Porta una setmana fora de la presó d'Estremera que va compartir amb els sis membres del Govern de Carles Puigdemont, enviats a presó per la jutgessa de l'Audiència Nacional, Carmen Lamela. Compartia cel·la amb Oriol Junqueras, sobre el qual pronostica que aviat sortirà de presó, per poder exercir les seves funcions de diputat i, si resulta elegit, de president de la Generalitat.

L'advocat Carles Mundó s'ha bolcat immediatament en la campanya d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), però continua visitant el vicepresident i el conseller d'Interior, Joaquim Forn, a la presó.

En el camí fa una parada per parlar amb Público sobre el procediment penal en el qual estan immersos, sobre l'article 155, sobre el futur president de la Generalitat i sobre com es construeix el futur de Catalunya.

Com ha estat la sortida de presó?

Vam conèixer pels mitjans el contingut de l'acte i el que havíem pensat que seria un dia d'alegria per a tots doncs no va ser així. Va ser dolorós i trist deixar dos companys a Estremera i deixar-los per uns motius que no es comprenen des del punt de vista jurídic.

Com va ser aquesta nit del divendres de la declaració d'independència al dissabte durant la qual membres del Govern van decidir marxar a Brussel·les?

Va ser una decisió individual de cadascun. Jo no em vaig trobar davant de cap dilema. Estava convençut de quedar-me a casa meva, amb els meus, i afrontar el que vingués. Tinc i tenia la convicció que res del que he fet és constitutiu de delicte i menys d'aquests delictes tan greus i desproporcionats que es plantegen. Des del moment que hi ha capacitat i la possibilitat de defensar-se no tinc res per ocultar ni res a  témer perquè no he comès els delictes que se m'imputen i no només ho crec jo, que sóc l'interessat, és el mateix que creuen més de 150 catedràtics i professors de Dret Penal d'universitats espanyoles que segur que no simpatitzen amb la independència, però argumenten que no existeix cap fonament jurídic per a aquesta acusació.

Sabia que el més probable era l'entrada a la presó, després del que havia passat amb 'els Jordis' i encara així es va quedar...

Quan saps que els fets no són constitutius de delicte, el que resulta inimaginable és que en un Estat de Dret algú et pugui acusar d'un delicte que no has comès i és encara més greu que et puguin ficar a la presó per això.

Vau rebre la citació de la jutgessa Lamela en dia festiu i amb 24 hores d'antelació...

I amb 700 quilòmetres pel mig. La rapidesa de la justícia espanyola en aquest cas és absolutament insòlita. La querella es presenta el dimarts 31, al migdia ja està admesa a tràmit i el mateix dimarts 31 els primers companys reben a les onze de la nit la citació mitjançant la policia, per anar a declarar el 2 de novembre, perquè l'1 era festiu, i ja no vam tornar a casa. És evident la determinació que hi havia per aconseguir aquest objectiu que era el de ficar a més de mig govern a la presó, encara que no hi hagués raons jurídiques per a això.

Com va ser la declaració davant Lamela?

No vam ser capaços de trobar cap tipus d'interès en la jutgessa per les nostres explicacions, perquè va estar pendent del seu telèfon mòbil durant les declaracions i també de l'ordinador, preparant els escrits mentre els advocats feien les conclusions. Semblava que la decisió podia estar presa.

Com a advocat, quan es dicta un acte i s'envia algú a presó, argumentant la possibilitat de destrucció de documents, el normal no és dictar escorcolls per donar amb aquests documents?

Aquí hi ha hagut una certa creativitat jurídica per aconseguir el resultat que es proposaven. Acusar a algú de risc de fugida quan hi va a declarar de forma immediata quan és citat resulta complicat, si a més ha tingut l'oportunitat d'haver marxat a un altre país i no ho ha fet. És impossible tenir una evidència més clara de que no vol fugir. Passa el mateix amb la destrucció de proves. No sabem quines proves podíem destruir si ja no estàvem exercint com a consellers i quan, a més, la jutgessa no ha ordenat que es busquin aquestes proves.

Què va passar a partir del moment que coneixeu la decisió d'entrada a la presó fins a l'arribada a Estremera?

Ens van emmanillar a la sala i ens van portar al furgó, quan no hi havia necessitat. En el meu cas em va crear un hematoma important en el canell. Però el més sorprenent és quan, en una decisió inicial, ens van dispersar per diferents presons madrilenyes. A mi em van portar primer a Aranjuez i després de passar dues hores enllà i d'assabentar-me que la resta dels meus companys estaven dispersos en altres presons, em van tornar a ficar en el furgó de la Guàrdia Civil, i després d'una altra bona estona emmanillada amb les mans darrere de l'esquena, doncs arribem a l'altra presó on ja vam estar els sis i Santi Vila, perquè les dones estaven en Meco, Va ser llavors quan els guardies civils es van veure en la necessitat de posar-nos tres vegades l'himne d'Espanya.

Llavors sí que van arribar a dispersar-vos?

Sí, van utilitzar el mateix criteri que s'utilitzava amb els terroristes. Jo a Aranjuez, uns altres a Navalcarnero i uns altres a Valdemoro, altres Estremera i les dones a Meco.

I dins de presó, com ha estat el tracte?

Dins, cap problema, ni amb els funcionaris ni amb els interns. Ha estat tot més fàcil i suportable. L'acolliment dels interns va ser càlid, ajudant-nos a entendre com funcionava tot. En aquest sentit no tenim més que agraïment al tracte dels funcionaris i presos.

Hi ha hagut emissaris del Govern o de Fiscalia durant aquest temps a la presó o a la sortida per canalitzar la situació?

Cap. Durant mesos i setmanes abans d'entrar a la presó la comunicació existia, encara que la voluntat de buscar solucions per part dels interlocutors del Govern d'Espanya era exactament 'zero', no hi havia res de què parlar, no hi havia cap marge per trobar solucions. Per descomptat, després d'entrar a la presó i en sortir no hi ha hagut cap contacte amb ningú del Govern.

El conseller Carles Mundó participa a l'inici de campanya d'ERC poc després de sortir de presó i s'abraça amb la presidenta de Parlament, Carme Forcadell / EFE

Hi ha polítics presos o presos polítics?

Crec que ningú té cap dubte que les raons que ens porten a la presó tenen a veure amb les nostres idees polítiques. Hi ha gent que té aquestes mateixes idees i no estan a la presó, perquè no formaven part del Govern. És evident que el que explica que estiguem a la presó no és la violència, perquè no existeix, és una determinació basada més en arguments polítics que en arguments jurídics i això ho diem nosaltres, però ho ha dit també qui va redactar aquest article del Codi Penal, Diego López Garrido, que no es pot atribuir el delicte de sedició als fets que han ocorregut.

Quina diferència hi ha entre les declaracions davant Carmen Lamela i davant el jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llanera?

El magistrat del Suprem sí tenia interès a escoltar-nos, no vam tenir aquesta sensació en el cas de l'Audiència Nacional. Per a mi és molt sorprenent que no sortissin de la presó totes les persones, perquè no es pot mantenir que Oriol Junqueras o Quim Forn poden ser persones que si surten al carrer, com diu l'acte, generarien "una explosió de violència". Em sembla una valoració que no es correspon amb la realitat.

La pregunta directa de "vostè acata el 155", va existir realment?

Sí. Són preguntes sorprenents en el marc d'un procés penal, perquè el rellevant d'un procés penal és que s'enjudiciïn fets passats i no opinions. Jo vaig contestar remetent-me als fets, la meva opinió pot tenir el valor que tingui però l'important és la meva actuació a partir del moment en què es va aprovar el 155 al Senat i després en el Consell de Ministres.

Ha sortit de presó amb molta energia, directe a la campanya electoral. Com es planteja la campanya?

Això té una explicació que s'entén millor si sap que el mitín d'inici de campanya, per casualitat, se celebrava a 5 minuts d'on ho hi visc. No hagués anat segurament si hagués estat en una ciutat més llunyana perquè la meva prioritat era arribar a casa. També tenia moltes ganes de donar les gràcies a la quantitat de gent que durant aquestes setmanes ens han donat el seu suport, solidaritat i ajuda, també a les nostres famílies, doncs tenia la necessitat íntima de donar les gràcies als coneguts i els centenars de milers de desconeguts que han estat aquí.

El vostre eslògan de campanya torna a la paraula democràcia...

Sí, la solució sempre és la democràcia.

Aquest eslògan explica per què us presenteu a unes eleccions convocades per Mariano Rajoy, recolzat en el 155?

Nosaltres no rebutjarem mai l'oportunitat de demostrar que a través del diàleg, l'acord i la negociació es poden aconseguir els objectius polítics que de forma legítima revindiquen els ciutadans. L'exemple d'Escòcia: quan es constata que hi ha una majoria que vota al Scottish National Party, el Govern de Londres no li queda un altre remei que adonar-se que té un problema polític que ha d'afrontar per la via política. A partir d'aquí, en lloc de perseguir-los amb el Codi Penal veu que la forma de resoldre-ho és sempre la democràcia.

A Junts pel Sí us vau ajuntar la dreta i l'esquerra catalanes. Com a membre d'ERC, què està per damunt el canvi social o la independència?

Aquesta distinció mai l'he fet. La independència, poder gestionar els propis recursos i prendre les pròpies decisions, assumint els errors i els encerts, és la millor forma de donar solucions al debat social. L'alternativa  no és polítiques socials o independència. En el cas d'Esquerra Republicana és la independència per fer millors polítiques socials.

No obstant això, us presenteu sols i es diferencia 'la llista del president Puigdemont' de la d'Esquerra Republicana de Catalunya

Les coalicions es fan en moments molt excepcionals i l'insòlit va ser la fórmula Junts pel Sí. De la mateixa manera que tots els partits del 155 es presenten per separat, tots els partits que defensen la idea legítima de la independència es presenten per separat. D'aquesta manera s'eviten a més contradiccions com les que em plantejava.

Puigdemont va prendre la decisió de marxar, uns altres van marxar i van tornar, i Junqueras va decidir quedar-se. Un no pot tornar a Espanya i a l'altre la justícia espanyola no el deixa sortir de presó. Com juguen els condicionants de tots dos capdavanters en la campanya?

En el cas d'Oriol Junqueras és evident que més aviat que tard sortirà. Estem convençuts que en un temps raonablement curt, el jutge veurà que no existeixen motius per mantenir la presó preventiva de junqueras. La presó preventiva no és una pena, és una manera de garantir la presència davant el jutge quan aquest cridi a declarar o per l'assistència al judici. Des del punt de vista jurídic no es podrà sostenir durant més temps la presó, i podrà exercir les seves funcions com a diputat electe i, si la majoria del Parlament ho elegeix, com a President.

En el cas de Puigdemont, per molt injust que sigui admetre-ho, quan arribi a Espanya serà detingut i enviat a presó durant molt temps. Es fa difícil que el jutge accepti que no existeix risc de fugida, per exemple. Això ens porta a pensar, i ell ho ha declarat, que no té pensat tornar i Puigdemont no podrà ser investit President perquè no podrà ser a Catalunya ni al Parlament.

En conclusió, tenim un candidat, Oriol Junqueras, que podrà exercir les seves funcions i un altre candidat, Carles Puigdemont que, fruit de la injustícia, no podrà exercir aquestes funcions. Dir-li als votants en aquests moments que Puigdemont serà President és més un desig que una possibilitat real.

Com veieu la relació amb els Comuns ara que Xavier Domenech és el seu candidat?

En el cas dels Comuns és molt difícil sempre saber en quina posició es troben. No m'imagino, i crec que en això sí són clars, que amb un vot a favor o amb una abstenció puguin facilitar la presidència de la candidata de C's o dels candidats del PSC o del PP, tots ells impulsors i avaladors del 155. Crec que sí es podrà parlar; la decisió caldria preguntar-la a ells.

El que passi a les eleccions catalanes condicionarà la política a Espanya i les eleccions generals...

 Això és tan cert que als partits del 155 sembla que els importen molt poc els problemes dels ciutadans de Catalunya, perquè els seus missatges i les seves propostes no van adreçats als catalans sinó que van a posicionar-se millor per a la carrera al Govern d'Espanya.

Però sembla que sense el PSC i el PSOE no es podrà canviar de Govern a Espanya. Pot haver-hi un acostament amb Iceta a Catalunya?

Cap enquesta, qui sigui que l'hagi feta, situa Iceta en posició guanyadora i amb cap possibilitat de fer a president a Iceta. Crec que hi ha molta diferència en com se'l veu a Catalunya, en els darrers mesos ha tingut molts problemes per fer calar el seu missatge i en el moment en el qual s'han sotmès als desitjos del PP per aplicar el 155 a Catalunya és impossible diferenciar el missatge de Pedro Sánchez del de Mariano Rajoy, en relació al 155. I després, el PSC ha tingut moltes baralles internes, ha perdut molts militants i en aquests mesos ha perdut alcaldies. Per molta il·lusió que a alguns sectors d'Espanya li faci que Iceta tingui un bon resultat, la realitat és molt més dura i molt més freda.

Canviar de nou el panorama polític dels blocs d'unionistes i independentistes, els d'esquerres i de dretes, no és possible en aquests moments?

Del bloc unionista no ha arribat una sola proposta per buscar solucions imaginatives ni noves, quan a Catalunya es constata que existeixen més de dos milions de ciutadans amb un sentiment independentista que no disminueix. Ho veurem el 21 de desembre, però el partit que té més possibilitats de governar a dia d'avui es diu Esquerra Republicana de Catalunya, un partit amb 86 anys d'història al que tothom li reconeix la seva constància en la defensa d'aquesta posició. El succeït en els últims mesos, inclosa l'aplicació del 155 i la resposta penal, no haurà servit perquè dos milions de ciutadans independentistes deixin de ser-ho.

Han d'abandonar el Codi Penal, que abandonin la persecució penal, assumeixin que estem davant una qüestió de naturalesa política i facin propostes polítiques. Perquè si no ho fan, quina serà la següent resposta quan es constati que dos milions de ciutadans de Catalunya segueixen sent independentistes? Cap sentència donarà resposta a una qüestió política i si la teva única resposta és el Codi Penal estàs posant de manifest la teva incapacitat per resoldre qüestions complexes amb polítiques.

El 21 de desembre acaba el 155?

Els qui l'han imposat així ho han dit, per tant, si no falten a la seva paraula, serà així.

I a partir del 22, com es construeix diàleg?

Per part del Govern de Catalunya sempre hi ha hagut disposició i predisposició al diàleg. Des de Catalunya hi ha una proposta molt clara, que és preguntar als ciutadans de Catalunya si volen o no un Estat independent. Entenc que aquesta proposta no li agradi a tothom, però quina és l'altra proposta? Fins el dia d'avui el silenci i la persecució penal. Negant la realitat, que a Catalunya hi ha més de dos milions de persones que volen la independència no es resol el problema. La proposta segueix sent un referèndum pactat i no anem a renunciar a plantejaments que són legítims, pacífics i democràtics.

Els diputats d'ERC al Congrés s'asseuran a la comissió de reforma constitucional creada pel Govern, el PSOE i C's?

No ho sé. He estat una mica desconnectat en aquest temps... El que crec és que el PP li ha pres el pèl a Pedro Sánchez prometent que es plantejaria la reforma de la Constitució a canvi que li donés un xec en blanc per a l'aplicació del 155; i es parla de fer una reforma constitucional sense conèixer una sola proposta de què es canviarà. Entenc que a dia  d'avui ERC no segui en aquesta comissió que ningú sap quan començarà els seus treballs.

Com es construeix el futur?

Escoltant els ciutadans, aprovant lleis que donin resposta a problemes reals, per exemple, podent aplicar totes les lleis que de forma sistemàtica ha fet caure el Tribunal Constitucional i que són lleis que no tenen a veure amb el procés independentista, tenen a veure amb necessitats urgents dels ciutadans i amb la forma de donar resposta als problemes i reptes de la societat. Es fa futur tenint  ciutadans més lliures, més transparència al Govern. Es construeix futur defensant que els ciutadans de Catalunya tenen dret a decidir si volen viure o no en un Estat independent.