Nascut a Bab Taza -una comunitat del nord del Marroc- el 1973, Abdelbaki Es-Satty va establir-se a Catalunya a principis del segle XXI, va estar empresonat quatre anys a Castelló per tràfic de drogues i allà va entrar en contacte amb els serveis secrets espanyols. També va viure uns anys a Vilanova i la Geltrú i, sobretot, entre 2015 i 2017 va exercir d'imam de Ripoll, després de ser contractat per la comunitat Annour. El 16 d'agost de l'any passat va morir a Alcanar, arran d'una explosió que va destrossar la casa on estava. Aquest seria un resum molt telegràfic d'alguns dels principals capítols d'una persona que, fonamentalment, és recordada per ser el captador dels joves que ara fa un any van perpetrar els atemptats de Barcelona -amb epicentre a les Rambles- i Cambrils, amb un balanç de 16 morts -a més de bona part dels integrants de la cèl·lula terrorista- i més d'un centenar de ferits.

12 mesos més tard, encara hi ha moltes incògnites obertes sobre es-Satty, si bé s'han conegut força detalls de la seva vida i s'ha aixecat el secret de bona part del sumari del cas, que instrueix el jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu. Un dels elements més destacats que s'ha conegut els darrers mesos, i que va revelar TV3, és que l'antic imam de Ripoll molt probablement no va ser l'ideòleg de la matança, sinó que simplement hauria exercit d'home d'encàrrecs d'una persona que estaria establerta al centre d'Europa. Això sí, Es-Satty va jugar un paper clau en la seva execució, en radicalitzar i captar els joves de Ripoll que, finalment, van perpetrar l'atemptat i també hauria portat a terme diversos viatges a l'estranger, com ara a Líbia o Vilvoorde (Bèlgica), on hauria tingut contactes destacats i, en el primer cas, se sospita que hauria rebut indicacions.

Es-Satty va estar en el punt de mira de diverses investigacions sobre presumptes cèl·lules gihadistes, però mai va ser detingut per aquesta qüestió i, segons han informat recentment mitjans com Rac 1 i el diari Ara, ni tan sols comptava amb antecedents policials, malgrat haver-se passat quatre anys a la presó. Un dels principals responsables dels fets que fa un any van sacsejar la societat catalana s'havia casat als 18 anys i va tenir nou fills a Tetuan, al Marroc. A Catalunya, on va viure uns anys a Vilanova i la Geltrú, va tenir relació amb una altra ciutadana de nacionalitat marroquina, resident a Segur de Calafell, on Es-Satty residiria també uns mesos. Una de les seves primeres activitats a l'Estat espanyol hauria estat introduir-hi marroquins sense papers embarcant-los a Ceuta fins a Algesires. A Vilanova va entrar en contacte amb el carnisser Mohammed Mrabet, responsable de la mesquita Al Furkán i que hauria estat implicat en el reclutament de joves per enviar-los a combatre a l'Iraq i l'Afganistan. Es-Satty hauria allotjat almenys un dels combatents a casa seva.

Alguns mitjans han apuntat que aquí hauria començat el seu procés de radicalització i d'apropament al gihadisme, si bé d'altres informacions situen el procés directament al Marroc o, fins i tot, durant la seva estada a la presó de Castelló entre 2010 i 2014. Sigui com sigui, el seu nom apareix vinculat tangencialment a les investigacions dels atemptats de l'11-M de 2004 a Madrid o de Casablanca (Marroc) de l'any anterior, a banda d'aparèixer en l'anomenada operació Xacal, executada a Vilanova el 2006 i que va suposar la detenció de 20 persones, aleshores sospitoses de gihadisme. Totes van ser absoltes i Es-Satty, de fet, ni tan sols va ser imputat.

Empresonat per tràfic de drogues

El 2010 la seva vida va fer un gir important. En arrencar l'any va ser detingut a Ceuta per intentar introduir 121 quilos d'haixix a l'Estat i dos dies després va ingressar a presó. Posteriorment se'l traslladaria al centre penitenciari de Castelló i el 2012 va ser condemnat a quatre anys per tràfic de drogues. És durant aquest període que es van forjar els contactes entre els serveis d'intel·ligència espanyols, el CNI, i l'imam. Inicialment alguns mitjans van afirmar que Es-Satty n'havia estat confident, si bé informacions posteriors van rebaixar la relació només a "contactes", ja que no se l'hauria considerat una font fiable. Això sí, l'aixecament parcial del secret de sumari del cas ha permès confirmar que durant la seva estada a la presó se li van fer "quatre entrevistes policials", tres concentrades entre l'abril i el juny de 2012 i la darrera amb data del 17 de març de 2014, és a dir, un mes i mig abans que sortís del centre, el 29 d'abril d'aquell any. Segons va informar l'agència Efe, les entrevistes les haurien fet agents de la Guàrdia Civil i el CNI. Després de l'empresonament, l'advocacia de l'Estat hauria demanat la seva expulsió, però un jutjat de Castelló va rebutjar la petició per "l'arrelament" i "l'esforç d'integrar-se" de l'imam.

En sortir de la presó, Es-Satty hauria obtingut un contracte de treball a les Terres de l'Ebre, segons TV3, però no es coneixen més detalls d'aquella etapa, mentre hauria descartat retornar al Penedès i el Garraf perquè hauria estafat alguns compatriotes amb un suposat trasllat de mobles al Marroc que, finalment, no s'executava. Finalment, va traslladar-se a Bèlgica però en no parlar ni francès ni flamenc no reunia les condicions per exercir-hi d'imam, si bé sí que disposava d'una certa cobertura, en forma d'allotjaments i de contactes, al país. A Bèlgica, però, hauria aixecat sospites, fins al punt que des del país es van posar en contacte amb cossos policials espanyols per consultar si sospitaven que tingués algun vincle amb el terrorisme.

El penúltim capítol de la seva vida arrenca el 2015, quan aterra a Ripoll com a imam. Allà hauria desenvolupat una doble vida, segons quasi tots els testimonis que han aparegut els darrers mesos. A nivell públic, la mateixa comunitat islàmica de Ripoll ha assegurat que els seus discursos no eren radicals, una opinió que contrasta amb el que va declarar a la policia la germana de Driss i Moussa Oukabir -implicats en els atemptats-, per a qui Es-Satty sí que feia crides a la gihad en els seus sermons dels divendres. En qualsevol cas, on sí que hi ha coincidència és que el procés de radicalització dels joves de Ripoll va arrencar amb l'arribada de l'imam a la ciutat, un fet que provocaria canvis ben evidents en el seu comportament, amb un gir cap a una religiositat que fins aleshores no havia tingut un paper central a les seves vides. Finalment, el 16 d'agost de l'any passat, Abdelbaki Es-Satty va morir a la casa d'Alcanar que s'havia convertit en el centre d'operacions per preparar els atemptats, més que probablement quan manipulaven explosius.