Se'n diu crisis migratòries, però potser era més adequat parlar de deixadesa, de falta de previsió davant situacions que es repeteixen fil per randa amb l'única diferència del temps i del lloc.

La que ara viu Canàries és, en realitat, la mateixa crisi que va travessar el sud de la península el 2018. És només un desplaçament d'aquesta cap a una ruta més llarga, més perillosa i mortífera; un trasllat cap a un territori més petit, més allunyat i amb menys recursos per fer-hi front d'una manera respectuosa amb els drets humans.

Dins d'aquestes crisis sempre hi ha subcategories que van aflorant. La dels menors que migren sols —sense companyia de pares, mares o adults de referència— és una de les més preocupants. Són nens, encara que les institucions evitin verbalitzar aquesta realitat sota l'acrònim Mena (menors estrangers no acompanyats).

Les illes acullen i tutelen a 2.065 menors migrants, segons les últimes dades de la Conselleria de Drets Socials, Igualtat, Diversitat i Joventut del Govern Canari. Al gener només acollien a 540, és a dir, que el número s'ha multiplicat gairebé quatre en tot just deu mesos, desbordant el sistema insular de protecció de la infància.

La tutela d'aquests menors és l'única competència migratòria que recau sobre el Govern canari, que es reconeix sobrepassat davant una situació que no té precedents, explicava aquest dimecres en el Ple del Parlament regional la consellera Noemí Santana (Podemos). Ni durant l'anomenada crisi de les piragües de 2006 van arribar tants menors no acompanyats a les illes.

Per aquesta raó i davant un escenari que preveu més arribades, l'Executiu urgeix no sols al trasllat a la península dels migrants sinó també d'aquests menors, apel·lant a la "solidaritat interterritorial" per a protegir els drets de la infància.

Santana ha explicat que han hagut de recórrer a apartaments turístics per allotjar a 455 menors, ja que la xarxa de centres de menors dels Capítols (que posseeix la guarda d'aquests menors) es van quedar petits fa mesos. Tampoc són ja suficients les places en "dispositius d'emergència" que la Conselleria ha improvisat durant l'any. Segons les seves dades, s'han condicionat 21 d'aquests dispositius en instal·lacions llogades o cedides per ajuntaments: 11 a Gran Canària, set a Tenerife, dues a Fuerteventura i una a La Gomera. Tots, subratllen a Público fonts de la Conselleria, amb fons propis del Govern canari. Santana també va criticar en el Ple el desmantellament de les instal·lacions amb les quals es va fer front a la crisi migratòria de fa 15 anys. Tal vegada, va dir amb ironia, "van pensar que Canàries havia canviat d'ubicació geogràfica".

Per això, l'Executiu insular ha demanat ajuda a Madrid i a Brussel·les "per a continuar donant un acolliment digne" als menors mentre fa una crida a altres comunitats autònomes perquè acullin a una part dels quals van arribant.

Mateix escenari sense solucions

L'escenari és molt semblant al qual es vivia a l'octubre de 2018, any de rècord d'arribades de pasteres a les costes andaluses i, per consegüent, d'arribada de menors no acompanyats. Llavors les regions que demanaven "solidaritat" en l'acolliment, fons adequats i un protocol estatal marc eren sobretot Andalusia, Melilla i Catalunya.

La solució que el Govern central va posar sobre la taula va ser una partida extraordinària de 40 milions d'euros mentre que la xifra de menors que altres comunitats es van oferir a tutelar per a alleujar la situació a Andalusia no va arribar als 120. Va quedar pendent la millora de l'efímer Protocol Marc d'actuacions sobre menors estrangers no acompanyats, que data de 2014 i que el Govern espanyol es va comprometre a modificar.

Deu milions extra per a Canàries

En aquesta ocasió, el Govern central, a través de la Vicepresidència de Drets Socials i Agenda 2030, va anunciar un fons extraordinari de deu milions d'euros per finançar despeses derivades de l'atenció i acolliment de menors no acompanyats a les illes que arribarà abans de cap d'any. Canàries ha fet "un esforç extraordinari per oferir-los un acolliment digne, enfrontant-se ja a greus dificultats per abordar aquesta situació en solitari, per la qual cosa hem acordat actuar de manera urgent", va assegurar el secretari d'Estat de Drets Socials, Nacho Álvarez (Unidas Podemos).

No obstant això, lamenten fonts de la Conselleria canària de Drets Socials, encara no tenen notícies dels fons d'emergència europeus que han sol·licitat i que van contribuir a donar acolliment digne als menors que van arribar durant la crisi de les piragües de fa 15 anys.

També recorden que segueix pendent la concreció d'un repartiment solidari de l'acolliment entre les comunitats autònomes. L'Executiu central també ha compromès a traslladar a les comunitats autònomes, a través del Consell Territorial de Serveis Socials, la necessitat d'un repartiment equitatiu d'aquests menors. Però "falta un protocol articulat per a aquestes situacions i tot depèn de la voluntarietat de les regions", assumeixen fonts de la Conselleria canària.

Durant la crisi de 2006, diversos centenars de menors migrants van ser acollits per altres regions, però "som conscients que la crisi sanitària i econòmica de la pandèmia fan que la situació no sigui la mateixa i tot sigui més difícil", apunten. Tot i que autonomies com el País Basc, Extremadura, Castella i Lleó i la ciutat de Barcelona s'han ofert a ajudar a Canàries en aquesta obligació, fins abans de final d'any no creuen que es pugui parlar de xifres definitives que, segons la conselleria, estaran entorn d'un centenar de trasllats.

L'any passat, Unicef va denunciar el creixent buit del sistema de protecció dels menors migrants i feia una crida per a l'elaboració d'un Pla Nacional d'Acció que donés resposta a un fenomen que ja és estructural. Aquest mateix organisme de l'ONU ha insistit recentment que la situació a penes ha millorat en l'àmbit nacional.