El 2 d'octubre, Domenico Lucano, alcalde de Riace, un petit poble situat a la regió italiana de Calàbria (al sud del país), va ser arrestat acusat d'afavorir la immigració il·legal. Quan Lucano va assumir l'alcaldia, l'any 2004, va impulsar un programa d'integració de nouvinguts amb dos objectius: ajudar la gent que escapava de guerres i misèries econòmiques i rehabilitar la vida d'un poble en declivi, amb cada vegada menys naixements i més persones que marxaven, condemnat a la desaparició.

La detenció va ser molt ben acollida pel govern d'ultradreta que ha aconseguit el poder a Itàlia, conformat pel binomi de la Lliga i el Moviment 5 Estrelles (M5E), i que està aplicant unes polítiques de mà dura contra la immigració.

Segons la Fiscalia, Lucano, qui va estar sota arrest domiciliari però ara està instal·lat en un poble prop de Riace perquè, a causa de les mesures cautelars, no pot tornar, és sospitós d'haver violat algunes normatives perquè les persones migrades aconseguissin documents, com ara la concertació de matrimonis de conveniència. També està acusat d'assignar contractes per a la recollida d'escombraries sense passar pel procés de licitació pública requerit.

Conferència organitzada per Municilab sobre el llibre "Utopía de la normalidad. Riace, el modelo de acogida de Domenico Lucano" (Icària 2018), on s'explica el model d'acollida per a persones nouvingudes aplicat per Domenico Lucano. Municilab

Utopia de la normalitat

Tiziana Barillà, periodista calabresa, va documentar la realitat de Riace en un llibre que es va presentar el passat divendres a Barcelona dins el marc de les jornades Municilab: Utopía de la normalidad. Riace, el modelo de acogida de Domenico Lucano (Icària 2018). A través d'un recorregut per la història del poble, víctima de la 'Ndrangheta, la màfia calabresa, i mitjançant un recull d'entrevistes amb Lucano, Barillà aconsegueix fer una radiografia acurada del que han estat els últims anys de Riace, ara convertit en un exemple de convivència i utopia.

La presentació es va fer en companyia de Marcello Belotti, editor del projecte, Ignasi Calbó, coordinador de Ciutat Refugi de l'Ajuntament de Barcelona i l'editora de l'editorial Icària, Anna Monjo.

La filosofia de Lucano no és complexa i va més enllà de l'assistencialisme: "No volia ajudar-los amb esperit caritatiu, sinó trobar-los una llar, treball i unes condicions de vida dignes". Per aquest motiu va posar en marxa tot un sistema en el qual tots sortissin guanyant: els migrants que anaven arribant a Riace i el poble en si.

En el llibre de Barillà, l'alcalde es qüestiona fins a quin punt som identitats individuals i fins a quin punt som part d'un procés col·lectiu i és pregunta sobre què separa allò que és personal sobre allò que és polític. Fins al 2004, Lucano va ser un militant de base al qual mai li havia passat pel cap convertir-se en alcalde. Era, en les seves pròpies paraules, "un comunista en el sentit més ideal i més ampli".

Tiziana Barillà el descriu com un home senzill al qual no li agrada estar en el focus. "Quan la revista Fortune el va classificar entre les 40 líders mundials més influents, una editorial italiana em va demanar escriure el llibre. Coneixia el cas de Riace i com sóc calabresa, també coneixia la idiosincràsia de la regió. A Lucano no li agrada ser el protagonista de la història, no li agrada estar en el centre. Va acceptar la proposta de fer un llibre del cas Riace perquè va veure que no tenia cap intenció d'explicar la seva vida privada i perquè mai el vaig voler descriure com un heroi o com algú que fes les coses per pietat".

Riace, un model d'integració i de recuperació del territori

Durant el temps que ha durat la seva gestió (tres mandats que van veure el seu inici el 2004), Domenico Lucano ha convertit Riace en un model d'integració dels immigrants i de recuperació del territori. La història d'aquest petit poble italià va fer la volta al món: les cases abandonades van ser restaurades, s'hi van crear tallers artesanals i s'hi van obrir nous restaurants i comerços. Gràcies a l'arribada de nouvinguts, el poble va obrir una guarderia i un col·legi on ara es fan classes en diversos idiomes. A l'entrada hi ha banderes de totes les nacionalitats dels alumnes. En aquest moment, Al poble hi conviuen 26 nacionalitats diferents.

El model d'integració de Riace va fer que el 2010 veiés la llum el documental Il Volo, dirigit pel cineasta alemany Wim Wenders, i que l'any 2016 la revista Fortune inclogués Lucano entre els 40 líders mundials més influents. Durant aquests anys, l'alcalde calabrès no només ha hagut de lluitar contra les institucions del seu propi país -el Ministeri de l'Interior bloqueja sistemàticament els fons d'ajuda als migrants i amenaça de buidar Riace i portar les persones migrades a altres llocs-, sinó que també ha hagut de fer front a un monstre de tres caps: la 'Ndrangheta.

Conferència organitzada per Municilab sobre el llibre "Utopía de la normalidad. Riace, el modelo de acogida de Domenico Lucano" (Icària 2018), on s'explica el model d'acollida per a persones nouvingudes aplicat per Domenico Lucano. Municilab

No obstant això, Lucano se n'ha sortit promovent una administració democràtica, transparent i hospitalària, a través de la defensa del bé comú, col·lectiu i públic. "Mentre hi hagi cases, qualsevol pot venir (...) per a nosaltres no hi ha diferència entre el migrant econòmic i el migrant polític". Amb aquesta política, Lucano ha aconseguit demostrar que l'acollida generalitzada funciona, que un altre apropament a la realitat migrant és possible. "Riace dona la benvinguda al migrant, no el rebutja, l'integra dins el teixit social i no el tanca en el centre d'acollida". I funciona. "Per què l'aparell d'un estat tan gran com Itàlia té tanta por d'un alcalde d'un poble tan petit? Perquè el model Riace funciona, i s'ha demostrat durant aquests anys".

Però el mandat s’acaba i amb Lucano en el punt de mira de les autoritats italianes i la impossibilitat d'una reelecció -els alcaldes a Itàlia només poden romandre tres mandats en el càrrec-, Riace mira cap endavant amb la intenció de continuar la feina que s'ha estat fent durant els últims quinze anys. "Hi ha tot un grup de gent que possiblement es presentaran en una candidatura col·lectiva i que tenen la idea de continuar amb el model de Lucano", assegura Barillà.

Barcelona mira Riace

En plena precampanya de les municipals, la Barcelona d'Ada Colau mira, i sempre ho ha fet, a Riace. Ignasi Calbó, coordinador de Ciutat Refugi de l'Ajuntament de Barcelona, assegura que el model Riace respon a una idiosincràsia concreta i que no és comparable a Barcelona. "La filosofia que hi ha darrere del model Riace és excel·lent, però a la pràctica, aplicar el model a Barcelona és complicat, bàsicament per un tema de números".

En un moment on les candidatures europees, però també mundials, d'extrema dreta prenen la possessió de la paraula, cal mirar per què té tanta acollida el missatge xenòfob que persones com Salvini, Orban, Le Pen o Bolsonaro desprenen. "El que fan Salvini i els grups d'extrema dreta és canviar el focus i dir a la gent: Ep! El teu enemic és el que és més pobre que tu, que et vol prendre que tens. No mira els de dalt. Aquest missatge, a més, va dirigit a la gent de baix i els posa en guerra entre ells mateixos". En aquest sentit, per a Calbó, el que cal és el relat que s'està fent de la migració, que a més, "no coincideix amb la realitat, ja que el 95% de la gent que arriba ho fa a través d'aeroports i de manera legal. Només el 4% arriba per la via clandestina, però l'extrema dreta vol fer creure tot el contrari".

Amb la mirada posada a Riace i amb una dreta que avança, la migració i l'acollida es presenten com els plats forts, entre d'altres, de la campanya electoral de les properes municipals. Si Barcelona en Comú vol apostar pel model Riace, no només haurà de batallar contra el relat de la dreta, sinó amb tota una sèrie d'actors secundaris no polítics, però que també tenen molt a dir.