Jordi Sànchez i Elisenda Paluzie van ser espiats a través dels seus telèfons mòbils amb el programari Pegasus entre els anys 2015 i 2020, segons un informe dels Mossos d'Esquadra. Els expresidents de l'ANC i l'exmembre del Secretariat de l'entitat Sònia Urpí han declarat aquest dimecres a un jutjat de Barcelona que investiga una de les querelles del Catalangate. Dos altres dirigents de l'entitat també la van presentar, però no s'ha pogut certificar que fossin espiats, tot i alguns indicis.

Amb aquest informe sobre la taula de la magistrada del jutjat d'instrucció número 23, han denunciat la "repressió política" contra l'independentisme català. Sànchez, Paluzie i Urpí, juntament amb l'actual membre del Secretariat Nacional Josep Cruanyes, consideren que aquest espionatge "massiu i desproporcionat" a desenes d'independentistes catalans afecta també la ciutadania, puix la pot desincentivar de fer activisme polític per por de ser espiada.

Per això, demanen que la justícia vagi al fons de l'assumpte, que esbrini qui va comprar el programari a la companyia israeliana NSO, qui va fer-lo servir i qui ho va autoritzar, si és que es va autoritzar per algun jutge, i amb quins arguments. Adverteixen que, si cal, arribaran fins als tribunals europeus perquè se sàpiga la veritat.

Els implicats també han demanat a la magistrada que citi a declarar la que fou directora del CNI, Paz Esteban. Ja ho va fer en la causa oberta per l'espionatge a l'expresident Pere Aragonès, on va reconèixer l'espionatge, però de moment només ha demanat col·laboració de les autoritats d'Israel i Luxemburg, on NSO té seus. També lamenten que hagin passat tants anys i que alguns dels telèfons infectats ja no estan disponibles.

Espiat 19 cops fins al 2020

El maig del 2022, l'ANC va presentar la querella, tot i que no anava contra cap càrrec o organisme concret de l'Estat. Ara, l'informe dels Mossos certifica que Sánchez va rebre almenys 19 atacs. El primer va ser el setembre del 2015, quan acabava de ser elegit president de l'ANC. La majoria d'atacs van ser entre aleshores i l'octubre del 2017, quan va ser empresonat, i el mòbil va patir extracció d'informació. L'últim va ser entre juny i juliol del 2020 quan va tenir un permís penitenciari.

De Paluzie s'han analitzat dos telèfons mòbils. En el primer va rebre dos atacs per SMS l'agost del 2019, poc abans de la sentència del judici al Suprem contra la cúpula independentista, i un segon a finals d'octubre, just després de la sentència i de les mobilitzacions en contra. El segon SMS era de tipus zero-click, on l'usuari no cal que entri al vincle rebut, pot ser infectat igualment.

Paluzie va canviar de mòbil aleshores, i va patir dos atacs més entre el maig i el juny del 2020, en plena pandèmia i al voltant de les eleccions al secretariat de l'entitat que presidia. Urpí va ser atacada també el juny del 2020, al voltant de les eleccions al secretariat nacional de l'entitat, quan va ser escollida membre de l'òrgan de direcció, però encara sense cap càrrec concret.