El sotscap del GRAF dels Bombers, Jordi Castellví, ha donat un toc d'atenció perquè la societat "minimitzi" el consum d'aigua davant la situació de sequera i l'impacte que aquesta pot tenir en "l'efectivitat" del cos en eventuals episodis d'incendis forestals. Ho ha explicat en una entrevista amb l'ACN, en què assenyala que les basses que s'omplen d'aigua procedent de rius o aqüífers "es troben per sota de la seva capacitat".

A tot plegat s'hi suma el fet que els pantans de la Baells (Berguedà) i la Llosa del Cavall (Solsonès), a la Catalunya Central, es troben inoperatius per als avions, degut al nivell baix d'aigua. En els propers mesos, a més, el pantà de Sau també podria sumar-se a la llista. Amb tot, el cap dels Mitjans Aeris del cos, Francesc Serra, assegura que "l'aigua arribarà sempre, tot i que en determinats casos pot trigar més".

Els Bombers de la Generalitat fan front aquest estiu a una de les campanyes més complexes dels darrers anys. Les elevades temperatures, l'acumulació de vegetació al sotabosc i la llarga sequera que Catalunya arrossega des de fa més de 30 mesos han encès totes les alarmes.

Per altra banda, de les 1.600 basses públiques que hi ha repartides per tot el territori i que el cos utilitza per omplir els camions i també els helicòpters, n'hi ha 200 que es troben fora de servei per avaries i d'altres factors que no estan estrictament relacionats amb la sequera. De les altres 1.400, les que s'abasteixen d'aigua procedent d'aqüífers o fonts naturals es troben "per sota de la seva capacitat", segons explica Jordi Castellví.

Adverteix que "si no plou aviat alguna bassa podrà no estar operativa per agafar aigua de mitjans terrestres o aeris". A més, especifica que els hidrants forestals que es nodreixen d'aquests recursos "tampoc estan al 100%". Tot i que diu que "no cal ser alarmistes", el responsable d'aquest grup d'elit dels Bombers admet que "la sequera posa més tensió al sistema". Reconeix que la reducció de recursos hídrics pot afectar "l'efectivitat" del cos i fa un "crit d'atenció al conjunt de la societat per minimitzar al màxim el consum d'aigua".

Punts negres i incendis de sisena generació

Castellví admet que Catalunya presenta "els ingredients necessaris" perquè s’hi desenvolupi un incendi de sisena generació o extrem. Tot i això, es mostra molt optimista i diu que tot i que "no és descartable, és poc probable". En qualsevol cas, assegura que els Bombers estan preparant-se per fer front a qualsevol episodi d'aquestes característiques. "Estem aprenent de les experiències dels nostres veïns per poder-hi respondre amb les màximes garanties", assegura.

Pel que fa als punts més conflictius, apunta que els que presenten més risc són els massissos amb elevada càrrega forestal i en especial les zones de l'interior de l'Anoia, el Bages, la Conca de Barberà o el Priorat, també alguns punts del litoral i prelitoral que davant de vents extrems poden estendre’s a Terres de l’Ebre i Girona. "En resum, on hi ha més risc és a la Catalunya Central, el Tarragonès, les Terres de l'Ebre i Girona", conclou.

La Campanya Forestal de 2022 va disposar de prop de 5.000 servidors públics; una quarantena de Mitjana Aeris, en concret 24 helicòpters, 10 avions de vigilància i atac i 2 hidroavions, i 1.200 mitjans terrestres. A banda, el cos d'Agents Rurals hi va aportar 16 drons.