Després d'una pandèmia global, que va aturar de cop l'economia mundial, l'arribada d'una crisi derivada de la invasió russa a Ucraïna, que ha posat al límit els preus de l'energia, les matèries primeres i els subministraments, obliga les administracions a fer exercicis d'enginyeria fiscal per recalcular les seves previsions econòmiques. En el cas de la Generalitat, aquestes s'han revisat a la baixa, especialment per l'any 2023.

Les darreres dades del Departament d'Economia, publicades a l'octubre, auguren que el Producte Interior Brut (PIB) de Catalunya d'enguany creixerà un 4,4%, 0,5 punts menys que els previstos a l'abril. La moderació del consum de les llars, l'augment de la incertesa general, la pèrdua del poder adquisitiu i l'acceleració de la inflació es troben darrere d'aquesta anàlisi. De fet, Economia situa a partir de la primavera de l'any vinent el final de les tensions inflacionistes.

Més enllà d'aquestes xifres, compartides per altres entitats com la Cambra de Comerç de Barcelona o el BBVA, experts i empresaris recomanen aprofitar la situació d'inestabilitat per dissenyar una nova estratègia fiscal, que vagi acompanyada d'una bona dosi de prudència a l'hora de calcular els ingressos previstos en ple procés de negociació dels Pressupostos de la Generalitat pel 2023.

Tot i que l'avenç de l'economia catalana en els darrers temps ha permès tancar parcialment l'escletxa que va deixar la crisi sanitària, encara al segon trimestre d'aquest any, el volum del PIB era un 1,2% inferior al del quart trimestre del 2019. En aquest context, Economia detecta "una desacceleració de l'activitat, un afebliment dels indicadors de consum en una situació d'encariment dels costos intermedis i d'augment generalitzat dels preus". La tendència, segons valora la Conselleria, reflecteix el context d'incertesa i els problemes d'aprovisionament.

Encara que es produeixi aquest augment de la incertesa, la Generalitat creu que la inversió creixerà un 6% durant el 2023. Aquesta pujada estaria vinculada al desplegament dels fons europeus Next Generation. Amb aquestes dades, el Govern situa l'increment del PIB a Catalunya el 2023 en l'1,7%, més de tres punts per sota de les previsions per enguany que havia fet fa sis mesos. En relació amb la taxa d'atur, pronostica un descens suau, quedant-se enguany i el 2023 al voltant del 9,4 o el 9,5%.

Per la seva banda, aquesta mateixa setmana, l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) ha publicat el seu indicador avançat, el qual constata que l'economia catalana va créixer un 0,1% en el tercer trimestre del 2022. Així mateix, aquest detecta un alentiment de l'economia, ja que es va situar 1,3 punts per sota del registrat en el segon trimestre (1,4%). Pel que fa a la variació interanual, el PIB català en el tercer trimestre va créixer un 4%, per sota del 4,9% del segon trimestre. L'Idescat ho atribueix a la desacceleració del sector serveis, que va registrar una variació del 6%, més d'un punt inferior al trimestre anterior.

Previsions massa optimistes

En la mateixa línia, la Cambra de Comerç de Barcelona també ha rebaixat les expectatives respecte al creixement del PIB. Per enguany, calcula un augment del 4,3% i un 1,6% pel 2023. L'entitat estima un PIB estancat a causa de l'impacte de la crisi energètica, de la pèrdua de poder adquisitiu de les famílies a causa de la inflació i de l'enduriment de les polítiques monetàries. Durant la presentació del seu Informe de Conjuntura, la presidenta de la Cambra, Mònica Roca, va predir que "2023 serà un any complicat per a Catalunya".

Per al BBVA, l'escalada de preus recent, sumada a la minsa pujada dels salaris, fan reduir l'estalvi de les famílies i la seva capacitat de consum. Davant d'aquest panorama, l'entitat financera ha revisat a la baixa les seves previsions macroeconòmiques per a l'any 2023 i ha retallat a la meitat el creixement estimat de l'economia catalana. El PIB preveu que augmentarà el 0,9%, la meitat del que anticipava fa quatre mesos.

Tot i la coincidència en què l'alentiment econòmic s'explica per la incertesa geopolítica, la crisi energètica, la inflació elevada, l'enduriment de les polítiques monetàries i la davallada de la confiança dels inversors, l'economista, professora d'Hisenda Pública i experta en Dret Tributari de la Universitat de Barcelona (UB), Maria Dolors Torregrosa, creu que "l'excés d'optimisme de les previsions de la Generalitat, basades en un increment important de l'activitat per la sortida de la pandèmia, obliga ara a replantejar l'escenari des del punt de vista econòmic, prenent decisions a llarg termini".

Impostos als beneficis empresarials

Torregrosa insisteix en l'eufòria de les anàlisis que van precedir l'esclat de la guerra a Ucraïna, "on la previsió desmesurada d'incrementar les vendes, les exportacions, alhora que queia la despesa sanitària, han provocat aquest desequilibri que no s'ha pogut evitar, però sí que disposàvem d'indicis, com l'encariment dels subministraments, que ens deien que no tot anava tan bé com ens volien fer creure".

Ara, amb l'agreujant de la crisi energètica, l'economista veu un procés marcat pels preus disparats, la baixada del consum i el tancament d'empreses industrials. "Existeix un risc real d'entrar en recessió en 2023, ja que amb els càlculs ens vam passar de la ratlla. Tot i que l'atur i el turisme s'estabilitzaran, al mateix temps creixerà l'economia submergida".

La proximitat del cicle electoral, pel fet que les anteriors previsions es van fer poc més d'un any abans de les eleccions municipals, és un altre de les raons que troba Torregrosa per explicar aquestes desviacions. Aprofitant que la Generalitat està immersa en el procediment de negociació dels Pressupostos, l'experta advoca per "un replantejament de la política fiscal, introduint impostos que gravin els beneficis empresarials i intentant acabar amb l'asimetria que suposa que les rendes del treball puguin arribar a tributar més que les del capital immobiliari".

Des de la seva posició, la patronal Foment del Treball planteja un repte similar. El seu president, Josep Sánchez Llibre, demana "uns pressupostos competitius i equilibrats fiscalment". Per això, proposa deflactar l'IRPF, un moviment que permetria suprimir els efectes de la inflació en els salaris i esmorteir l'impacte de l'encariment del cost de la vida. Sánchez Llibre recorda que, si no s'arribés a un acord parlamentari, la pròrroga dels pressupostos implicaria la pèrdua de vora 3.000 milions d'euros.

Apropant-se des d'òptiques i receptes diferents, economistes i empresaris urgeixen a aprofitar el desajust en les previsions sobre l'evolució del PIB de Catalunya per replantejar una nova política fiscal que aprofiti les fortaleses econòmiques, com la bona marxa del mercat del treball per la Reforma Laboral o del turisme, per rebaixar la incertesa i incentivar el consum.