Els ERTOs (Expedients de Regulació Temporal d'Ocupació) extraordinaris habilitats pel Govern espanyol davant l'emergència sanitària pel coronavirus ja afecten a més de mig milió de treballadors quan ni tan sols porten una setmana en vigor, segons les dades dels sindicats UGT i CCOO i de les principals comunitats autònomes.

La xifra, a la qual caldrà afegir l'enfonsament de la contractació de precaris i el cessament d'activitat d'autònoms per mesurar els efectes en l'ocupació, ofereix una perspectiva taxativa sobre l'esgarrifosa magnitud que, tot just començar, estan aconseguint les conseqüències de l'aturada econòmica pel confinament: el volum de suspensions de contractes sol·licitat per les empreses en els sis primers dies de vigència del decret que habilita el sistema extraordinari de ERTOs, del dimecres passat a aquest dilluns, supera al de les suspensions d'ocupació aprovades en tot l'any 2009, el de major duresa de l'anterior crisi a efectes laborals amb 465.215.

També està a prop de sobrepassar passar la xifra total dels afectats per ERO en aquell exercici, que va ser de 549.282, amb 63.476 víctimes d'acomiadaments col·lectius i 20.591 reduccions de jornada, segons les dades del Ministeri de Treball.

Aquest volum de suspensions resulta, d'altra banda, gairebé 10 vegades superior a les 55.285 registrades l'any passat, quan el país s'encaminava cap a un incert escenari de desacceleració econòmica que al final de l'any va resultar no ser-ho tant, i sembla clarament superior a les acumulades en els sis anys de l'anomenada recuperació, amb 341.061 entre 2014 i 2019.

Catalunya acapara gairebé la meitat de les suspensions

Encara sense conèixer les dades de Madrid, que el divendres acumulava 13.400 sol·licituds d'ERTO, i d'Andalusia, que aquest mateix dia arribava a 4.330, només les altres dues locomotores econòmiques d'Espanya, Catalunya i el País Valencià, sumen més de 325.000 afectats, amb, respectivament, 247.690 i 80.285 treballadors i 25.160 i 11.186 expedients.

En aquest sentit, el nombre de treballadors afectats per un ERTO a Catalunya arran de la crisi del Covid-19 ha incrementat en 223.353 des de principis de la setmana passada i ja n'hi ha més de 247.690. En total, 25.160 empreses han presentat fins aquest cap de setmana un ERTO.

Per sota d'aquestes, el volum de treballadors la suspensió d'ocupació dels quals han demanat les empreses s'acosta a 100.000 només a Euskadi i Galícia amb, respectivament, 51.213 propostes en 7.250 expedients i 45.440 en 8.276.

A aquests números se'ls sumen els 20.000 assalariats inclosos en els primers 4.000 procediments a les Balears, una comunitat insular on les previsions apunten a aconseguir els 250.000 per, com succeeix a les Illes, la dependència del turisme del seu sistema econòmic.

A aquestes xifres cal afegir-los, entre les d'altres territoris, els 10.000 afectats a Castella i Lleó, els 3.300 que Aragó acumulava el divendres, als quals cal sumar l'acord tancat aquest dilluns per parar a partir del dia 30 la planta de PSA de Figueruelas, amb una mica més de 5.000 empleats i d'altres en la indústria auxiliar, o els 500 expedients en marxa a Castella-la Manxa.

Efectes en la microempresa, però no només

Aquestes dades indiquen que, tal com apuntaven totes les previsions, els primers damnificats per l'aturada econòmica han estat, a més dels autònoms, les pimes i, especialment dins d'aquestes, les microempreses, ja que la major mitjana d'afectats per expedient l'ofereix Catalunya amb una mica menys de deu (9,8).

No obstant això, no són les úniques que estan recorrent als ERE. Diverses multinacionals i empreses d'implantació estatal de tota mena de sectors han anat anunciant que s'acolliran a aquesta via, o que estan estudiant fer-ho, per a suspendre els contractes de més de 70.000 empleats mentre dura l'emergència sanitària del coronavirus.

És el cas de Renault, amb 11.650 empleats a Sevilla, Valladolid i Palència; H&M, que ho planteja per als 5.600 empleats de les seves botigues i els 5.000 de logística; i Desigual o Tendam, per a, respectivament, 1.500 i 7.200 assalariats.
Diverses signatures del sector de la construcció i de serveis com la neteja estan preparant expedients que afectarien altres 23.000 treballadors, mentre IAG, l'antiga Ibèria, ha posat sobre la taula un ERTO de tres mesos per a entre el 60% i el 90% de la plantilla dels seus diferents departaments, en els quals treballen 17.000 persones, per la qual cosa les suspensions afectarien a més de 12.000 d'ells.

Què és un ERTO en suspensió?

Els ERTO de suspensió d'ocupació s'apliquen des de fa diverses dècades com una de les modalitats dels expedients de regulació d'ocupació, els ERO, juntament amb els d'extinció o acomiadament col·lectiu, cada vegada més recurrents en la gran empresa en els últims mesos, i amb la reducció de jornada per a les plantilles, sigui de manera completa o parcial.

En aquest cas, i d'aquí el seu nom, la vigència dels contractes d'una plantilla o de part d'ella queda suspesa durant un període, en el qual els afectats poden optar entre anar cobrant el subsidi de desocupació que els correspongui, que es va descomptant del seu historial, o viure pels seus propis mitjans.

Davant els efectes que el confinament suposa per a un elevat nombre d'empreses i d'autònoms amb treballadors a càrrec seu, l'executiu va optar per habilitar un procediment específic al qual poden acollir-se les que s'han vist obligades a tancar per ordre governamental.

En aquests casos es redueixen a set dies uns tràmits que en condicions normals no baixen de quinze mentre el SEPE (Servei Estatal Públic d'Ocupació) paga el 70% de la base reguladora del salari als treballadors, com a prestació però sense consumir desocupació, i l'empresari queda eximit de l'aportació que hauria de fer a la Seguretat Social per cadascun dels empleats afectats.

Com es pagarà la prestació?

El principal escull amb el qual s'enfronta el Ministeri de Treball, que és qui gestiona les prestacions a través del SEPE, es troba en evitar el col·lapse que suposarà el descomunal augment de perceptors del subsidi de desocupació, que haurien de començar a rebre l'1 d'abril, ja que l'objectiu de la mesura és, al mateix temps, oxigenar la tresoreria de les empreses mentre duri l'aturada i evitar que els assalariats es quedin sense cobrar per una causa de força major.

L'opció que ara mateix cobra més força consistiria en el fet que les mateixes empreses afectades col·laborin amb el SEPE en el pagament de les prestacions, ja que disposen de totes les dades personals i bancaris dels seus empleats. En aquest cas, l'Administració pagaria a l'ocupador la 'nòmina' mensual completa de la seva ERTO i aquest s'encarregaria de distribuir-la entre els seus treballadors.

El devessall dels ERTO entranya un seriós risc de col·lapsar el sistema del subsidi de desocupació. Al llarg de l'any passat, segons les dades de l'Agència Tributària, van arribar a percebre-ho 4,36 milions de persones, encara que, d'ells, 3,45 van tenir altres ingressos al llarg de l'exercici.

El gruix d'aquests últims, 3,3, són els precaris que deambulen entre la subocupació i la desocupació, i la contractació de la qual s'ha desplomat amb l'aturada de l'activitat econòmica.