Unes 300.000 persones més han passat a la precarietat a la regió de Barcelona per culpa de la crisi provocada per la pandèmia, segons un estudi de Càritas. L'informe, fet en col·laboració amb la Fundació FOESSA, apunta que ja són 885.000 les persones de l'àrea de la diòcesi de Barcelona que estan en situació d'exclusió social. Això suposa que una de cada tres persones d'aquesta zona té dificultats per accedir a drets bàsics com l'habitatge, el menjar o la calefacció.

L'Informe FOESSA d’exclusió i desenvolupament social de la Diòcesi de Barcelona, presentat aquest dilluns a Barcelona, també exposa que s'han doblat els casos de trastorns mentals diagnosticats, ja que la xifra passa del 8% de la població al 17%. A més, unes 20.000 famílies han perdut oportunitats laborals per culpa de no tenir accés a la tecnologia.

Per elaborar l'informe s'han enquestat 1.800 persones a la diòcesi de Barcelona, 3.000 a Catalunya i 19.000 a Espanya. Una de les conclusions de l'estudi és que si bé els percentatges de gent en risc d'exclusió social han crescut de forma generalitzada, a Barcelona ho han fet de forma accentuada. De fet, a Espanya la població que està sota aquest llindar és del 23%, mentre que a la diòcesi de Barcelona s'enfila fins al 32%.

"Això és deu, en part, a una població que depèn molt de les rendes del treball i a una proporció alta de persones d'origen estranger, que acostumen a ser més vulnerables a les crisis econòmiques", ha explicat Raul Flores, coordinador de l’Equip d’Estudis de Cáritas Española, que ha presentat l'estudi.

Empitjorament de les condicions de treball i d'habitatge

L'estudi posa el focus en l'empitjorament de les condicions de treball i revela que 97.000 famílies de la diòcesi viuen amb la totalitat dels seus membre a l'atur (un 3% més que el 2018), i 60.000 llars tenen a la persona que sustenta a la família en atur de llarga durada (un 2% més que el 2018).

Pel que fa als problemes d'habitatge, Càritas denuncia en l'informe que 520.000 barcelonins viuen en un habitatge que no reuneix les condicions per viure-hi, i que 300.000 ho fan en un habitatge que no saben si podran mantenir el proper mes. En aquest sentit, també posen de relleu que Espanya és un dels estats de la Unió Europea amb menys parc públic d'habitatge.

Flores ha posat èmfasi en les desigualtats existents i ha argumentat que el sector més pobre de la societat ha perdut un 41% dels recursos en els últims anys, mentre que el més ric n'ha guanyat un 20% més. "Aquesta pandèmia s'ha acarnissat amb els més febles, com els estrangers, que suposen un 44% de la població en situació d'exclusió social a la diòcesi", ha afegit.

L'estudi inclou cinc propostes per revertir la situació: reimpulsar el model d'estat del benestar, augmentar la cobertura de la Renda General Garantida i de l'Import Mínim Vital, una política d'habitatge que ampliï el parc públic, plans d'ocupació enfocats als col·lectius més vulnerables i avançar cap a uns serveis socials adaptats a les realitats del segle XXI.