Público
Público

Dret a l'habitatge L'Obra Social de la PAH engega una campanya per desmuntar les mentides sobre l'okupació

La plataforma denuncia que okupar habitatge buit és l’única sortida per a “les famílies en situació desesperada”. Assegura que el 70% dels okupes tenen bona relació amb els veïns. Els darrers anys, més de 4.000 persones han aconseguit un habitatge gràcies a les okupacions impulsades per l'Obra Social.

La roda de premsa que s'ha fet a Sabadell per presentar la campanya. OBRA SOCIAL PAH

L’Obra Social de la PAH i la PAH arrenquen una nova campanya en plena preampanyaelectoral: “Viure no és delicte. Vivir no es delito”. La plataforma l'ha presentat aquest dimecres simultàniament en rodes de premsa a diverses ciutats de Catalunya, amb la voluntat d'aturar la criminalització de l’okupació: “Ara que venen les eleccions estatals, europees i municipals, demanem que els partits no utilitzin la pobresa per treure’n rèdit electoral”, explica la membre de l’entitat Aïda Guidus a Públic.

Tal com relata l’activista, la plataforma, creada durant els anys de crisi que van posar en qüestió el dret a l’habitatge, ara respon a una altra realitat: “Al principi, tothom hi arribava per problemes hipotecaris. Després, com ja no es donaven hipoteques, la gent va començar a llogar. I ara, com els sous no arriben per pagar-los, les famílies en situació desesperada practiquen l’okupació de pisos buits”, explica Guidus. Segons un informe de l'Obra Social de la PAH, la mitjana dels llogaters catalans dediquen un 51% del seu sou a pagar l’arrendament de l’habitatge .

La campanya recalca que "a Catalunya hi ha dos desnonaments cada hora. Vivim en un sistema que vulnera els drets de moltes persones per garantir els privilegis d'uns pocs. Nosaltres ho tenim clar, ens organitzem per recuperar la funció social de l'habitatge". Per aquest motiu, l’ocupació ha agafat especial rellevància, i els activistes ara es preparen per combatre els estereotips i les mentides que l’envolten: “A l’imaginari col·lectiu, hi ha la imatge de l’okupa sorollós i brut. Des de la plataforma hem fet estudis sobre les experiències amb les que estem en contacte i un 70% de la gent que okupa té bona relació amb el veïnat”, afirma Guidus. Tot i això, reconeix que socialment encara impera una visió negativa: “Hi ha molta gent que es deixa manipular i acaba trucant a màfies com Desokupa [l’empresa que practica desnonaments al marge de la legalitat ]. Però, per altra banda, també hi ha veïns i veïnes que, quan veuen que hi ha un pis buit al seu edifici, ens truquen. Prefereixen que s’ocupi a què s’especuli amb ell”, diu.

La Plataforma considera que l’okupació és una pràctica legítima davant un dret bàsic que no està garantit: “Critiquem la conceptualització de l'habitatge com una mercaderia. Es tracta d’un valor humà, un dret bàsic”. L'Obra Social de la PAH ha aconseguit reallotjar més de 4.000 persones a través d'okupacions. L'entitat també denuncia que les grans empreses utilitzin l'habitatge per “lucrar-se”, així com també demanen responsabilitat per part dels mitjans de comunicació i els partits, els quals consideren que molts cops cauen en “criminalitzar la gent precària que omple habitatges buits”. Aquest mateix dimecres, la campanya també ha arrencat a les xarxes socials amb l'etiqueta #ViureNoÉsDelicte.

A més, Guidus afegeix que davant un fenomen en auge com és l’okupació d’habitatges buits per part de persones sense recursos, la Generalitat no ha fet cap pronunciament clar en la línia de no atacar els més vulnerables en aquesta matèria: “Les taules d’emergència habitacional estan desbordades, no només a Barcelona sinó a tota Catalunya. I les solucions són molt petites i no responen a la problemàtica. I és per falta de voluntat política”.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?