Teatres i llibreries: recuperar la confiança

El sector reclama deixar de parlar de restriccions i permetre que es convisqui amb la situació de pandèmia

Als teatres i a les sales d’arreu del territori arrenca una temporada molt diferent, i les companyies, els equipaments, els artistes i tots els treballadors han fet l’esforç per adaptar-se i anar obrint amb tot el que cal, però també necessiten mesures que els facilitin desenvolupar la seva activitat. A la presidenta de l’Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya (Adetca) li agrada repetir amb to constructiu que els teatres són part de la solució i no del problema. Isabel Vidal té molt clares les prioritats i les necessitats urgents de les sales de teatre catalanes, i a curt termini demana que se solucionin les restriccions d’aforament. "Ja apliquem les normatives, les distàncies de seguretat i la butaca lliure per separar nuclis d’ocupació; amb això les ràtios ja són bones, i demanem que se’ns deixi obrir l’activitat sense restriccions que ens estigmatitzin. En tot això hi ha una part demagògica que tothom pot veure, com quan viatges amb tren o amb avió colze a colze, i no hi ha distàncies! Ara anem cap a la tardor, i hem de deixar clar que els teatres són segurs", assenyala Vidal.

La presidenta d’Adetca i portaveu de la plataforma ActuaCultura subratlla també que "no totes les zones de Catalunya estan igual". "I nosaltres també fem bolos i hi ha poblacions que han optat per anul·lar la programació de mesos ja d’entrada", afegeix. Per tot plegat, és fonamental recuperar la confiança del públic i deixar de parlar de restriccions i permetre que es convisqui amb la situació de la pandèmia.
Un punt de vista que comparteix Patrici Trixis, president de la Cambra del Llibre de Catalunya: "La covid-19 i les seves conseqüències seguiran entre nosaltres força temps. Fins ara hem aturat el primer brot, però no estem ni de bon tros en una situació normalitzada". Per això Trixis sosté que "cal declarar el llibre bé essencial, ampliar la partida dels ajuts directes a les empreses culturals, fomentar les polítiques que promouen la lectura entre els lectors més joves, i crear ajudes directes a les llibreries per mantenir la xarxa d’agents culturals que hi ha als pobles i ciutats de Catalunya".

Sector editorial

A banda de la feinada imparable que des­envolupen les llibreries dia rere dia, el sector editorial a Catalunya té quatre grans moments: Sant Jordi, el Saló del Còmic, el Saló del Manga i la Setmana del Llibre en Català. Amb la incertesa de com es desenvoluparà el 2021, el món del llibre necessitarà un suport extra per poder-los celebrar. La salut del sector depèn de poder seguir connectant els llibres amb els lectors. La prova més recent la tenim amb la Setmana del Llibre en Català celebrada al Moll de la Fusta.

Més que escenaris

Malgrat tot, també hi ha sales que es reinventen, com el Teatre Aquitània que arrenca nova etapa amb la gestió de la cooperativa Barc Comunicació, formada per Blanca de Carreras, Andreu Rami, Rubén García i Sem Pons. L’objectiu d’aquests veterans del teatre és programar espectacles de qualitat artística sense deixar de banda l’entreteniment. També hi volen incorporar dramaturgs catalans contemporanis i oferir espectacles paritaris, respectuosos i amb responsabilitat social i mediambiental.

Sales de cinema

En l’actualitat, els cinemes estan oberts i les entrades es poden seguir comprant a la taquilla (corria la llegenda urbana que només es podien comprar en línia). Si bé és necessari consultar els horaris i les programacions adaptades a les mesures sanitàries per combatre el coronavirus, les sales de cinema cada setmana fan esforços per oferir la millor cartellera. Els Cinemes Girona, per exemple, mantenen les seves tres sales amb projeccions pel·lícules independents i en versió original.

Espais expositius

Aquest cap de setmana no són poques les galeries que han dedicat moltes hores a organitzar exposicions atractives per als visitants. Aquesta és una manera de recordar que segueixen lluitant per oferir propostes que sumen riquesa artística a la ciutat. A la galeria Imaginart, sense anar més lluny, es pot visitar l’obra del pioner de l’art urbà Richard Hambleton. Una oportunitat única per veure peces d’aquest amic i referent per a noms com Basquiat, Keith Haring o el mateix Andy Warhol.

El perfil de la consellera: qui és Àngels Ponsa?

Qui ha substituït Mariàngela Vilallonga al capdavant del Departament de Cultura és Àngels Ponsa, fins ara directora general de Creació, Acció Territorial i Biblioteques. Nascuda a Artesa de Segre el 1960, Ponsa es va diplomar en Magisteri, llicenciar en Geografia i Història, i ha cursat postgraus i màsters relacionats amb la gestió pública i la intervenció en situacions de conflicte.

Va començar a fer carrera política a Sant Cugat del Vallès en l’òrbita de Convergència Democràtica de Catalunya. I en un parell d’anys, des del 2018, s’ha forjat un bon perfil de gestora i coordinadora dins el Departament de Cultura, com a directora general de Creació, Acció Territorial i Biblioteques. Prèviament, Ponsa va ser diputada al Parlament en tres legislatures, la 2010-2012 i la 2012-2015, per CiU, i la 2015-2017 per Junts pel Sí, on va ser portaveu a la Comissió de Cultura i Llengua, membre de les comissions d’Igualtat de les Persones, de la Infància, de Justícia, d’Ensenyament i Universitats, de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i vicepresidenta de la Sindicatura de Greuges.