

En l'anterior legislatura, Salvem les Ambulàncies i representants del sindicat CGT Catalunya van presentar la realitat del sector als diputats del Parlament de Catalunya. Una de les dades més il·lustratives és el greuge comparatiu que existeix entre el 10% dels vehicles públics i el 90% restant privat. Per aquesta raó, argumenten que "el camí més curt per a l'equiparació de les condicions laborals dels professionals és la internalització del servei". En aquest cas, precisen que la Generalitat, en les darreres dècades, no ha estat capaç de revertir la mala gestió de les firmes adjudicatàries, el que ha acabat afectant el servei rebut pels usuaris.

Una de les solucions que es planteja és que el Govern, a través del CatSalut, assumeixi la gestió de la totalitat del servei de transport urgent i no urgent, a més del personal. Per avalar-ho, asseguren que "si tenim un cos de bombers públic, si tenim un cos de Mossos d'esquadra públic, per què no mereixem tenim també un transport sanitari, en les seves modalitats urgent i no urgent, que també sigui públic?"

Servei públic essencial

El sindicat CGT Catalunya assenyala que després d'un procés de negociació sectorial de gairebé una dècada, que ha acabat sense un consens entre la patronal i els representants, ara és necessari reforçar els mecanismes d'equiparació salarial i laboral, que van quedar fora dels anteriors Pressupostos de la Generalitat. Per aquest motiu, insta a "solucionar la manca de voluntat política amb la recuperació dels serveis públics essencials sense que hagi pel mig interessos d'empreses privades o la internalització del mateix com es recull a la proposta de llei inicial".

Precisament, aquest dilluns està prevista una reunió entre la consellera d'Interior, Núria Parlon, i membres del comitè d'empresa del 112 de Reus i de la Zona Franca, el telèfon d'emergències, per abordar la internalització del servei. Fa més de dos anys, el mateix PSC, partit que governa la Generalitat, va presentar una proposta parlamentària de resolució per internalitzar el 112 en termini de temps més curt possible.

A Catalunya, el 112 és un servei privatitzat en el qual els treballadors es regeixen pel conveni de telemàrqueting. A més, els treballadors dels centres de Reus i el de la Zona Franca porten un any de vaga en protesta per les condicions laborals. Els representants de la plantilla comenten que "el fet de prescindir de l'empresa intermediària és un estalvi per l'administració i acabar amb l'afany de lucre en les emergències que provoca que no es contractin els treballadors suficients".

En ambdós casos, els actors implicats reafirmen que la gestió pública i la possibilitat de disposar d'un conveni propi són garanties d'unes emergències de qualitat. L'objectiu és garantir l'excel·lència en la qualitat assistencial.