Allò que era tradicional enguany adquireix un nou significat. Un de nou, també, respecte al 2017. El primer acte institucional amb motiu de la Diada ha estat marcat pel record als presos polítics. El president de la Generalitat, Quim Torra, i el del Parlament, Roger Torrent, han encapçalat una marxa cívica que ha arrencat al Parc de la Ciutadella amb uns pocs minuts de retard, passades les 20:30 de la tarda. Abans de començar l'acte, una delegació del PSC –en la qual hi havia Miquel Iceta, la portaveu del grup parlamentari, Eva Granados, i l'expresident José Montilla– ha abandonat l'edifici del Parlament escoltant xiulets i crits de "botiflers" de part dels independentistes que hi havia a l'entrada.

Torrent ha estat l'encarregat de recollir la flama del Canigó, donant inici a la marxa, en la qual han participat també familiars dels encausats. Mentrestant, la Guàrdia d'Honors dels Mossos d'Esquadra es preparava al Born Centre Cultural –del qual Torra en va ser director del 2012 al 2015– per a la tradicional hissada de bandera. El Cor Jove de l'Orfeó Català ha interpretat en aquest moment el Cant de la Senyera i la comitiva s'ha tornat a posar en marxa, obrint-se pas entre els turistes que encara aprofiten els primers dies de setembre, i els darrers de calor, per visitar el centre de Barcelona.

A la Plaça Sant Jaume la gent ja esperava al voltant de l'escenari als crits de "els carrers seran sempre nostres" i "independència" l'arribada de la flama, l'entrada de la qual, segons el dossier de premsa que la Generalitat ha facilitat als periodistes, "simbolitza el retorn de la força i de l'esperança a les institucions, conscients que no hi som tots i que només com a mig camí".

L'acte de la Plaça de Sant Jaume ha començat puntualment al voltant de les deu de la nit, després de l'arribada de la comitiva. Entre els presents hi havia familiars dels presos com Berta Forn, Laura Turull i Pol Leiva, el nebot de Jordi Cuixart. El net de Pompeu Fabra ha pujat a l'escenari, on ha llegit la definició de la paraula llibertat –que a la projecció s'ha format a partir d'uns barrots de presó– al diccionari que porta el nom del seu avi, moment que ha estat seguit per les lectures de cartes dels polítics empresonats.

L'espectacle, d'uns trenta minuts, ha consistit en una mescla de música, coreografia –a càrrec de Marta Carrasco– i lectura de cites literàries –Manuel de Pedrolo, Mauria Aurèlia Capmany, Maria Mercè Marçal (l'elecció de l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel) o Miquel Martí i Pol (escollit pel president Carles Puigdemont), entre d'altres– projectades sobre la façana del Palau de la Generalitat, mentre a les pantalles es mostraven imatges dels polítics a la presó o a l'exili, o del referèndum de l'1 d'octubre. L'acte ha comptat amb la participació de Lluís Llach, el pianista Xavi Lloses, Roger Mas i Paula Valls –que han cantat Corrandes d'exili, amb lletra de Pere Quart– i Judit Nedermann.

A la recta final, el grup musical Txarango ha agafat el testimoni, donant pas a altres cantants –entre, ells el raper mallorquí Valtònyc, exiliat a Brussel·les, que ha actuat per videoconfèrencia– mentre la façana del Palau de la Generalitat s'ha anat omplint de branques grogues que, poc a poc, han cobert tot l'edifici amb la paraula "llibertat" i una senyera onejant a les pantalles. L'acte ha acabat amb el tradicional Cant dels Segadors i crits d'"independència" dels assistents, membres del Govern i diputats del Parlament, però no de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.

"Fins aquí l'acte institucional de la Diada de Catalunya, molt bona nit i molt bona Diada", s'ha escoltat per megafonia. Del preludi de la Diada es pot dir que ha estat emotiu i sentimental. Veurem un 11 de setembre reivindicatiu? En poques hores sortirem de dubtes