Novembre de 2011. Josep Antoni Duran i Lleida acumula tres dècades gairebé interrompudes al capdavant d'Unió Democràtica de Catalunya i és l'home fort de CiU -la federació que el seu partit forma amb CDC- a Madrid, on s'ha guanyat fama de mantenir unes relacions ben estretes amb el gran poder econòmic. En aquest context, i a pocs dies de les eleccions generals que suposarien l'arribada a la presidència espanyola de Mariano Rajoy, el periodista Xavier Bosch li pregunta a TV3 si havia cobrat dels lobbys. Duran ho nega i dos mesos més tard va enviar un esperpèntic requeriment en què reclamava que es retirés la pregunta. Set anys després la resposta no podria ser la mateixa. Avui l'antic dirigent polític treballa per a la CEOE, la gran patronal espanyola. I no és l'únic antic alt càrrec de l'històric partit democristià -avui desaparegut- que ho fa.

Qui durant anys va ser la seva mà dreta al Congrés dels Diputats, Josep Sánchez Llibre, té un paper clau a la patronal com a encarregat de les seves relacions institucions, és a dir, de les relacions amb els partits. Dit sense eufemismes, Sánchez Llibre fa una feina de lobby per a la patronal. I aquest dimarts l'antic diputat és notícia perquè ha confirmat que optarà a la presidència de la gran patronal catalana, Foment del Treball, ara que està a punt d'esgotar-se el mandat de l'actual màxim dirigent, Joaquim Gay de Montellà. Entre d'altres, Sánchez Llibres compta amb el suport de la Federació Catalana del Sector Químic (Fedequim), l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre o Juan Rosell, president de la CEOE. Tant la CEOE com Foment han manifestat els darrers anys posicions clarament contràries a la independència de Catalunya, una opció compartida tant per Sánchez Llibre com per Duran i Lleida.

Ja fa tres anys que UDC es va partir literalment en dues meitats entre els sectors sobiranistes -que en gran part van desembocar a Demòcrates- i els partidaris de mantenir l'statu quo, encapçalats per Duran i Lleida. La divisió -i la ruptura de la històrica aliança amb CDC- va ser un mal negoci per a Unió, que va encadenar uns pèssims resultats electorals, que van deixar la formació sense gairebé representació institucional i com a conseqüències de l'enorme deute que acumulava va desaparèixer durant el 2017. Ara bé, alguns dels seus principals dirigents han trobat una sortida professional a l'entorn empresarial i, més en concretament, treballant per a la patronal espanyola.

Sánchez Llibre, que va ocupar un escó al Congrés entre 1993 i 2015, és el responsable de relacions institucionals de la CEOE des de finals de 2016 i des d'aquesta posició s'ha encarregat d'incorporar dos antics diputats d'Unió més: Montserrat Surroca i Antoni Picó. Tots tres fan una tasca de lobbi empresarial i, fonamentalment, representen els interessos de la patronal al Congrés i el Senat, a través de reunions amb els partits i els governs per intentar influir en l'elaboració de lleis. A finals de 2017, va ser Duran i Lleida qui va incorporar-se a la CEOE, en el seu cas com a coordinador dels fòrums de diàleg internacionals de l'organització.

Tant Picó com Surroca s'han sumat a la patronal durant aquest 2018. Picó és advocat de formació i després de ser assessor del grup parlamentari de CiU va ser diputat al Congrés entre 2011 i 2016. Surroca va ser diputada per Girona a la cambra baixa durant vuit anys (2008-2016) i a diferència dels seus antics companys d'Unió no ha deixat la política activa, ja que forma part d'Units per Avançar, la formació de dretes que encapçala Ramon Espadaler i que va aliar-se amb el PSC a les eleccions del 21 de desembre. Surroca va ser candidata a les llistes socialistes en aquests comicis, però no va ser escollida diputada. Per tant, avui en dia és evident que Duran i Lleida, Sánchez Llibre, Surroca i Picó sí que fan de lobbistes i defensen els interessos d'una elit, les grans empreses, molt allunyats dels de bona part de la ciutadania.