Els partits independentistes catalans, juntament amb EH Bildu i el BNG, han registrat una petició de compareixença al Congrés del president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, perquè expliqui quin ha estat el paper que ha tingut l'executiu en la "fugida" de Joan Carles I. També sol·liciten que comparegui la vicepresidenta primera, Carmen Calvo, pels mateixos motius. Els cinc partits volen que expliquin "la informació de què disposava el Govern, quin ha estat el suport d'aquest a l'operació de fugida del rei emèrit i el que això representa respecte a la solidesa de les institucions democràtiques de l'Estat".

Per això, demanen a la presidència de la cambra baixa que convoqui la Diputació Permanent del Congrés perquè acordi celebrar una sessió extraordinària del ple en la qual compareguin Sánchez i Calvo. A la sol·licitud, els cinc grups remarquen el seu "compromís amb els valors republicans" i una "clara aposta per l'abolició" de la monarquia, institució que veuen "caducada i antidemocràtica".

D'altra banda, el president d'Unidas Podemos al Congrés, Jaume Asens, ha afirmat que el seu grup parlamentari demanarà la compareixença de Felip VI al Congrés perquè doni explicacions i detalls de la "fugida" del seu pare. "La gent està esperant que Felip VI, com a cap d'Estat i membre preeminent de la Família Reial, informi d'on està el seu pare, les seves condicions de vida així com les raons de la seva sortida del país", ha dit aquest dijous al matí en una entrevista a RNE. Segons Asens, el comunicat de la Casa Reial sobre els fets és "una presa de pel" i va sonar "molt poc transparent". "Els fets són molt greus" i és "lògic" que comparegui a les Corts , ha remarcat.

Asens ha opinat que la vicepresidenta Calvo també hauria de donar explicacions sobre aquesta operació. Preguntat per la carta que ha enviat Sánchez a la militància socialista, Asens ha replicat que "ser lleial a la Constitució és no impedir comissions d'investigació, demanar transparència i retiment de comptes". "Aquests valors que estan a la Constitució", ha dit. El president del grup parlamentari ha afirmat que està d'acord quan diu que fan falta "institucions robustes" però ha defensat que en aquests moments "això passa per demostrar que ningú està per sobre de la llei". "Per això ha de ser possible sotmetre a aquest control al cap de l'Estat", ha afirmat.

Bateria de mesures pel control del monarca

Asens ha anunciat a més que el setembre vinent la Unides Podem (UP) presentarà una proposició de llei per a tallar els "privilegis" de la monarquia i sotmetre-la "al principi de transparència, neutralitat i democràcia"

Es tracta d'una bateria de mesures que busca "controlar i regular la figura del monarca", així com posar "llum i taquígrafs" sobre la institució de la casa reial per a contrarestar les "ombres i zones opaques" que al segons ha dit conté la Constitució sobre aquest tema.

Entre altres mesures, UP proposarà matisar el principi d'inviolabilitat del rei perquè no sigui "una carta blanca per delinquir": "Cal desenvolupar-ho de manera clara i precisa perquè no hi hagi cap esquerda que pugui ser utilitzada per a apel·lar a la irresponsabilitat", ha assenyalat.

També proposaran eliminar el delicte d'injúries i calúmnies a la Corona en la línia del que, ha dit, apunta el Tribunal Europeu de Drets Humans, així com la retirada de la condició de rei emèrit a Joan Carles I, a pesar que el "desitjable" seria que ho fes la pròpia casa reial.

Així mateix, plantejaran que tots els comptes de la institució siguin transparents per conèixer tant la "concreta assignació pressupostària", com qualsevol "viatge privat i el patrimoni dels seus membres" que volen que sigui sotmès al Tribunal de Comptes.

En aquesta línia, exigiran que es conegui el cost total que té la casa reial sobre els contribuents, que es prohibeixi de manera expressa que els seus membres puguin fer tasques de mediació a favor de tercers o obrir comptes a l'estranger i que el rei rendeixi comptes anualment de totes les seves activitats fiscals.

"Són mesures de sentit comú molt raonables i esperem que, si no totes, almenys algunes les accepti en PSOE perquè no tenen res a veure amb el fet de ser republicà, sinó de ser demòcrata i defensar un major sotmetiment als principis de transparència i democràcia", ha defensat el màxim representant dels comuns en el Congrés.

Asens s'ha declarat "optimista" respecte a la reacció que puguin tenir els seus socis de Govern amb aquesta proposició de llei i ha confiat en poder aprovar almenys el "gruix" de les mateixes-

D'altra banda, ha insistit en la necessitat que tant Joan Carles I com Felip VI donin explicacions sobre la sortida d'Espanya del rei emèrit: "La ciutadania es mereix, com a mínim, una compareixença per a explicar les raons de la seva marxa i en quines condicions i despeses es va donar".

I ha afegit: "No coneixem fefaentment el relat dels fets i per això creiem que necessitem que ens l'expliquin millor. L'única cosa que sabem tots és que hi ha hagut una operació d'Estat que ha consistit a facilitar que el rei emèrit pugui abandonar la Zarzuela i anar a un destí desconegut".