barcelona
Entrevista a Salvador Illa, primer secretari del PSC i cap de llista de la formació a les eleccions del 12-M, que aspira a arribar a la presidència de la Generalitat perquè Catalunya "obri una nova etapa" i acabi amb el que considera una "dècada perduda"
Salvador Illa (la Roca del Vallès, 1966) afronta les segones eleccions al Parlament com a cap de llista del PSC. Plenament consolidat com a líder de la formació -va ser reelegit al congrés celebrat al març-, té les enquestes de cara per reeditar la primera posició que ja va assolir als comicis de febrer del 2021. El repte per a la cita amb les urnes del 12 de maig, però, és anar un pas més enllà i aconseguir la presidència de la Generalitat, un càrrec que els socialistes catalans només han tingut durant set anys (2003-2010) des de la recuperació de la democràcia.
El també exministre de Sanitat situa la millora dels serveis públics com la seva primera gran prioritat si arriba a encapçalar el Govern, a banda de comprometre's a assolir un nou finançament que garanteixi el respecte al principi d'ordinalitat, és a dir, que Catalunya deixi de perdre posicions amb relació a la seva aportació un cop es fa el repartiment de recursos entre les diverses autonomies.
Molt crític amb els governs independentistes que s'han encadenat durant el Procés, que considera com una "dècada perduda", aspira a "obrir una nova etapa a Catalunya" després del 12-M i assegura que prefereix algun tipus d'acord amb "formacions d'esquerres".
Si després de les eleccions del 12 de maig té prou suports per ser escollit president de la Generalitat, la millora dels serveis públics, la reforma del finançament i el reforç de l'autogovern seran les seves grans prioritats?
Sobretot els serveis públics. Penso que Catalunya ha d'afrontar una tercera gran transformació després de la recuperació de la democràcia. La primera va ser el desplegament de l'autogovern, amb un protagonisme important de la meva formació política i un lideratge de Jordi Pujol. La segona va ser amb els presidents Maragall i Montilla amb l'expansió de les polítiques socials, amb metges, mestres i Mossos. I ara, després d'una dècada perduda, penso que sobretot cal centrar els esforços en els serveis públics, per generar prosperitat, amb les infraestructures adequades perquè les empreses i l'economia catalanes tornin a liderar Espanya, amb una educació a l'alçada del que necessita Catalunya, amb energia, amb aigua i amb uns serveis públics que garanteixin la cohesió social i territorial del país, amb sanitat, política social, educació... Aquesta seria la meva primera gran prioritat. Per fer això necessitarem millorar el finançament i enfortir les institucions d'autogovern, que són el vehicle per afrontar aquesta tercera gran transformació.
Ha anunciat que si governa posarà en marxa un "comissionat per l'autogovern", que tindria com a primera funció justament auditar l'estat dels serveis públics. Creu que estan en una situació millorable?
"Els serveis públics estan molt per sota del que Catalunya es pot permetre i del que ha d'aspirar"
Estan molt per sota del que Catalunya es pot permetre i del que Catalunya ha d'aspirar i estan en un estat molt millorable. Prenguem alguns exemples, en educació els darrers resultats de les proves PISA ens situen a la cua d'Espanya. En sanitat hi ha aspectes de millora clara en matèria de llistes d'espera i d'accessibilitat del sistema. En energies renovables, en què estem on érem fa deu anys, amb un pes del 15% en el conjunt del mixt energètic català. O en sequera, és veritat que és molt important i fa tres anys que dura, però no estem prou preparats [per afrontar-la]. Catalunya està molt per sota del que ha fet en altres moments ben recents i del que es pot permetre i això és per deu anys perduts.
En part, potenciar els serveis públics és una qüestió de recursos econòmics, aquí és on entra la proposta de millorar el finançament. Hi ha un consens ampli entre els partits en la seva necessitat, una altra cosa és que les propostes siguin diferents. En el seu cas, aposta per desplegar un consorci tributari i que es respecti el principi d'ordinalitat, és a dir, que en el repartiment de recursos entre autonomies Catalunya no perdi posicions amb relació al que aporta. Això és factible?
I tant. Per millorar els serveis públics fan falta recursos i fa falta gestionar millor. Moltes vegades s'utilitza la necessitat de millorar el finançament com una excusa que serveix per tot, "no, és que no tenim finançament". Però és que vostè té 33.000 milions d'euros de pressupost per gestionar i crec que es poden gestionar molt millor. Respecte el finançament, parteixo de tres premisses i resumeixo el meu plantejament en cinc punts.
Les tres premisses són: primer, no s'ha fet res. I ho vull subratllar, en deu anys de presidències dels senyors Mas, Puigdemont, Torra i Aragonès no s'ha fet res en finançament, no s'ha aconseguit ni un sol euro de millora per a Catalunya. Per tant, és zero la credibilitat de les propostes que puguin fer algunes formacions polítiques, les que van liderar aquesta dècada perduda, ERC i Junts. La segona premissa és que no podem generar més frustració, no vull que es facin plantejaments impossibles en matèria de finançament perquè generarien finançament, que és el que hem vist a Catalunya en els darrers deu anys. I la tercera premissa és que el finançament no pot ser una excusa per no fer res.
"Vull que la millora del finançament serveixi sobretot per reduir desigualtats a Catalunya, que han augmentat els darrers deu anys"
El nostre plantejament és primer millorem la gestió dels recursos de l'administració. Segon, despleguem l'Estatut, que és una llei vigent que ha passat el filtre del Constitucional i preveu en matèria de finançament la creació d'un consorci tributari entre la hisenda espanyola i la catalana. Per què no s'ha fet res amb això? La tercera tesi és acabar amb la competència fiscal deslleial o dúmping fiscal, no crec que sigui raonable ni bo que a Espanya en funció d'on t'ubiquis tinguis una fiscalitat diferent i que hi hagi territoris que juguin a competir deslleialment.
La quarta és que no podem ser els tercers en aportar recursos i els catorzens en rebre'ls. El que s'anomena principi d'ordinalitat crec que ho defensa tothom, no conec cap president de cap territori d'Espanya que no ho faci. D'ordinari si aportes en tercera posició hauries de ser el tercer en recepció de recursos. I la cinquena cosa és millorar el finançament per fer què? I dic que ha de servir per generar prosperitat, però sobretot vull un acord social de finançament i que la millora serveixi sobretot per reduir desigualtats a Catalunya, que han augmentat en aquests darrers deu anys, amb taxes de pobresa importants. I per això vull donar un protagonisme especial als agents socials en acordar aquest finançament, als sindicats de classe, el tercer sector i les patronals. Les desigualtats socials a Catalunya han augmentat en aquests deu anys perduts, que han tingut com a ideòleg principal Junts.
Aquest nou finançament s'ha de negociar en el marc del Consell de Política Fiscal i Financera, és a dir, de manera multilateral amb el conjunt de les autonomies, o s'ha de fer una negociació bilateral amb el Govern espanyol, com va ser la del 2008-2009, i que després la resta d'autonomies vagin una mica per darrere de Catalunya i assumeixin l'acord?
"Quan sigui president de la Generalitat resoldré el problema del finançament"
S'han de respectar els mecanismes de decisió que estan previstos en l'ordenament vigent, però com vostè deia Catalunya ha tingut sempre una posició de lideratge en aquesta qüestió. Per tant, sense pretendre menystenir ningú, quan sigui president de la Generalitat defensaré el millor finançament de Catalunya, però també entenc que faci el mateix el president de qualsevol altra comunitat autònoma. Respectant el marc multilateral de negociació, Catalunya ha de fer els seus plantejaments i ha de treballar per tenir el millor finançament, no és un problema el mètode, el que importa són els resultats. Dic amb tota humilitat que quan sigui president de la Generalitat resoldré el problema del finançament a Catalunya, després de deu anys en què no s'ha fet res.
Sobre la necessitat d'una tercera gran transformació de Catalunya, més enllà dels serveis públics, parlava de generar prosperitat. A banda de la reindustrialització, és partidari d'ampliar determinades infraestructures com l'aeroport del Prat i culminar la B-40 o Quart Cinturó. Aquest tipus de receptes són compatibles amb l'emergència climàtica?
Crec que sí, no és una qüestió de sí o no, sinó que és una qüestió de com. La màxima exigència en matèria mediambiental i prendre's molt seriosament el canvi climàtic és compatible amb fer infraestructures ben fetes i d'una determinada manera. Penso que no està contraposat la generació de prosperitat en un determinat territori amb ser molt exigents per tal que sigui compatible i preservadora amb el medi ambient. A més, em sembla que contraposar una cosa amb l'altra pot generar efectes negatius.
"La màxima exigència en matèria mediambiental i prendre's molt seriosament el canvi climàtic són compatibles amb fer infraestructures ben fetes"
Aquestes infraestructures que planteja em sembla que són necessàries perquè Catalunya segueixi generant prosperitat i de la mateixa manera que no fa tant es va desviar la llera del Llobregat i es va fer d'una manera molt respectuosa amb el medi ambient, ara es pot escometre una ampliació de l'aeroport o acabar amb la B-40 o Quart Cinturó. Ara, s'han de prendre decisions i portem molts anys sense fer-ho. És veritat que hi ha sectors que no ho veuen, que és molt difícil fer infraestructures d'aquest tipus amb una unanimitat de tots els sectors i que s'ha d'escoltar tothom, però al final qui ha de governar ha de prendre decisions i això és el que no s'ha fet.
El Hard Rock es va convertir en una línia vermella en la negociació dels pressupostos, no sé si creu que també pot ser-ho a l'hora d'arribar a acords postelectorals?
No ho sé. Crec que va ser una falsa línia vermella perquè hi ha antecedents de pressupostos amb partides concretes per aquest projecte que no figuraven en aquest pressupost i que no van suposar cap inconvenient perquè un determinat grup polític hi donés suport. El que vull dir és que s'ha de respectar la tramitació administrativa, s'ha de respectar la vigència del marc legal que tenim, perquè si no hi ha un mínim de certesa i previsibilitat això va en contra de la creació de prosperitat i també s'ha d'escoltar el territori al respecte.
Les enquestes el situen, des de fa molts mesos, en primera posició a l'entorn dels 40 diputats, escó amunt, escó avall. En qualsevol cas, li caldrien pactes per aconseguir la investidura. Té alguna prioritat en aquest sentit?
Primer, sobre les enquestes una cita que s'atribueix a l'exprimer ministre laboralista d'Israel Shimon Peres reflecteix molt bé el que en penso: "Les enquestes són com el perfum, són boniques d'olorar, però perilloses d'empassar". El que vull dir és que l'olor que fan per a nosaltres ara és agradable, però tenim molt de respecte i molta prudència. Els ciutadans són cada vegada més conscients de la importància de votar i molts d'ells decideixen els darrers dies i el que hem de fer aquestes setmanes és explicar-nos amb tanta claredat com puguem i tenir molta prudència perquè ells acabaran decidint.
[Sobre pactes]: "Les preferències són formacions d'esquerres amb una idea clara que la prioritat han de ser els serveis públics"
Si tinc possibilitats i rebo la confiança per governar el que voldria és fer un govern estable que durés quatre anys. I el que li puc dir és que el Govern de Catalunya es decidirà a Catalunya, perquè sento aquests dies molts vetos, però el Govern es decidirà al Parlament de Catalunya i el decidirem els diputats que escullin els ciutadans. Vull un govern estable que pugui tenir força suficient per tirar endavant la tercera gran transformació, apel·lo a la confiança majoritària dels ciutadans de Catalunya i quan ells hagin enraonat veuré quin és el seu veredicte i a partir d'aquí ens posarem a treballar en un esquema de govern que sigui el més estable possible. Tothom sap que jo represento una organització política d'esquerres, per tant les preferències són formacions d'esquerres amb una idea clara que la prioritat han de ser els serveis públics.
Tem que si es dona una majoria independentista es reeditarà un acord d'investidura com els darrers?
Ja hem vist aquests darrers deu anys de majories independentistes al Parlament quin ha estat el resultat, la destrucció mútua assegurada, per Esquerra, per Junts i per Catalunya. S'han provat totes les fórmules, uns governs de coalició independentista amb presidència de Junts, governs amb presidència d'ERC, governs després d'haver-se presentat conjuntament i res ha funcionat. Sequera i no estem preparats; educació, a la cua; energies renovables, estancats; sanitat, cap reforma; infraestructures, cap decisió. És la destrucció mútua assegurada d'un, de l'altre i del conjunt del país. No crec que aquest sigui el desig dels ciutadans de Catalunya.
A l'hora de pactar, ni que sigui puntualment, en temes d'infraestructures les seves propostes i les de Junts són pròximes, però en canvi en serveis públics i en fiscalitat està més a prop d'ERC.
Això és habitual, fins i tot diria que és sa que passi en una societat diversa i plural com la catalana que les diferents formacions polítiques tinguem punts d'acord i de desacord. Per això he apel·lat sempre, al marge de les majories que puguin donar suport a un govern, que hem de tenir un diàleg fluid entre les formacions polítiques i buscar punts d'acord. De fet, aquesta darrera legislatura hem estat capaços d'arribar a alguns acords, per exemple per renovar alguns càrrecs institucionals a Catalunya o per acordar l'ús de les llengües oficials a l'ensenyament obligatori. Això és el propòsit mateix de la democràcia, permetre l'expressió de la pluralitat de la societat però amb suficient capacitat per arribar a acords.
"No crec que un nou govern independentista sigui el desig dels ciutadans de Catalunya"
Fora ideal que arribéssim a un acord d'infraestructures a Catalunya d'àmplia base parlamentària per poder-lo implementar amb independència de qui governa, o en educació o sanitat. Jo hi estaria disposat i he fet esforços en aquest sentit. Amb la vocació de trobar un consens ampli, estic disposat a fer renúncies, crec que és el funcionament correcte i que hi ha alguns assumptes que requereixen acords amplis i que a Catalunya quan ho hem fet ens ha anat bé. L'autogovern el vam desplegar així, fent amplis acords en algunes matèries com sanitat, educació, infraestructures,... i va anar bé.
La nit del 12 de maig ens podem trobar amb una aritmètica enrevessada i no es pot descartar l'escenari d'una repetició electoral. El contempla?
Jo crec que no, quan sento que hi ha algunes formacions polítiques que fan aquest plantejament em sembla que és molt d'autoderrota. Escolti, en les democràcies els ciutadans tenen la paraula i exerceixen aquest dret de decidir amb saviesa. Ells decidiran com veuen les coses el 12 de maig, escolliran els 135 diputats i diputades i a partir d'aquí els dirigents polítics han d'articular un govern que respongui a la voluntat expressada pels ciutadans de Catalunya. Voler ja un segon partit és quasi una falta de respecte als ciutadans i potser és que els que diuen això estan molt segurs que perdran aquest primer partit.
Parla constantment de dècada perduda, ha estat la del Procés. El dona per superat o creu que falta algun element perquè estigui finalitzat?
Penso que estem en un temps diferent, el que detecto en la meva interlocució amb els diversos sectors de la societat catalana i els diversos territoris és que hi ha una voluntat majoritària de posar les polítiques i els serveis públics com a primera prioritat i en acabar amb aquesta dinàmica divisiva. Estem vivint també un moment de canvi sistèmic al món en diversos eixos: geopolític, econòmic, climàtic, tecnològic... i la ciutadania ens demana que és el moment d'estar units, no és el moment de subratllar les divisions que tenim, és el moment de subratllar allò que ens uneix i que configura el nostre model de vida europeu, generem prosperitat sota un règim de llibertat i amb un estat del benestar, tinguem capacitat d'arribar a acords i posem els serveis públics com a primera prioritat.
"Detecto que la gent demana obrir una nova etapa a Catalunya"
En un moment de tants canvis, Catalunya no pot estar parada, no pot estar sense decidir i ha de moure's per poder aprofitar les oportunitats i esquivar els riscos i això vol dir estar preparats per afrontar la sequera, avançar en polítiques energètiques, aprofitar bé els fons europeus per gestionar les nostres empreses, tenir una bona educació per generar el talent que necessitem per seguir generant prosperitat, posar al dia les infraestructures, ... Això és el que detecto que demana la gent i això és obrir una nova etapa a Catalunya.
La candidatura de Junts, liderada per Carles Puigdemont, intenta establir un marc de campanya amb qüestions de fas sis o set anys i no pas amb aquests que comenta?
Dit amb tots els respectes, sí. Crec que és un plantejament conservador i de passat.
La setmana vinent compareixerà al Congrés i al Senat en les comissions d'investigació del cas Koldo... Ha revisat l'actuació d'aquells mesos de pandèmia al Ministeri de Sanitat?
Vaig dir des del primer moment que si se'm citava doncs naturalment hi acudiria, com vaig fer durant tota la pandèmia donant explicacions al Congrés i al Senat. Tinc molt nítid el que va suposar un any molt intens al capdavant del Ministeri de Sanitat en un moment molt delicat i la imatge preponderant que tinc al cap és que va aparèixer el millor de la condició humana, en forma de servidors públics que ho donaven tot, fins i tot la vida, per superar un moment difícil, però també la ciutadania. Al costat d'aquesta imatge, però, van aparèixer també episodis del pitjor de la condició humana, amb gent que pretenia treure rèdit d'aquesta situació tan dolorosa per a tothom.
Tot i que plantegi que el Govern de Catalunya es decideixi a Catalunya, una possible presidència liderada per vostè podria impactar en l'executiu estatal perquè potser ERC o Junts tenen menys incentius en donar-li suport?
Crec que no. Insisteixo que la direcció de la política catalana es fixa a Catalunya i tots hem de respectar el que decideixin els ciutadans de Catalunya. En l'àmbit espanyol els ciutadans catalans ja van decidir el 23 de juliol, amb un veredicte molt rotund què vol Catalunya sobre el govern d'Espanya, i ara el 12 de maig decidirem respecte Catalunya des de Catalunya.
¿Te ha resultado interesante esta noticia?
Comentarios
<% if(canWriteComments) { %> <% } %>Comentarios:
<% if(_.allKeys(comments).length > 0) { %> <% _.each(comments, function(comment) { %>-
<% if(comment.user.image) { %>
<% } else { %>
<%= comment.user.firstLetter %>
<% } %>
<%= comment.user.username %>
<%= comment.published %>
<%= comment.dateTime %>
<%= comment.text %>
Responder
<% if(_.allKeys(comment.children.models).length > 0) { %>
<% }); %>
<% } else { %>
- No hay comentarios para esta noticia.
<% } %>
Mostrar más comentarios<% _.each(comment.children.models, function(children) { %> <% children = children.toJSON() %>-
<% if(children.user.image) { %>
<% } else { %>
<%= children.user.firstLetter %>
<% } %>
<% if(children.parent.id != comment.id) { %>
en respuesta a <%= children.parent.username %>
<% } %>
<%= children.user.username %>
<%= children.published %>
<%= children.dateTime %>
<%= children.text %>
Responder
<% }); %>
<% } %> <% if(canWriteComments) { %> <% } %>