El decret d'estat d'alarma del passat 14 de març va implantar el teletreball "amb caràcter prioritari". Amb el confinament, aquesta fórmula es va consolidar excepte en els sectors essencials, i lluny d'oblidar-nos d'ella, sembla que el teletreball ha arribat per quedar-se. Sense vacuna contra el coronavirus i amb les dificultats logístiques per garantir les distàncies de seguretat de "la nova normalitat", sembla que molts hauran d'instal·lar "la ofi" en una cambra de casa seva, una pràctica que abans de la pandèmia un 91,3% de la població ocupada assalariada a Catalunya no coneixia, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) de 2019.

L'oficina la posa l'empresa

Però per treballar, es necessita tenir accés a uns materials, com ara un ordinador, una connexió a internet o fins i tot quelcom tan bàsic com una taula. "La crisi ha fet que el teletreball s'hagi hagut de posar en marxa de manera molt improvisada", explica Cristina Torres, secretària d'acció sindical de CCOO Catalunya. "Per això, molts treballadors han hagut de posar aquests mitjans ells mateixos", un fet que considera que s'ha de revertir. Coincideix Núria Gilgado, secretària de polítiques sindicals de la UGT Catalunya: "Si et falta una taula, un ordinador o el Wi-Fi, te l'han de posar. Els mitjans de producció els posa l'empresa".

Tant Torres com Gilgaldo apunten que qualsevol cost afegit, de facto, suposa una reducció en el salari, ja sigui pagar el Wi-Fi, una línia de mòbil o fins i tot la factura de la llum. Això és el que ha hagut de fer la sindicalista de la CGT Maria Carballo que treballa en el Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE): "Jo no he vist augmentat el meu salari, però estic amb el meu Wifi, la meva electricitat, la meva aigua… tot. I fent hores extra". L'advocat laboralista del Col·lectiu Ronda Nacho Parra apunta que el teletreball no hauria d'afectar els drets laborals del treballador: "No pot haver-hi una modificació de cap mena respecte al que figura en el contracte, ni d'horari, ni de sou". Parra afegeix que fins i tot en altres països els ocupadors assumeixen part del lloguer.

Així i tot, tal com està contemplada actualment a la Llei de l'Estatut dels Treballadors, el teletreball és de caràcter voluntari, per la qual cosa no és tan fàcil blindar-se davant l'empresa per no haver d'assumir costos de més: "És una paradoxa. Si el teletreball és un acord entre el treballador i l'empresa, és obvi que si el treballador demana que se li cobreixin aquests costos per treballar a casa, l'empresa li digui que no i l'enviï de tornada a l'oficina". Els sindicats clamen per una llei que reguli el teletreball i resolgui aquestes qüestions, una cosa en la qual el Govern espanyol ja està treballant però que suposarà un procés de mesos. Sense llei, l'única regulació que existeix és l'escàs esment en l'Estatut de Treballadors i en els convenis sectorials, dels quals

Inspecció de riscos a casa

El teletreball també planteja un escenari diferent pel que a la prevenció laboral. "Caldrà tenir en compte dues qüestions importants: en primer lloc, temes musculars ergonòmics i, d'altra banda, l'aïllament social i la fatiga digital", apunta l'advocat Miguel Arenas del Col·lectiu Ronda, especialista en salut laboral. Explica que el servei de prevenció de l'empresa hauria d'avaluar els llocs on es treballa, encara que siguin a casa: "Fa falta veure si es té una bona cadira, una taula o si la llum és l'adequada, i corregir-ho si no és així". En aquest aspecte, l'advocat creu que el treballador està més protegit davant de l'empresa que en altres qüestions: "La protecció mai pot anar a cost del treballador, així que si no tens una cadira ergonòmica, el teu cap te l'ha de proporcionar".

A més, Arenas també té en compte el dret a la desconnexió digital, quelcom que considera que s'ha vulnerat repetidament durant aquest confinament: "Usem WhatsApp per parlar amb familiars i amics. Ha de ser aquesta l'eina que utilitzem per parlar amb els caps, i a qualsevol hora? Tinc els meus dubtes. Oi que a l'oficina s'apaguen les llums quan acabes?". També ho denuncia Carballo, qui creu que els patrons s'han aprofitat del confinament per passar-se els límits horaris: "Em va escriure el meu cap a les 12 menys quart de la nit per a fer-me una pregunta. No desconnectes, i la gent a la llarga es posa malalta".

El teletreball apuntala la conciliació

L'altra de les cares fosques del teletreball és com es combina amb la conciliació, una qüestió que ve apuntalant les carreres professionals de les dones des de la seva entrada al mercat laboral. El tancament de les escoles i dels centres per a persones dependents ha carregat encara més la doble jornada laboral que assumeixen les dones. Sobretot, quan el treball productiu i reproductiu es desenvolupa en la mateixa oficina: casa. "Algunes empreses defensen que si estàs en el teu domicili, ja estàs conciliant. És un intent de soscavar la conciliació", defensa Torres.

"El teletreball no és una mesura de conciliació com a tal, és una mesura d'organització del treball que pot ajudar a la conciliació", diu Gigaldo, qui defensa que abans de la pandèmia, aquesta mesura estalviava el temps de desplaçament de la llar al centre de treball. De fet, l'any passat l'Estatut de Treballadors incloïa per primera vegada l'article 38.4 segons el qual es reconeixia el dret a "adaptar la durada i distribució de la jornada de treball" per a la conciliació, on s'incloïa l'opció de teletreballar. Però amb la situació actual i un eventual tancament de les escoles, això ja no és suficient: "Necessitem més polítiques públiques per a la conciliació. O s'actua, o la bretxa de gènere s'acreixerà, ja que les dones demanaran més reduccions de jornades, que suposarà pitjors salaris i jubilacions futures".

Marge per a portar el treball a casa

El teletreball era un gran desconegut per a la societat catalana abans de la pandèmia. Tan sols un 4% de la població ocupada assalariada ho havia fet ocasionalment (136.987 persones) i el 4,6% ho havien fet més de la meitat dels dies treballats (147.847 persones), segons dades de l'INE. Fins ara, l'Estat espanyol estava en la part baixa de la Unió Europea, molt lluny de Suècia, que té un 34,7% de la població ocupada teletreballant i lidera el rànquing. Amb la Covid-19, el volum d'empleats que ha fet teletreball ha superat el 30%, segons una enquesta realitzada per Eurofound durant el mes d'abril. La UGT calcula que a Catalunya hi ha un 57,18% de possibles teletreballadors.