Si fa ara un any Inés Arrimadas afirmava que no se sumaria a la vaga feminista i a les mobilitzacions perquè "algunes de les seves propostes van contra el capitalisme", aquest cap de setmana la formació taronja acabava de quadrar el cercle amb una altra ocurrència igualment incoherent i sorprenent: un decàleg de "feminisme liberal", com l'han denominat, els deu punts del qual no tenen res de feminisme i sí molt de l'ideologia neoliberal més salvatge.

La màxima de Ciutadans davant les grans mobilitzacions i la vaga feminista plantejada per a aquest 8 de març ha estat simple i planament redefinir el mateix concepte de feminisme perquè encaixi dins dels seus postulats ideològics i intentar gratar vots dels seus seguidors que creuen que sí que existeixen motius per lluitar contra la desigualtat que pateixen les dones. Però en lloc de fer-ho sumant-se a les reivindicacions, Ciutadans ha optat per inventar-se un concepte de feminisme que no existeix i encunyant un terme (el de feminisme liberal) en el qual els seus postulats no tenen cap cabuda en la història d'aquest moviment polític i ideològic.

Les crítiques cap al decàleg que la formació taronja va presentar als quatre vents aquest passat diumenge no es queden només en el fet que, sota la llibertat d'elecció de les dones, doni cabuda a la regulació de la prostitució i dels ventres de lloguer, sinó que s'estén a tot el document, des del punt u al deu, el colofó del qual és el d'anar en contra del que denominen "la guerra dels sexes". "Un concepte àmpliament superat que no defensaria ni la feminista més liberal que conec, com pot ser Hillary Clinton", tal com afirma Bàrbara Tardón, investigadora experta en gènere i violència sexual.

Perquè sí, el terme feminisme liberal existeix i fa referència a un corrent del feminisme que va néixer a la fi del segle XIX i principis del XX i que va tenir a alguns dels seus màxims representants a Stuart Mill, Harriet Taylor o la mateixa Betty Fridam, autora de la mística de la feminitat. Però tal com explica Núria Varela, escriptora i experta en temes de gènere, Ciutadans distorsiona el missatge perquè "utilitzen termes que dins del feminisme tenen un significat completament diferent del que li volen donar". Aquesta experta recorda que el feminisme liberal va ser una teoria anterior al sorgiment del feminisme radical dels anys 60 i 70 de passat segle, quan s'encunya el concepte de patriarcat, que reflecteix que l'opressió de les dones "és una cosa estructural, que no s'arregla amb quatre mesures en el mercat laboral. Per solucionar-ho cal treballar sobre concepte de gènere i uns altres que s'elaboren a partir d'aquest moment", explica Varela.

De la mateixa forma, quan Ciutadans o els seus representants parlen d'un feminisme radical, semblen al·ludir a un grup de boges i exaltades, i no al que realment significa aquest terme: aquest corrent del feminisme es denomina així perquè planteja anar a l'arrel mateixa de problema de la discriminació.

"Aquest decàleg és una falta de respecte a la intel·ligència de les dones i a feminisme. Intenten encotillar-ho en una batalla de partits, en una batalla electoral", afirma indignada Varela. A Ciutadans "no saben el que és el feminisme, però presumeixen d'ignorància i de desconeixement d'un moviment mundial, amb més de tres segles d'història", fet que suposa, a més, "una falta de respecte". "No hi ha res menys feminista que arremetre contra altres dones i és el que fa aquest decàleg, i el que estan dient és: sortiu del mig totes les feministes que ja us dic jo de què va això. Del que no s'han assabentat és que aquest és un moviment plural, internacional i ple de matisos, de diferències i cultures i, sobretot, d'una tradició de respecte, cosa que en Ciutadans ni pillen", afegeix Varela.

A més, continua aquesta experta, el decàleg ridiculitza coses bàsiques i importants en el feminisme, com pot ser el llenguatge inclusiu, que invisibilitza a les dones i és una de les fonts més importants de discriminació des de que comencem a socialitzar.

"El que crec que ha de quedar clar és que això de Ciutadans no és feminisme. L'única cosa que diuen en el decàleg en pro del feminisme és que estan a favor del pacte d'Estat contra la violència masclista", acord que es va forjar en el Congrés per consens, afirma Rosa Cobo, professora de sociologia del gènere a la Universitat de la Corunya. "Tota la resta és absurd".

"L'intent de Ciutadans és parlar d'un feminisme que no existeix, perquè aquest no existeix fora del moviment feminista. Com no existeix l'ecologisme fora del moviment ecologista, que és qui l'ha fundat i el defensa. I el que ha fet Ciutadans no té sentit i s'ha fet a esquenes d'aquest moviment feminista", afegeix Cobo.

"S'han inventat un terme i una nova teoria que provoca indignació perquè el que fa és intentar apropiar-se del feminisme d'una forma maniquea", afirma Tardón. "És com si t'aixequessis un matí i afirmessis que el marxisme és una teoria que defensa que les pageses del món no han de produir. És a dir, una completa invenció. Es tracta d'una pobresa mental, però una pobresa perillosa", afirma Tardón.

Una concepció elitista

Si aquestes són les línies mestres del pensament de Ciutadans sobre feminisme, no només creen un nou concepte, sinó que, a més, plantegen un model tremendament elitista i nega tota referència a les condicions estructural de les violències que s'exerceixen contra les dones, des de la física, l'econòmica, la laboral, etc.

Segons els seus postulats, "el liberalisme percep l'emancipació de l'individu sense distinció de sexe, naixement, ètnia, raça o religió. Per això, el feminisme liberal és el que defensa que tota dona té igual llibertat individual que l'home".

Fa ara un any, un grup de 26 dones van llançar un manifest contra la vaga feminista en la qual negaven la discriminació de base que pateixen les dones i afirmaven celebrar "l'eliminació de les barreres perquè les dones puguin satisfer les seves més altes ambicions professionals. Ara bé, si els cims més visibles de la política i l'empresa no estan ocupades de manera paritària per dones no té per què ser a causa de la discriminació ni a l'opressió patriarcal". El manifest, sota el títol No naixem víctimes, estava signat per un grup de dones exitoses i en alts llocs, com la periodista Cayetana Álvarez de Toledo, i l'expresidenta del PP del País Basc, María San Gil, entre altres.

Algunes expertes consideren aquestes manifestacions amb el que es coneix com "la síndrome de l'abella regna". Entre elles, la psicòloga Olivia García-Velazco, qui en la seva tesi doctoral examina aquest fenomen. Aquesta síndrome, utilitzat per primera vegada per un grup de psicòlegs americans, fa referència a "dones antifeministas, amb una actitud de militància en contra d'altres dones, negant l'existència de discriminació femenina i atribuint el seu èxit personal i professional a mèrits propis, sense haver necessitat cap mena d'ajuda i envoltant-se d'homes a l'hora de treballar. Pensen que si elles han pogut arribar sense suport a tenir un alt càrrec, la resta de dones no el necessiten", afirma el treball de García-Velazco.

Aquesta experta veu en el decàleg de Ciutadans similituds amb aquesta síndrome. No és tan radical com el No naixem víctimes, però té trets similars. En el document de Ciutadans és molt individualista, rebutja al moviment feminista i l'arriba a titllar de grup de pressió, quan no ho és".

Els dos textos tenen en comú l'individualisme i una visió des de l'elit. És a dir, es fixen en si mateixes i la gent que les envolta, però no baixa al carrer o als barris. És un problema d'individualisme i de falta d'empatia. Res més lluny del feminisme", afirma aquesta experta.