El 28 de maig arribarà la primera gran cita política d'aquest 2023, amb la celebració de les eleccions locals. Els 947 municipis de Catalunya escolliran els seus càrrecs electes per als propers quatre anys i, de ben segur, que quan es constitueixen els nous plens hi haurà centenars de nous alcaldes. Ara bé, també trobarem casos que acumulen dècades al capdavant del consistori.

Ara mateix a Catalunya hi ha gairebé 50 batlles -48- que sumen un mínim de 20 anys al càrrec, la majoria dels quals -una trentena- sota les sigles primer de CiU i ara de Junts o el PDeCAT, si bé també n'hi ha un volum significatiu d'ERC (7) o PSC (6). No tots aquests continuaran al poder després dels comicis, perquè han decidit retirar-se, però uns quants sí que aspiren a seguir eternitzant-se al càrrec.

N'hi ha deu que superen les tres dècades a l'alcaldia, és a dir, que presideixen un ajuntament des del 1991 o abans, dels quals dos ho fan des de les primeres eleccions democràtiques des de la recuperació de la democràcia, el 1979. Són Josep Vilà, de Fogars de la Selva, una petita localitat d'aquesta comarca gironina de 1.500 residents, que ho fa sota les sigles de la formació municipalista Independents per Fogars; i Pere Moradell (PSC), de Torroella de Fluvià, un poble de l'Alt Empordà amb 720 veïns. Escollit el 1983 trobem el cas de Jaume Casas, que és l'alcalde de la Riera de Gaià (1.700 habitants), al Tarragonès. Casas, però, ja va anunciar fa un temps que el proper 28 de maig no optaria a la reelecció.

Els altres grans veterans en alcaldies catalans són Ramon Trullols (CiU i Junts), al capdavant de Talavera -un petit municipi de 250 habitants de la Segarra- des del 1987; Joan Reñé (CiU i Junts), que des del mateix any presideix el govern de Fondarella, al Pla d'Urgell; Lluís María Castellví, del mateix partit i que lidera l'Argentera, al Baix Camp, també des de fa 36 anys; Josep Sala, també de CiU i Junts i que acumula el mateix temps al capdavant de Forallac, municipi del Baix Empordà que supera els 1.700 veïns. Sala també ha estat president del Consell Comarcal, un càrrec que també ha ocupat Joan Reñé -al Pla d'Urgell-, a banda de presidir la Diputació de Lleida entre 2011 i 2018.

Un mandat per sota hi ha Joan Tor, l'alcalde de Gisclareny (Berguedà) des del 1991. Gisclareny és el municipi menys poblat de Catalunya -no arriba als 30 empadronats- i Tor sempre havia estat a les files convergents, però el 2019 va presentar-se sota les sigles d'ERC. Al capdavant de Vallmoll (1.740 veïns, Alt Camp) hi ha Josep Lluís Cusidó (PSC) també des del 1991. Cusidó pretén revalidar l'alcaldia el proper maig. Finalment, també 32 anys d'alcalde acumula Joaquim Paladella, a Batea (Terra Alta), en una llista vinculada al PSC.

Encapçalen municipis petits

Amb set mandats seguits a l'alcaldia, és a dir, 28 anys al càrrec -des del 1995- hi trobem Joan Carles Cañizares -primer a CiU, ara a Junts- a Tordera, municipi del Maresme d'uns 17.000 veïns; l'exdiputat de Junts i antic vicepresident primer del Parlament Lluís Guinó, que és el batlle de Besalú (Garrotxa, 2.500 empadronats) i pretén revalidar el càrrec; Isidre Felip, a la petita localitat de Terrades (Alt Empordà); Juan Carlos Lastera (Unitat d'Aran), a Canejan; Josep Manel López Gifreu, a Colomers (Baix Empordà), en una llista actualment vinculada a la CUP; Maria Gràcia, a Ultramort, també al Baix Empordà; Lluís Freixas, a Campllong (Gironès); Enric Riera, a Sant Sadurní d'Osormort (a Osona) i Joan Eroles, a Puigverd d'Agramunt, a l'Urgell. Els quatre darrers sempre sota llistes de CiU o Junts.

Tot i que van arribar a l'alcaldia en anys més recents, també podem considerar alcaldes eterns Mateu Montserrat (CiU i PDeCAT), al Pla de Santa Maria (Alt Camp), des de 1999; Carles Fontana (CiU i Junts), a Llers (Alt Empordà) des del 2003; Antoni Casanovas (ERC), a Arsèguel (Alt Urgell) des del 2003; Josep Parera (CiU), a la Llacuna (Anoia) des del 1999; Francesc Miquel Archela (CiU i Junts), a Rubió, Anoia, des de fa dues dècades; Salvador Coll, a Fontanilles (Baix Empordà) des del 1999; Joan Sabrià (ERC), a Palau-Sator (Baix Empordà) des del 2003; Enric Armengou (CiU i Junts), a Gaià (Bages) des del 1999; Joan Miquel Rodríguez (ERC), a Monistrol de Montserrat (Bages) des del 2003; Àngel Xifré (ERC), a Almoster (Baix Camp) també des del 2003; Jaume Setó (CiU i Junts), a la Floresta (Garrigues) des del 1999; Miquel Palomeras (PSC), a Sales de Llierca (Garrotxa) des del 1999; o Joan Castor (PSC), a Sant Jaume d'Enveja (Montsià), des del 2003.

Els altres exemples són els republicans Montserrat Barniol i Josep Maria Freixanet i Jordi Fàbrega, als municipis osonencs d'Alpens, Olost i Sant Pere de Torelló -els dos primers des del 2003, el darrer des del 1999-; Josep Anglada Dorca (CiU i Junts), a Vidrà (Osona) a partir de 1999; Jaume Montalbo (CiU i Junts) al Lloar (Priorat) des del 1999; Joan Farrera (actualment vinculat a ERC) a Tírvia (Pallars Sobirà) des del mateix any; Jordi Xargay (CiU i Junts) a Palol de Revardit (Pla de l'Estany) també des del 1999; Montserrat Roura (CiU i Junts) a Riudellots de la Selva des del 2003; Josep Maria Sanjuán (CiU-Junts) a Sudanell (Segrià) des del 1999; Maria Torrà (CiU-Junts), a la Molsosa (Solsonès) des del 1999; Joan Martí (CiU-Junts) a Perafort (Tarragonès) des del 1999; Eudald Roca (ERC) a la Secuita (Tarragonès) des de fa 20 anys; i Jordi Serés (CiU i Junts) a Vilagrassa (Urgell) des del 2003.

En gairebé tots els casos, els actuals alcaldes eterns encapçalen municipis petits, mentre que en els més grans les etapes a l'alcaldia acostumen a allargar-se menys.