22 anys després, un Maragall tornarà a ser alcalde de Barcelona. Quan en l'ara llunyà 1997 un Pasqual Maragall en la seva plenitud política va decidir abandonar l'alcaldia de la capital catalana, segurament ningú podia imaginar-se que el seu germà Ernest arribaria al càrrec passades més de dues dècades i que ho faria encapçalant la candidatura d'ERC, una formació independentista. Però justament ha succeït això. Per menys de 5.000 vots, Esquerra ha superat Barcelona en Comú i ha guanyat les eleccions municipals a la ciutat, una situació que no es donava des del 1934, durant la II República espanyola.

Les dues formacions, separades per tot just sis dècimes, han empatat a 10 regidors, mentre que el PSC, que ha doblat la seva representació, s'ha enfilat fins als 8, la llista encapçalada per Manuel Valls s'ha quedat en sis, JxCat n'ha obtingut cinc i el PP, pels pèls, ha pogut mantenir la representació i sumar-ne dos. La CUP, en canvi, ha perdut la representació a l'Ajuntament.

En l'ambient d'eufòria que es vivia al pavelló de l'Estació del Nord, Ernest Maragall ha proclamat que "Barcelona tindrà un alcalde republicà. Barcelona tindrà un alcalde progressista. Barcelona tindrà un alcalde d'Esquerra Republicana de Catalunya". Serà el primer d'aquest partit des d'Hilari Salvadó, l'últim batlle del Capi i Casal durant la Guerra Civil. A banda d'adreçar-se a Quim Forn, el candidat i pres polític de JxCat, Maragall ha dirigit també unes paraules a Colau, que l'havia trucat uns minuts abans, per dir que "haurem de parlar amb ella sobre el futur d'aquesta ciutat". "Governarem perquè Barcelona sigui la punta de llança per aconseguir el dret a l'autodeterminació", ha proclamat Maragall. 

Passaven pocs minuts de les dotze de la nit, quan l'encara alcaldessa, Ada Colau, ha comparegut amb el seu equip, per felicitar Maragall per la victòria. Les cares dels dirigents de Barcelona en Comú no enganyaven ningú i denotaven tristesa per la derrota, però Colau -que ha tornat a proclamar que "ha estat un honor ser la primera alcaldessa" de la ciutat- ha assegurat que els resultats "són molt bons". La gran notícia, però, és que ràpidament ha defensat la necessitat d'articular un govern "ampli, transversal i d'esquerres, que enviï un missatge d'esperança al món".

En aquest sentit, ha destacat que entre ERC, Barcelona en Comú i PSC -tres forces que considera d'esquerres- han sumat 28 dels 41 regidors de l'Ajuntament. I, malgrat la derrota, Colau considera que el seu govern ha servit per "canviar l'hegemonia política d'aquest país, perquè ara tothom vol ser feminista i fer polítiques d'esquerres".

ERC s'ha situat en 160.000 vots i gairebé ha doblat l'11% rebut fa quatre anys -ha arribat al 21,4%-, mentre que Barcelona en Comú ha perdut 4,5 punts de suport i uns 20.000 vots. Una mostra de la igualtat viscuda la dona el fet que tot i ser l'opció més votada en el conjunt de la ciutat, ERC s'ha imposat només a dos districtes -l'Eixample, el més poblat, i les Corts-, mentre que Barcelona en Comú ho ha fet en sis -Ciutat Vella, Gràcia, Horta – Guinardó, Sant Andreu, Sant Martí i Sants-Montjuïc-, el PSC ha guanyat a Nou Barris i Barcelona pel Canvi – Ciutadans ho ha fet a Sarrià, el districte de major renda. Efectivament, Manuel Valls s'ha confirmat com l'opció de les elits.

L'exprimer ministre francès, però, ha quedat molt lluny del seu objectiu de ser l'alcalde de la ciutat. Ha guanyat un regidor, més de 20.000 vots i gairebé dos punts de suport respecte els resultats obtinguts fa quatre anys per Carina Mejías, l'aleshores candidata de Ciutadans, però s'ha vist clarament superat pel PSC. L'alcaldable socialista, Jaume Collboni, ha doblat vots i regidors, superant amb escreix els quatre del 2015, amb diferència el pitjor resultat en la història del PSC a Barcelona. Junts per Catalunya ha confirmat les enquestes que pronosticaven que perdria la meitat dels 10 regidors que tenia CiU i s'ha deixat pel camí més de 80.000 vots. Es miri com es miri, un molt mal resultat d'un espai que s'ha salvat a Catalunya per la victòria de Carles Puigdemont a les europees i per conservar feus tradicionals com Sant Cugat del Vallès, Girona o Vic a les eleccions locals.

Durant tot l'escrutini hi havia el dubte de si el PP mantindria la representació a l'Ajuntament de Barcelona, però finalment ho ha aconseguit i tindrà dos regidors. La candidatura encapçalada per Josep Bou ha obtingut, de fet, el 5,01% dels vots, és a dir que ha superat pels pèls el llindar mínim del 5% per entrar al consistori. Amb tot, el partit s'ha deixat gairebé 25.000 vots i quatre punts de suport respecte el 2015. En general, la jornada ha estat pèssima pel partit a Catalunya, quedant-se fora de molts ajuntaments i només l'han salvat els seus resultats a Badalona i Castelldefels, on ha tornat a ser la primera força i, sobretot en el primer cas, pot tornar a l'alcaldia.

En canvi, qui s'ha quedat fora de l'Ajuntament és la CUP, que no ha arribat ni als 30.000 vots, per sota del 4% dels sufragis, és a dir, que perd els tres regidors que tenia. Tampoc ho ha aconseguit Barcelona és Capital, la llista que encapçalava el filòsof Jordi Graupera i que representava l'independentisme més hiperventilat. La seva candidatura s'ha quedat en el 3,7% dels vots.