Si no hi ha una sorpresa monumental, la CUP serà l'única forma d'esquerres que presentarà una esmena a la totalitat als pressupostos generals de l'Estat (PGE), segons ha pogut saber Públic. La formació anticapitalista formalitzarà la seva esmena aquest divendres -el termini per fer-ho acaba a les 14h-, que respon tant a factors socioeconòmics -fonamentalment considera que la reforma fiscal plantejada per l'Executiu de Sánchez queda molt curta i "no modificarà el repartiment de la riquesa"-, com a la política desenvolupada amb relació al conflicte català.

Pel que fa a la resta de forces independentistes, els quatre diputats de JxCat també presentaran una esmena a la totalitat als comptes estatals -tot i que a nivell de fiscalitat per raons molt oposades-, mentre que els quatre representants del PDeCAT no ho faran i pretenen negociar-los. ERC, el principal grup català al Congrés amb 13 escons, negocia amb el Govern espanyol i ara mateix sembla descartat que opti per una esmena total als PGE.

En conversa amb Públic, Albert Botran -un dels dos representants de la CUP a la cambra baixa, l'altra és Mireia Vehí-, afirma que són uns pressupostos "que no modificaran el repartiment de la riquesa, sinó que es recolzen en els fons europeus per fer les inversions socials, i en fiscalitat, que és el que permet la redistribució, les propostes són molt poques i molt pobres". "L'augment de l'IRPF i el de l'impost de Patrimoni ni tan sols afecten l'1% dels contribuents i, a més, amb una taxació molt baixa", argumenta el diputat. En concret, els PGE aprovats pel Govern del PSOE i Unidas Podemos contemplen apujar un punt l'impost de Patrimoni per a fortunes de més de 10 milions, tres punts l'IRPF per a rendes del capital de més de 200.000 euros i dos punts el mateix tribut per a les rendes del treball de més de 300.000.

"Queda lluny del que s'havia plantejat a l'inici de la pandèmia, quan Podemos plantejava un impost a la riquesa per a les persones amb un patrimoni de més d'un milió", considera Botran. A més a més, recalca que les altres mesures impositives, com els canvis en l'impost de societats o les anomenades taxes Tobin i Google venen d'abans que esclatés la pandèmia. "En fiscalitat, que marca quan uns pressupostos són transformadors, no hi ha canvis substancials", conclou. En aquest sentit, recorda que "al PSOE hi ha sectors econòmicament molt conservadors i es nota" als comptes. 

Pel que fa a l'increment d'inversió, Botran recalca que "es recolza en els fons europeus" i, afegeix, "que això anirà associat a un programa de reformes que exigirà la UE i ens temem que, tard o d'hora, ens trobem damunt la taula mesures com l'allargament de l'edat de jubilació, la motxilla austríaca de les pensions o que s'oblidi definitivament la derogació de la reforma laboral".

Sense canvis en el conflicte

La resta de l'argumentació cupaire per refusar els pressupostos són els pocs canvis reals que, considera la formació, hi ha hagut per avançar en la resolució del conflicte polític català. En aquest sentit, Botran recorda que els pressupostos són "la principal llei que aprova el Govern, la que li dona estabilitat i li permet continuar" i que malgrat haver necessitat el suport -passiu- de formacions independentistes per assolir la investidura o, ara, per plantejar-se l'aprovació dels comptes, "veiem que en aquest any no ha fet cap canvi substancial". "La taula de diàleg ha estat un placebo, no se li ha donat substància política", opina el diputat, que afegeix que tampoc s'han fet passos cap a la desjudicialització. "No han mogut res i la Fiscalia que van nomenar ells està recurrent els tercers graus dels presos polítics", recalca.

"No hi ha cap senyal que políticament hagin canviat l'actitud cap al conflicte que planteja el poble català, hi ha moltes i preocupants continuïtats amb el govern anterior", rebla.

Finalment, el diputat avança que la formació no donarà suport a cap de les altres esmenes a la totalitat que es presentin -i que es votaran el proper dijous-, perquè la seva "és l'única presentada en termes independentistes i d'esquerres, que aposta per un repartiment de la riquesa molt profund".