L'aerolínia Ryanair mantindrà la seva base a Girona, malgrat que havia anunciat a l'estiu que la tancaria, després que els treballadors hagin acceptat un canvi de contracte que redueix a nou mesos el seu calendari com a empleats de la companyia irlandesa. La plantilla passarà així de ser fixa al que es coneix com a fixa discontínua, el que equival al fet que durant tres mesos l'any i de forma rotatòria quedarà en situació d'atur, segons ha confirmat una portaveu del sindicat USOC, Lidia Arasanz.

Així mateix, els treballadors de Ryanair han hagut de renunciar a la seva antiguitat, a la categoria laboral i passen de ser tripulants de cabina a "agents de servei al client", el que també implica un empitjorament de les seves condicions. La portaveu de la USOC ha destacat que "hi ha persones que porten vint anys treballant a l'empresa", però amb els nous contractes serà "com començar de zero en una altra empresa". Per això creu que els nous contractes "s'han d'agafar amb pinces".

Arasanz ha qualificat la negociació com una "coacció" de la direcció de Ryanair, "perquè ens va advertir que o s'acceptava aquest nou contracte o es tancava la base". "El dia 5 de desembre, cada treballador havia de prendre una decisió a títol individual i el 6 se'ns confirmava que la majoria havia signat a favor de convertir en fix-discontinu", ha afegit la portaveu sindical.

Pluja de subvencions

Des que va instal·lar-se a Catalunya, Ryanair ha rebut desenes de milions d’euros públics, provinents fonamentalment de la Generalitat, però també de la Diputació de Girona i de l'ajuntament de la capital provincial, entre d’altres. El novembre de 2011, la Generalitat i Ryanair van tancar un conveni que garantia la continuïtat de l’aerolínia a Girona i Reus. A canvi, però, les administracions públiques van haver-se de rascar la butxaca. El conveni, de cinc anys de durada -fins al 2016-, establia que les administracions aportarien 5,8 milions d’euros anuals a les companyies que volessin des de l’aeroport gironí, oficialment en concepte de màrqueting i promoció turística.

El gruix de l’import, més del 80%, corresponia a la Generalitat a través del Departament de Territori i l’Agència Catalana de Turisme, mentre que la resta es repartia entre la Diputació de Girona -i el Patronat de Turisme Costa Brava, que en depèn-, i l’Ajuntament de la capital provincial. A més a més, s’hi afegien uns dos milions més per a l’aeroport de Reus. Ara bé, el compromís era que volessin almenys tres milions de passatgers des de Girona, una xifra que no s’ha assolit des del 2011. I, per tant, l’aportació pública real va ser una mica més baixa. Com que Ryanair concentrava aleshores -i encara ara- la immensa majoria del trànsit de l’aeroport, el gruix dels diners van anar a parar als seus comptes. Prèviament, entre 2008 i 2011, les ajudes públiques a Catalunya a Ryanair van representar més de 13 milions.

El 2014, la Comissió Europea va anunciar que iniciava una investigació sobre la legalitat de les ajudes públiques a diverses aerolínies, entre les que hi havia les aportacions de les administracions catalanes a Ryanair. Ara mateix la investigació segueix en curs. La companyia irlandesa, que va tancar la base de Reus el 2011, va contribuir decisivament als 5,5 milions de passatgers que van volar des de Girona el 2008, una xifra mai assolida. De fet, l’any passat el guarisme va ser de 2,02 milions, una dada superior als 1,66 de 2016, el moment més baix. Actualment, Ryanair transporta aproximadament tres de cada quatre persones qeu volen des de Girona. Al conjunt de l'Estat, la companyia és la que més passatges transporta, amb un total de 46,83 milions durant el 2018, 7,5 més que Vueling.