El conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, ha comparegut per donar explicacions sobre els canvis a la cúpula dels Mossos quasi 10 dies després que cessés el comissari en cap, Josep Maria Estela, i nomenés en el seu lloc Eduard Sallent. Elena ha fet una llarga explicació al Parlament, en la qual ha al·legat diferències amb Estela en el plantejament de "transformació" dels Mossos, a pesar que l'excomissari va ser nomenat per ell mateix fa tan sols 10 mesos.

El responsable d'Interior ha apuntat tres objectius principals en aquest sentit, entre els quals una direcció del cos col·legiada, la feminització i el relleu generacional. Ha posat en valor que en l'any i mig de mandat s'ha passat de tres a set comissàries, del 10% al 25% de dones en càrrecs de comandament i en la reserva del 40% de noves places. 

Elena ha reconegut que aquest plantejament pot generar "posicions contràries" i això és motiu de cessament. A més, ha negat que s'hagin produït "ingerències", tal com va afirmar Estela: "Qui té competència de proposar i cessar comissaris és el conseller", ha reblat. Davant l'interrogant sobre per què Elena ha perdut la confiança en Estela en tot just 10 mesos, el conseller ha assenyalat que compartien la voluntat de feminització del cos però discrepaven en "el ritme".

"Això va sortir en l'elecció dels nous comissaris", ha assenyalat. El Govern ja havia apuntat que el detonant del cessament d'Estela va ser el procés de selecció de sis comissaris del cos, culminat fa dues setmanes amb l'elecció de quatre dones i dos homes. 

Elena ha al·legat que la tria dels sis nous comissaris es va fer després de valorar l'informe preparat per una comissió, que va considerar 12 dels 34 candidats les persones més idònies, i dels quals Elena en va escollir sis amb els quals suposadament Estela no hauria estat d'acord. "Es qüestiona la decisió qualificant-la d'ingerència. Qui té competència de proposar i cessar comissaris és el conseller, són llocs de lliure designació", ha afirmat.

Elena ha carregat contra el que ha titllat d'"ingerències policials" en qüestions polítiques i ha defensat l'orientació política del cos, que ha exemplificat amb mesures com la no aplicació dels criteris recollits en la Llei Mordassa en casos de protestes i també l'impuls de la mediació. "Qui defensa el contrari entenc que defensa cossos policials que actuïn per lliure i que no responguin davant de ningú".

Elena no convenç l'oposició, que reclama transparència

La compareixença del conseller no ha convençut l'oposició, que ha lamentat manca de transparència i que Elena no hagi dissipat els dubtes sobre aquesta nova crisi al si dels Mossos. I és que el cessament d'Estela respon a les discrepàncies sobre la feminització del cos, però també a les tensions que ha generat el seu propi lideratge, que va viure un dels capítols més intensos el juny, quan va amenaçar de dimitir si Interior no cessava Eduard Sallent com a número dos.

En aquell moment, el comissari en cap va manifestar que havia perdut la confiança en Sallent, però a l'hora de la veritat Interior no va atendre la petició d'Estela i, de fet, ara Sallent l'ha rellevat al capdavant del cos, almenys temporalment ja que està prevista una nova renovació de la cúpula el desembre. El nou líder policial dels Mossos està ben connectat amb Elena. I, de fet, ja havia estat al capdavant dels Mossos durant l'etapa de Miquel Buch com a conseller, en la presidència de Carles Puigdemont.