El secretariat nacional de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), ha intensificat aquest dissabte la pressió sobre el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, perquè proclami formalment la independència de Catalunya i reverteixi la suspensió que va anunciar dimarts passat al Parlament. Una pressió que també es pot entendre com a dirigida al president de la pròpia entitat, Jordi Sànchez, partidari de fer pinya amb el Govern i mantenir la "cadena de confiança" amb les decisions de l'Executiu. Tot plegat, després de la dimissió de la número 2 de l'entitat, Natàlia Esteve, que deixa entreveure una certa dissensió en el si d'unes de les dues principals entitats independentistes de la societat civil.

"Vam votar, vam guanyar i ara, amb els resultats a la mà, proclamarem la independència". Així s'ha expressat aquest dissabte Agustí Alcoberro, elegit nou vicepresident de l'ANC en substitució de Natàlia Esteve, considerada com a pròxima a Sànchez, i que havia presentat la seva dimissió aquesta mateixa setmana.

Insten a "tancar el camí iniciat"

En la mateixa reunió, a Sant Cebrià de Vallalta (Maresme), l'entitat ha fet públic un comunicat -que ha llegit el propi Alcoberro- en què insta el Govern a "tancar el més aviat possible el camí iniciat". Una pressió a Puigdemont que se suma a la que ja va practicar la pròpia entitat dijous. Aleshores, el secretariat de l'ANC, reunit en sessió extraordinària, va acordar instar el Parlament a "aixecar" la suspensió de la declaració d'independència, i va demanar Puigdemont que "implementi" la llei de Transitorietat. "Atesa la negativa de l’Estat espanyol a qualsevol proposta de diàleg, ja no té cap sentit mantenir suspesa la Declaració d'independència", afirmava l'entitat.

Aquest posicionament de l'ANC no és exactament el que manté el seu president. El mateix dijous, Sànchez -que no va assistir a la sessió extraordinària- va enviar una carta als associats de l'entitat en què es posicionava al costat de la via iniciada per Puigdemont. "La decisió de donar, dimarts passat, una oportunitat al diàleg va ser una aposta arriscada però honesta. Ningú sap del cert si el diàleg arribarà a bon port, però hi ha el convenciment que calia haver-ho intentat", va assenyalar.

Sànchez també precisava que aquesta "mà estesa al diàleg" no podia traduir-se en "cap renúncia a la proclamació de la República", ni molt menys com una tercera via al "reformisme constitucional". Sànchez va demanar igualment "mantenir la cadena de confiança que ens ha fet tan forts". Si ens mantenim units i ferms, dirigents polítics i poble, la fortalesa que tenim és immensa i guanyadora", assenyalava.

Cridat a declarar dilluns per sedició

Aquest dilluns, Sànchez està cridat a declarar per segon cop davant l'Audiència Nacional, juntament amb el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, el major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, i la intendent del cos policial Teresa Laplana, investigats per un delicte de sedició en relació a les manifestacions espontànies del 20 de setembre, en protesta per la detenció de diversos càrrecs del Govern per la preparació de referèndum.

En la seva missiva, Sànchez al·ludia a la possibilitat que l'Audiència Nacional els apliqués mesures cautelars -sense excloure l'ingrés a la presó-, quan deia que se sentia utilitzat com a "ostatge" per les "altes instàncies espanyoles". També advertia que dilluns "el Govern Rajoy decidirà amb molta probabilitat dinamitar les institucions de la Generalitat per posar-les sota el seu control". 

La CUP exigeix proclamar dilluns la República

La pressió de l'ANC sobre Puigdemont se suma a la que ha reiterat també aquest dissabte la CUP.  Els anticapitalistes  han "exigit" Puigdemont que sigui "coherent", i que dilluns respongui al requeriment del Govern central afirmant "nítidament" que sí que hi ha hagut una declaració d'independència, i que vagi acompanyada d'un "acte solemne" en què es proclami "la República"

En roda de premsa després de la reunió del consell polític de la CUP, la portaveu del secretariat nacional de la formació, Núria Gibert, ha sostingut que el Govern "no va actuar" dimarts segons el que havia previst el bloc independentista, així com tampoc "segons les expectatives generades en una bona part de la societat catalana", que l'1-O va votar majoritàriament a favor de la independència i va defensar les urnes fins i tot "amb els seus cossos", segons ha recalcat.

Amenacen de deixar JxSí en minoria

Gibert ha explicat que el partit cridarà a la "mobilització" aquesta setmana, atès que ha quedat contrastat que el Govern central -que ja ha iniciat els passos per activar l'article 155 de la Constitució- es nega al "diàleg". El partit creu que "el bloc de PP, PSOE i Ciutadans" no dona "marge a cap termini", i per tant considera "exhaurit" el termini d'un mes que la pròpia CUP va donar al Govern per intentar negociar amb l'Estat, abans d'exigir-li aixecar la suspensió de la declaració d'independència.

El consell polític de la CUP ha decidit igualment condicionar la participació dels diputats de la CUP al Parlament a la resposta que doni Puigdemont dilluns. Dimarts, el partit ja va advertir que estudiava abandonar la seva activitat ordinària -no relacionada amb el procés independentista- al Parlament, cosa que significaria deixar JxSí en minoria a la Cambra.

Junqueras clama per la unitat

El líder d'ERC, Oriol Junqueras, ha posat l'accent aquest dissabte en la voluntat de mantenir la unitat de l'independentisme. La unitat d'acció, ha explicat ha estat determinant per haver arribat fins a l'actual moment i per haver fet possible "el referèndum de l'1 d'octubre, tot i ser perseguit per tots els mitjans per part de l'Estat espanyol". "La unitat és imprescindible per poder fer el camí", ha insistit. Ha demanat unitat d'acció amb el govern de la Generalitat i amb el Parlament, amb el món municipal i amb el teixit empresarial. Ho ha dit de totes le maneres possibles. "No dimitirem del nostre compromís de treballar junts"

Junqueras, no obstant això, que ha fet aquesta apel·lació en la reunió del Consell Nacional d'ERC, el seu partit, no s'ha pronunciat sobre quan creu que hauria de ser aprovada la declaració d'independència per part del Parlament, després que el president Puigdemont la deixés en suspens el passat dia 10.

A diferència del pronunciament de formacions, com la CUP o Demòcrates de Catalunya, o entitats com l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), el líder d'ERC i vicepresident de la Generalitat ha marcat implícitament distàncies amb qui reclama que la declaració d'independència sigui aprovada de forma immediata.

Ha posat en qüestió, això sí, tant la qualitat democràtica del govern Rajoy, "perquè no hi ha cap democràcia que ordeni colpejar als votants que volen dipositar una papereta en una urna", com dels que "per desgràcia es despengen de la unitat". I en aquest punt ha recordat que en altre temps el PSC es trobava al costat de les altres forces catalanistes en contra de la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut i que, a més, afirmava que Catalunya tenia el dret a decidir el seu futur ".

"Ara -ha puntualitzat- tenim un PSC molt més petit, i no per casualitat, la seva direcció ens diu que no som els ciutadans de Catalunya els que tenim el dret a decidir, sinó que és el PP".

Ha reclamat "confiar en nosaltres mateixos" i en el president de la Generalitat, Carles Puigdemont "per complir el mandat de les eleccions del 27" de setembre de 2015 "i del referèndum de l'1 d'octubre, que és declarar la República Catalana".

En aquest context, i sense precisar quan hauria de produir al seu entendre la declaració d'independència, Junqueras sí que ha volgut deixar clar el seu "compromís inequívoc i absolut de complir el mandat d'1 d'octubre".

"És important evidenciar davant els ulls del món qui vol dialogar i qui es nega, qui demana mediació i qui la rebutja, perquè això ens reforça de cara al món i ens dóna més arguments per seguir superant obstacles", ha explicat el líder d'ERC .

En aquest punt, Junqueras s'ha mostrat molt rotund en descartar qualsevol suport a una reforma constitucional "que haurien d'aprovar-ha dit- els mateixos que van retallar l'Estatut i que ens neguen el dret a decidir als catalans, i que , a sobre, estaria tutelada pel mateix tribunal, el TC, que es va carregar "el text estatutari.