Difícilment es pot fer una llista dels teòrics i pensadors marxistes més importants de l'última dècada sense que hi aparegui David Harvey (Gillingham, Anglaterra, 1935). Catedràtic d'Antropologia i Geografia a la City University de Nova York, fins ara era impossible llegir-lo en català, malgrat que milers i milers de persones del país s'han capbussat en la seva àmplia obra i que ha passat per Barcelona diverses vegades, l'última el 2019. Aquesta mancança l'acaba de resoldre Tigre de Paper amb la publicació de Les cròniques anticapitalistes. Akal, Icaria o Traficantes de Sueños són algunes de les editorials que havien traduït l'acadèmic britànic al castellà. 

El, fins ara, darrer llibre de Harvey va aparèixer l'any passat en anglès i, entre d'altres qüestions, aborda temes com el neoliberalisme i la seva creixent pèrdua de legitimitat social, la globalització, el medi ambient, la tecnologia, els moviments socials i la nova organització dels treballadors o el rol de la Xina. Com s'explica, però, que un autor de la seva importància fins ara no estigués disponible en català? "Això té una mica a veure amb el panorama editorial català, on no hi ha gaire gent que editi aquest tipus d'autors. És una deficiència històrica, hem tendit a absorbir la teoria en castellà. Des de Tigre de Paper intentem anar pal·liant aquesta mancança", comenta Albert Jiménez, coordinador de Catarsi Magazín, un altre dels projectes de KULT, el grup cooperatiu on s'integra l'editorial manresana.

Sobre Les cròniques anticapitalistes, Jiménez destaca que té com a "principal virtut" que "permet familiaritzar-se bastant amb els grans temes de l'obra Harvey. Hi trobem la conceptualització de la geografia crítica, l'urbanisme, el concepte d'acumulació per despossessió, el neoliberalisme,... Toca tots els punts de l'obra que ha anat construint amb els anys i els porta a l'actualitat". Aixi, per exemple, al llibre s'exposa que el "projecte neoliberal és ben viu, però ha perdut legitimitat" i ja no és capaç de "rebre el consentiment de les masses". I, en part, per sobreviure "s'ha aliat amb el neofeixisme", com podem comprovar en nombrosos estats.  

El coordinador de KULT subratlla que parlem d'una persona que "ha tingut especial prèdica en l'esquerra anticapitalista catalana" i que, "a banda d'un teòric de primera línia, és un gran divulgador", el que li permet arribar a un públic relativament ampli.

Tot i que no es pot dir que mai hagin arribat a desaparèixer del tot, per a Jiménez "des de l'anterior crisi econòmica [la que va iniciar-se els anys 2007-2008] hi ha un revival, un retorn dels textos marxistes, perquè la societat redescobreix que l'anàlisi marxista del capitalisme és el més semblant que tenim a una eina científica per comprendre el que està passant". Harvey l'aplica també als seus àmbits acadèmics -com l'urbanisme o la geografia, al cap i a la fi és un reputat geògraf urbà, que va plantejar la idea de les ciutats com a llocs privilegiats per a l'acumulació del capital-. Aquesta tradició marxista, que en certa manera torna, per a l'expert "està formant part d'un nou sentit comú".

Finalment, Jiménez també destaca que la "capacitat divulgadora de Harvey el fa un autor molt atractiu, perquè constitueix una porta d'entrada al marxisme que permet trencar el discurs neoliberal". "Que sigui accessible permet que sigui la pròpia gent que el llegeix la que en certa mesura lideri el procés d'aprenentatge", de manera que es creen seminaris i grups de lectura sobre textos marxistes que contribueixen "a trencar amb l'ecosistema tancat" de l'economia ortodoxa o neoliberal, omnipresent tant a l'acadèmia com a bona part dels mitjans.

Amb la vocació d'incidència en el debat polític que caracteritza Tigre de Paper, Jiménez conclou que "és important anar conquerint espais, no només a dins del sistema universitari, també a mitjans del mainstream per anar arribant a més gent i, en aquest sentit, Harvey és molt important perquè ens ofereix les eines per fer-ho".