Público
Público

“Els empresaris són més favorables a la independència que la resta de la societat”

Entrevistem Joan Canadell, president de la Cambra de Comerç i Indústria de Barcelona, després que la seva candidatura independentista sortís guanyadora en les eleccions de la cambra.

Joan Canadell, president de la Cambra de Comerç i Indústria de Barcelona.

Aterrat fa unes setmanes al capdavant de la Cambra de Comerç de Barcelona per substituir l’històric Miquel Valls, Joan Canadell ja ha afrontat el seu primer comitè executiu com a president de l’entitat. Integrant de la candidatura ‘Eines de País’, que va assolir una majoria absoluta de 31 membres d’un plenari de 60, allarga la mà a tots els corrents que formen part de la Cambra amb l’objectiu comú de millorar la competitivitat de les empreses catalanes. Creu que, arribat el moment, els empresaris han de liderar les reivindicacions d’un Estat propi que permeti “trencar el sostre de vidre” que limita el creixement del teixit productiu.

Què pot canviar a la Cambra amb l’arribada de la candidatura d’Eines de País?

El nostre objectiu és complir el programa electoral que ens ha portat fins aquí. Com sempre hem dit, centrarem les nostres actuacions en quatre eixos principals: compromís de proximitat a les pimes, transparència, donar més informació sobre els estudis gràcies a l’ampliació d’aquest departament, ja que hi ha dades que es transmeten de forma tendenciosa, i el de lideratge, en el qual voldríem fer pedagogia que Catalunya és una de les regions més dinàmiques d’Europa.

Més enllà d’aquestes accions, a cada acte oficial o reunió a les quals assisteixo, intento escoltar i recollir propostes dels empresaris. El nostre propòsit final, el qual l’hem anunciat des del primer dia, és desenvolupar el màxim potencial de l’economia i l’empresa catalana. En el cas de la proximitat, intentarem conèixer les necessitats que tenen els empresaris i reformar el sistema de delegacions per apropar la Cambra al territori. En l’àmbit de la transparència, apostem per convocar rodes de premsa per explicar els acords del comitè executiu i revisar el cens de companyies o realitzar consultes entre els associats.

En la seva estrena amb els mitjans de comunicació va tenir un problema relacionat amb la llengua amb la qual fa la intervenció, després que una periodista li demanés repetir una resposta en castellà. Com ho resoldrà a partir d’ara?

Em sembla trist que després de convocar la primera roda de premsa per donar a conèixer els acords presos en el comitè executiu, la gent es quedi amb l’anècdota de la llengua amb la qual responc. Finalment, vaig decidir contestar en castellà perquè em va saber greu per la professional. Però a partir d’ara, crec que com la taca ja la tinc posada, he decidit que sempre respondré en català. A més, el reglament de la Cambra de Comerç estableix que les aparicions públiques han de ser en català.

Després del primer comitè executiu va sortir a la llum un informe sobre les 'Conseqüències econòmiques d’un Estat propi'. per què surt ara? I què farà la Cambra en aquest àmbit?

"L’empresariat ha de tenir les eines per opinar si vol la independència de Catalunya en funció d’una anàlisi ben feta"

Per a nosaltres, aquest informe és sorprenent perquè ofereix dades precises i està elaborat l’any 2012. És un estudi que determina els pros i els en contra de la viabilitat d’un Estat independent. Nosaltres considerem que en una societat madura, com la catalana, l’empresariat ha de tenir tota la informació disponible per decidir què seria el millor pel país i prendre decisions. És una llàstima que hagi estat amagat durant set anys. Ara que estem al capdavant de la Cambra, l’hem volgut difondre perquè no se’ns acusi de fabricar-lo. L’empresariat ha de tenir les eines per opinar en funció d’una anàlisi ben feta. Crec que s’ha ocultat perquè és un estudi que reflecteix una realitat en la qual una hipotètica Catalunya independent té més avantatges que inconvenients.

Què pot fer la Cambra si no arriba l’escenari d’una Catalunya independent?

La nostra intenció és desenvolupar el màxim potencial possible de l’empresa catalana. Però arriba un moment que topem amb un sostre de vidre, que és la manca d’un Estat propi. Com a comunitat autònoma encara podem fer coses, però sempre tenim aquest límit que només podem traspassar i créixer si el trenquem. Si la societat ho vol, després d’un període de debat que ara és inexistent, aquest topall s’haurà de trencar. Mentrestant, no ens frenarem perquè no hi hagi un Estat. Des de la Cambra estem convençuts que aquest moment arribarà.

Com a president de la Cambra, què li sembla la proposta de l’ANC d’elaborar un cens d’empreses que es mostren a favor del procés sobiranista?

Lluny dels grans titulars que ho veuen com un boicot per desconeixement, com pot ser el cas del senyor Sánchez Llibre, el que fa l’ANC és promocionar una sèrie de valors de les firmes que considera que són positius. Entre aquests, destaquen la preocupació ambiental, l’economia circular, el quilòmetre 0, el fet de tenir la seu a Catalunya, el cooperativisme, l’ús de la llengua catalana o la responsabilitat social corporativa. L’ANC ha fet aquest llistat perquè el consumidor que sigui sensible a aquests temes ho valori i prengui la decisió que vulgui. Com a president de la Cambra no rebutjo aquesta proposta, ja que crec que no va en contra de ningú. Donar informació de les virtuts d’una empresa mai pot ser negatiu.

Quin creu que és el sentiment entre l’empresariat sobre el tema del procés sobiranista? Aquest està per sobre d’altres reivindicacions o reformes econòmiques?

Constato, i així ho crec també, que l’empresariat és més favorable a la independència que la resta de la societat. Dedueixo que són persones que estan formades sobre el tema econòmic i poden comprovar que l’Estat ens està perjudicant. Estan d’acord que amb un Estat propi, les coses anirien millor, però tampoc veuen com fer-ho. És cert que generalment, l’empresari no vol trencaments bruscos, sinó anar progressant. Trencar de cop és evident que té riscos i no sé fins a on estaria disposat a arribar l’empresariat per canviar l’escenari.

Aquests interrogants són els que preguntarà a través del sistema de consultes a les empreses que ha anunciat que implantarà?

Realitzarem enquestes periòdiques sobre temes que li interessin a l’empresari. La nostra idea és fer tres preguntes setmanals, però no només del tema polític, sinó d’interessos i inquietuds del dia a dia de l’empresa. Seran qüestions econòmiques, fiscals, contractuals, de mercat... En l’àmbit polític, les queixes que m’he trobat des que sóc president de la Cambra és una preocupació important perquè no hi hagi diàleg. En general, el distanciament entre Barcelona i Madrid genera inquietud i inestabilitat, podríem dir emocional, més que econòmica. També hi ha la sensació que encara es fan massa tràmits burocràtics o que les administracions no estan coordinades.

Quines seran algunes de les preguntes que es faran a les consultes?

Hi ha tres que ja hem anunciat que tenen un caire més polític. La primera seria si estan d’acord que la Cambra s’involucri amb el procés. La segona és si és necessari adquirir una major sobirania fiscal i la darrera, si cal reprovar el Rei pel discurs del 3 d’octubre. Aquestes qüestions no les preguntarem fins que no comprovem que tenim una participació alta perquè es tracta de temes importants. Després, abordarem altres temes més sectorials. No necessàriament seran vinculants, sinó més aviat consultives.

Quin posicionament es pot extreure de la Cambra en relació als estudis que presentarà sobre inversions estrangeres i les no realitzades per l’Estat a Catalunya?

"He encarregat al centre d’estudis un informe de l’efecte de les inversions reals sobre els llocs de treball i l’economia de cada territori"

La meva anàlisi, i la d’altres economistes, amb els quals hem treballat, és que han arribat més empreses que han generat ocupació i riquesa a Catalunya que a la resta de l’Estat. En un any, han vingut 114 inversions, algunes tan potents com Facebook, Amazon o Microsoft. Amb les xifres, és molt fàcil girar les tendències. Un exemple és imputar a Madrid la darrera adquisició d’Abertis perquè va canviar la seu social allà fa poc temps. Per això, he encarregat al centre d’estudis de la Cambra un informe de l’efecte de les inversions reals sobre els llocs de treball i l’economia de cada territori. Aquestes dades, juntament amb els projectes que l’Estat ha aprovat a Catalunya i no ha executat, com la disposició addicional de l’Estatut (que implica un deute de 3.800 milions d’euros) les tindrem a finals de juliol, i serviran per constatar amb estadístiques el que tothom ens imaginem que està passant.

En aquest cas, el món polític podria aprendre de la capacitat de diàleg i d’unió de les patronals catalanes per resoldre el conflicte entre la Generalitat i el Govern de l’Estat?

Els empresaris estem acostumats a afrontar les coses, a parlar-ne. A vegades, tenim la sensació que els polítics no tenen clar el seu full de ruta. Què volen fer: pactar, negociar? Aprovar pressupostos o convocar eleccions? En el cas dels empresaris, normalment sabem resoldre les dificultats amb més eficàcia i eficiència. Resulta impensable que dos empresaris, tot i tenir discrepàncies ideològiques, es barallin sense arribar a cap consens.

No existeix una contradicció en el discurs polític, negant que hi hagi hagut fugida de les seus socials de les empreses, alhora que es rebutgen implantar incentius fiscals perquè tornin?

Des de la meva experiència no crec que hi hagi hagut cap canvi. Són simples moviments de registre social. Es tracta de gestions que costen menys de 100 euros i que com a molt impliquen moure a dues o tres persones. Els moviments no han afectat en res a l’economia. Llavors, per què la Generalitat ha d’incentivar a algú perquè torni. Al final, es donaria un efecte crida. S’ha de diferenciar en funció del tipus d’empresa. Els bancs han modificat la seu social perquè fugien els dipòsits de l’Estat. En canvi, hi ha companyies que ho han fet per condicionar el vot del ciutadà. En aquest cas, em sembla que es tracta d’una actuació poc ètica.

Està afectant el procés a l’activitat econòmica?

"Ningú m’ha aportat una preocupació real que el context polític l’hi estigui perjudicant en el seu dia a dia a l’empresa"

En les meves converses amb altres empresaris, ningú m’ha dit que s’ha d’acabar ja aquest conflicte perquè la situació és insostenible i m’afecta. Ningú m’ha aportat una preocupació real que el context polític l’hi estigui perjudicant en el seu dia a dia a l’empresa. A més, els nostres informes de conjuntura econòmica ja mostren que el 65% de les vendes de les firmes catalanes ja van fora d’Espanya. Fa una dècada, les xifres eren les contràries i només el 35% de les comandes anaven a l’exterior. Amb les dades de la nostra memòria econòmica, hem vist que el 2018 vam créixer un 2,8% i els tres darrers anys, la mitjana se situa en el 3%. Crec que no està gens malament, ja que va acompanyat d’un augment de les exportacions i del volum de negoci de les empreses.   

I la inestabilitat política sense pressupostos ni a Catalunya ni a l’Estat, tampoc incideix?

Per a nosaltres, resulta més preocupant que continuem amb un dèficit fiscal de 16.000 milions d’euros que no pas que s’ajustin mínimament cap a dalt l’import final dels pressupostos. Aquests 200 milions més o menys no fan canviar el país. En canvi, existeixen certes actituds irresponsables políticament, com la del PSOE, que per no pactar, és capaç d’arribar a una repetició electoral. Així, demostra que anteposa els seus interessos particulars als dels ciutadans. És cert que hi hauria més estabilitat amb pressupostos, però no he notat una percepció real de preocupació.

Per què és necessària una nova Llei de Cambres?

"No té sentit mantenir una estructura de les Cambres que no s’ha tocat des de fa 105 anys"

És un compromís adquirit per la consellera d’Empresa i Ocupació, Àngels Chacón, en el qual la idea principal és solucionar el dèficit de finançament de les cambres perquè siguin competitives. També es projecta crear una Cambra de Catalunya com un ens que aglutini totes les entitats. Igualment cal una reestructuració per donar entrada a sectors que tenen molt pes a l’economia catalana actual, com el tecnològic. No té sentit mantenir una estructura de les Cambres que no s’ha tocat des de fa 105 anys.

Amb una participació tan baixa a les eleccions a la Cambra se sent completament legitimat per dirigir-la?

Tot i que és cert que només va votar el 4,55% del cens, la nostra candidatura va obtenir més del 40% dels vots i una majoria absoluta de 31 representants sobre 60 al plenari. Es van presentar cinc candidatures i si va sortir la nostra opció, és perquè els empresaris ho van voler i les nostres propostes eren més atractives. A partir d’aquí, jo allargo la mà a la resta de membres per treballar plegats per desenvolupar tot el potencial de l’economia catalana. Abans que celebrem el primer plenari, ja m’hauré reunit amb tots els membres per conèixer els seus plans.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?