La CUP arrenca la campanya per escollir una nova executiva amb la presentació de les dues llistes que aspiren a obtenir 11 dels 15 membres del secretariat nacional. Els altres quatre membres sortiran de les cinc candidatures individuals que concorren a un procés de votació intern que es desenvoluparà del 10 al 15 de febrer. A les dues llistes hi ha diputats de la passada legislatura, com Eulàlia Reguant, Joan Garriga, Albert Botran o Mireia Vehí, així com regidors i membres del secretariat nacional sortint. L'actual executiva cupaire va decidir a finals de novembre posar punt i final a un mandat que s'havia iniciat l'estiu de 2016, mitjançant l'elecció d'una candidatura de consens que havia de servir per acabar amb una etapa de fortes convulsions internes. El secretariat nacional és l'organisme encarregat de gestionar el dia a dia de la formació i d'executar les línies polítiques aprovades en els consells polítics, que reuneixen representants tant de les diverses assemblees territorials com de les diferents organitzacions integrades a la CUP.

Decisions com rebutjar la investidura d'Artur Mas com a president de la Generalitat -que va provocar, finalment, l'arribada al càrrec de Carles Puigdemont- o el no als pressupostos del Govern del 2016 van tensionar internament com mai abans el partit de l'esquerra independentista. La divisió s'havia traslladat també a l'executiva cupaire, que va decidir iniciar un procés de renovació accelerat amb la dimissió de sis dels seus integrants, tots militants o propers a Poble Lliure, una de les dues organitzacions -l'altra és Endavant- claus a l'hora de definir la línia estratègica del partit. I que, en darrera instància, s'havia decantat tant per acceptar la investidura d'Artur Mas com per votar a favor dels pressupostos de 2016.

En aquell moment, es va articular una llista única -encapçalada per l'exdiputat Quim Arrufat, el regidor a l'Ajuntament de Girona Lluc Salellas i l'actual parlamentària Natàlia Sànchez- que pretenia reflectir les diferents sensibilitats de la formació sense tenir militants ni d'Endavant ni de Poble Lliure, i que va obtenir l'aval del gruix de la militància. I ara, en un context de menor convulsió interna però després de la important pèrdua de vots del 21D, la militància de la CUP escollirà una nou secretariat nacional, amb el dubte de si podrà completar el mandat de quatre anys, termini que cap de les tres darreres executives ha complert.

En aquesta ocasió, sí que hi ha militants -i persones molt properes als postulats- d'Endavant i Poble Lliure en una o altra candidatura, tot i que ambdues han volgut ressaltar que són plurals i volen representar el conjunt de la formació. En aquest sentit, és força probable que l'executiva final compti amb integrants de les dues candidatures, atès que una llista necessita rebre el 65% dels vots perquè tots els seus membres siguin escollits. Si cap assoleix aquesta xifra, els integrants del secretariat nacional es repartiran de forma proporcional en funció del suport obtingut. Pel que fa a les candidatures individuals, els vots de la militància serviran per descartar un dels cinc candidats. S'hi presenten dos membres de la direcció sortint, Lluc Salellas i Albert Serrats, l'exdiputada Mireia Boya, l'antic membre del secretariat Hugo Alvira i el militant d'El Figaró-Montmany Iñigo Robredo.

Impuls municipalista, però matisos sobre les confluències

Pel que fa les llistes col·lectives, la tria serà entre "Des de baix fem créixer la unitat popular" i "Som llavor, construïm Unitat Popular". La primera té com a persones més conegudes el diputat en la darrera legislatura Albert Botran, també militant de Poble Lliure i ja integrant del secretariat cupaire entre 2009 i 2013; la membre del secretariat sortint Aida Sanuy; el tinent d'alcaldia responsable d'Hisenda de l'Ajuntament de Badalona, José Téllez; la tinent d'alcaldia de l'Ajuntament de Ripollet i exdiputada Pilar Castillejo, o la regidora d'Arenys de Munt i número 4 per Barcelona a les eleccions del 21 de desembre, Maria Ballester. Entre els suplents hi ha els alcaldes de Viladamat, Robert Sabater, i Argentona, Eudald Calvo, també militant de Poble Lliure. A "Som llavor, construïm Unitat Popular", hi figuren les exdiputades Eulàlia Reguant i Mireia Vehí, el també parlamentari en la darrera legislatura Joan Garriga; la regidora a l'Ajuntament de Tarragona i militant d'Endavant, Laia Estrada; l'exregidor de Valls Jordi Escoda, o el membre de la direcció sortint Eduardo Cáliz. Entre els suplents hi ha el també exdiputat Benet Salellas.

Tot i que, òbviament, hi ha diferències entre les propostes de cada candidatura -més enllà de les sensibilitats que puguin representar els seus integrants- a l'hora de presentar-les s'han posat de manifest nombrosos punts en comú, com ara la voluntat de feminitzar l'organització, ampliar la unitat popular, avançar cap a la implementació de la República catalana, reforçar i posar al centre l'aposta pel municipalisme -amb la mirada posada a les eleccions locals de 2019-, així com intentar facilitar la participació de tota la militància en la presa de decisions, per exemple mitjançant eines telemàtiques. Ambdues propostes també advoquen perquè els comitès de defensa de la república (CDR), que són independents però en bona part dels casos han estat impulsats per l'entorn de l'esquerra independentista, mantinguin l'actual capacitat mobilitzadora.

L'exdiputat i integrant de "Des de baix fem créixer la unitat popular" Albert Botran ha manifestat la voluntat de "treballar per aliances amplies al voltant de la CUP, tant en el camp republicà com en el de la unitat popular" i, per exemple, ha destacat que estan "particularment satisfets" d'haver incorporat experiències de candidatures metropolitanes "que sumen en aquest sentit", com ara les confluències de Badalona (José Téllez és membre de Guanyem Badalona en Comú) o Ripollet (Pilar Castillejo forma part de Decidim Ripollet). L'exdiputat s'ha mostrat convençut que hi haurà una "campanya neta" i ha advocat per un necessari "debat d'idees profund".

Pel que fa a l'altra candidatura, en comptes de defensar la necessitat d'establir aliances àmplies en el camp republicà adverteix del "replegament estratègic" protagonitzat per bona part d'aquest camp arran de la "repressió" de l'Estat espanyol, i tampoc parla específicament de la necessitat d'impulsar models de confluència municipalista. Mireia Vehí ha subratllat que "la construcció de la unitat popular és fonamental per al cicle polític que s'obre" i ha posat èmfasi en la unitat de "l'1 d'octubre i el 3 d'octubre", a més de fer una crida a "plantejar un municipalisme d'alliberament i rupturista que es posi al centre de la construcció republicana" i es converteixi en un "espai de laboratori i transformació del projecte polític que volem". Eduardo Cáliz, integrant de la candidatura i membre del secretariat en funcions, ha manifestat que aquestes eleccions internes "no van de blocs, ni de sectors". També ha posat l'accent en voluntat de "resituar el municipalisme al centre de l'acció política" de l'organització, en una crítica implícita a les energies concentrades els darrers temps a l'acció al Parlament.

Una altra diferència és que la candidatura "Des de baix" planteja la necessitat d'alliberar parcialment els membres del secretariat nacional, ja sigui reduint l'òrgan de 15 a 11 membres que estiguin remunerades a mitja jornada, o alliberant a jornada completa quatre dels 15 integrants de l'executiva. Actualment, el càrrec no és remunerat.