El curs escolar en època de coronavirus superarà d'aquí poc la quinzena a l'expectativa de veure si els centres educatius actuaran d'amplificadors de la pandèmia. Aquesta incertesa preocupa, i molt, als docents que es relacionen cada dia amb els estudiants i que asseguren que els grups bombolla, a la pràctica, són molt difícils de mantenir. En el focus, sobretot hi ha aquells que tenen o han sofert alguna patologia de risc i que estan més exposats a la Covid-19. Encara que han estat en contacte amb el Departament d’Educació des d'abans d'estiu, molts d'ells han estat enviats als centres a treballar denegant-los la baixa laboral, la qual cosa suposa estar exposats a diverses classes amb ràtios d'entre 20 i 30 alumnes.

"Vaig sofrir una hepatitis autoimmune fulminant i em van haver de trasplantar el fetge fa set anys. Això vol dir que estic immunodeprimit", explica Eduard Millan, professor de l'Institut Joan Ramon Benaprès de Sitges. Per a Millan, agafar la Covid-19 és sinònim de tenir complicacions més greus, tal com li va reconèixer el servei de riscos laborals del Departament el 10 de setembre, quan se li va notificar que era considerat treballador de risc 3. Així i tot, quan Millan va ser al CAP per a fer els tràmits, es va trobar que el metge la hi denegava: "Em va dir que les instruccions eren molt clares. Només es donaven baixes per vulnerabilitat davant la Covid-19 a docents de primària i infantil".

Segons el Ministeri de Sanitat, les persones amb risc 3 poden treballar "sense contacte amb persones simptomàtiques". De fet, Educació considera que en l'àmbit escolar "no hi ha contacte directe amb casos Covid": "L'escola, a tots els efectes, té un risc similar a la població general. Si un nen presenta símptomes o és sospitós, se l'ha d'aïllar seguint els protocols perquè no sigui atès per personal de risc", apunten fonts de la Generalitat a El Quinze. "El mantra de màscares, mans netes i distància de seguretat no es pot complir a les aules, perquè les ràtios són molt altes", resa el portaveu nacional de la USTEC, Ramon Font, qui considera que Educació no s'atén a la realitat. Aquest sindicalista recorda que el Departament d’Educació no està repartint màscares FFP2 als professors, sinó màscares higièniques "UNE-0065/2020", les quals no són considerades com a equips de protecció individual (EPI).

Fins ara, l'única opció que se li ha ofert a Millan ha estat la baixa per ansietat, que també pateix per l'estrès que sofreix davant l'exposició al virus. "El problema és que les baixes comunes i les d'incapacitació per accident laboral, com les de la Covid-19, no tenen la mateixa cobertura laboral", adverteix Noemí Simarro, delegada de la CGT Ensenyament, qui explica que en cas que un treballador mori, per exemple, la quantia que rep la família a manera de compensació des de l'administració és menor. Fins al tancament d'aquest reportatge, aquest docent ha estat fent classes.

També li van oferir la baixa per ansietat a la Isabel (nom fals), qui a les portes de l'estiu va signar la declaració de responsabilitat que Educació va repartir a tots els docents puntualitzant que patia una malaltia pulmonar crònica. Llavors, el Departament es va posar en contacte amb ella reconeixent-la com a persona de risc i recomanant-li que no assistís al centre en el moment en què la Generalitat va començar a obrir col·legis per atendre alguns alumnes.

El 26 de juny, la Isabel va saber a través d'una comunicació del Departament que aquest havia contractat cinc empreses privades per a la prevenció de riscos per a avaluar "el gran volum de persones a atendre". Sobre aquesta qüestió, el sindicalista Ramon Font critica l'enorme dèficit de treballadors públics en el món de la prevenció laboral, que s'està acusant en temps de pandèmia: "Es va posar l'accent a obrir els centres en comptes de prevenir aquestes situacions".

Temps després, quan Isabel va rebre l'informe sobre el seu cas va veure com, per contra, va ser considerada "apta per treballar": "Els informes de diverses mútues eren els mateixos. Es deia que amb l'ús de màscares FFP2 i les distàncies de seguretat requerides en els centres ja podíem anar a treballar". Isabel es va posar en contacte amb l'Agrupació de Docents i Personal de Suport Educatiu en Risc (ADIPSE), més de 200 professors vulnerables a qui també se'ls estava denegant la baixa laboral, entre els quals molts d'ells s'han posat en contacte amb aquest diari. En veure que era una situació tan repetida, va decidir denunciar: "Vaig passar molta ansietat i estrès. Jo m'estimo moltíssim la meva feina, però per davant va la salut".

De moment, la jutgessa que porta el cas ha dictaminat mesures cautelars i ha permès que Isabel no acudeixi al centre presencialment fins que hi hagi una sentència ferma: "En llenguatge ordinari, diríem que els estan enviant a l'escorxador. En llenguatge jurídic, diríem que aquesta manera d'actuar vulnera el seu dret fonamental a la vida i a la integritat física", explica l'advocat Carles Alonso, defensa d'Isabel. Alonso assegura que a partir d'aquest cas, mestres de Madrid i de Castelló estan obrint altres causes judicials: "Cal recordar que a Madrid tenen nivells de risc altíssims. Si s'admet l'argumentació del cas de l'Isabel, s'estarà possibilitant la protecció de tots els docents en risc".

Incertesa entre les embarassades

Els docents amb patologies de risc no són els únics que temen posar un peu a l'escola. Les professores embarassades tampoc tenen clar quins són els riscos reals per a elles si pateixen la Covid-19, ni elles ni la comunitat científica. De moment, els escassos estudis apunten al fet que "les embarassades no semblen tenir una major susceptibilitat per contreure la infecció ni per a presentar complicacions greus", encara que en uns altres més amplis en gestants amb altres tipus de pneumònia vírica s'ha evidenciat que "existeix un risc incrementat de part prematur, creixement intrauterí retardat (CIR) i pèrdua de benestar fetal intrapart", segons indica el protocol d'actuació de l'Hospital Clínic de Barcelona per a la Covid-19 en embarassades.

Marina, una professora interina embarassada que també prefereix no donar el seu nom real, va fer l'enquesta de la Generalitat al juny així com ho va fer Isabel. "Llavors estava de molt poc, ni tan sols ho sabia la família. No em va agradar haver de dir-ho en l'enquesta perquè aquest any em jugava la reclamació en l'institut". Aquesta docent explica que les dones interines embarassades, en haver de demanar una baixa de maternitat després del part, tenen moltes més dificultats perquè el centre les reclami i puguin allargar-se en la seva plaça un any més: "Això als homes no els passa".

Així i tot, la Marina se la va jugar i ho va fer constar, ja que una treballadora embarassada també està reconeguda com a empleada vulnerable, tot i que de risc 1 segons la Generalitat. Al juny va ser reconeguda com a tal, però arribat setembre, després d'haver-se posat en contacte amb el servei de riscos laborals sense èxit, Marina va anar a treballar: "Quan em vaig incorporar a les reunions, vaig veure que em tocava entrar a sis grups d'alumnes diferents… Em vaig espantar". Després, el Departament li va comunicar que o se li adaptava el lloc de feina o hauria de tramitar-se-li una baixa: "Els instituts no estan preveient classes telemàtiques. Com no arribava la baixa laboral, el meu director em va enviar a casa i ara estic esperant que me la confirmin. El centre va haver de començar sense professor de substitució".

La Marina es va posar en contacte amb un altre centenar de docents embarassades que s'estan organitzant atès que la seva situació d'stand by també s'està fent molt comuna. Així i tot, tot sembla apuntar que igual que els professors amb risc 3, ja hi ha casos de docents a les quals se'ls està denegant baixes. Aquesta és la situació de Marta C.: "Fa tres dies que dormo fatal i més angoixada que mai", explica. Després de saber-ho, es va posar en contacte amb l'Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM) on la van va informar que mantenint les distàncies de seguretat a l'aula, podria treballar sense riscos: "No hi ha suficients dades per determinar que no serem un cas greu si ens emmalaltim, o que no hi haurà seqüeles per als nostres fills", reclama. De moment, Marta C. també haurà d'anar a treballar.

Teletreballar no és una opció

Per contra, la professora Marta Muñoz, que pateix d'una cardiopatia, sí que va poder tramitar una baixa en ser reconeguda com a treballadora de risc 4: "El meu metge em va dir que si enxampava el virus, me n'anava a l'UCI, i que millor no posés als metges de cures intensives en el dilema d'haver de decidir salvar-me a mi o a una altra persona més sana", diu entre riures. Muñoz accentua que entén els problemes de gestió donada que la situació és molt complexa, però en el seu cas, preferiria poder treballar des de casa, quelcom que no han previst la majoria de centres: "D'acord, m'haig de cuidar, no puc fer esforços, però no estic convalescent després d'una operació. Puc treballar".