Després d'una legislatura en què li ha costat redefinir la seva estratègia -com a bona part de l'independentisme-, la CUP afronta les eleccions del 14 de febrer amb l'aspiració de superar àmpliament els quatre diputats obtinguts en els comicis del 21 de desembre de 2017. Pràcticament totes les enquestes ho donen per fet i majoritàriament situen la formació de l'esquerra independentista en una forquilla d'entre sis i vuit escons. Però més enllà del nombre de representants, la intenció de la CUP és recuperar la influència perduda, i tornar a marcar -o almenys a condicionar- l'agenda política catalana. En aquest sentit, la formació planteja els comicis com l'inici d'un "nou cicle", després de donar per acabat el que va tenir com a moment culminant la tardor del 2017.

La gran novetat de la candidatura és la persona que l'encapçala, l'exalcaldessa de Badalona Dolors Sabater, fruit de l'acord segellat amb Guanyem, organització que aglutina diverses confluències municipalistes. A partir d'aquí, la llista combina noms coneguts a nivell nacional, com el diputat Carles Riera i l'exparlamentària i exregidora Eulàlia Reguant -números dos i tres a Barcelona-, amb dirigents amb experiència municipal -la número u a Tarragona és la regidora Laia Estrada, a Lleida la llista la lidera l'exregidor a la Paeria Pau Juvillà i a Girona ho fa l'alcalde de Celrà, Dani Cornellà-.

Molt crítica amb l'actuació del Govern d'ERC i JxCat, la CUP arrenca la campanya amb certa tensió interna, després que algunes assemblees locals hagin qüestionat -amb el suport del Consell Polític cupaire- l'aposta per "assumir responsabilitats de Govern" després del 14-F verbalitzada per Sabater. En una entrevista a Públic -que es publicarà en unes hores-, però, la cap de llista ha matisat que en cap cas es plantegen entrar a un executiu "com l'actual", sinó que només ho farien si realment fos "rupturista", tant en la qüestió nacional, com en la social i econòmica.

Democratitzar l'economia

Més enllà de la reivindicació de l'amnistia pels presos, exiliats i represaliats polítics, la gran proposta de la CUP per resoldre el conflicte amb l'Estat és la celebració d'un nou referèndum -aquest cop vinculant- abans del 2025, després d'engegar un nou cicle de mobilització popular, desobediència civil i institucional i sumar suports i aliances internacionals i també a l'Estat. En el seu propi programa, però, els cupaires admeten que ara mateix no és possible aconseguir un referèndum pactat, de manera que el repte dels propers anys per a la formació serà forçar-ne la convocatòria i que sigui vinculant, amb acord o sense de l'Estat.

Com passa amb d'altres formacions, el context social i econòmic marcat per la crisi desencadenada per la pandèmia de Covid-19 pot generar un corrent de suport cap a les propostes dels anticapitalistes, que en general han guanyat presència social els darrers anys, amb independència que les hagin capitalitzat o no políticament. Parlem de qüestions com regular els preus del lloguer o remunicipalitzar -o desprivatizar si es vol- els serveis públics.

En aquesta ocasió, la CUP parla d'aconseguir un "control democràtic de l'economia" per posar-la "al servei de les persones". Ras i curt, això implica uns serveis públics que siguin realment "100% públics en titularitat, gestió i provisió de serveis a la ciutadania", a més de portar a terme nacionalitzacions dels sectors "essencials" i d'aquells considerats estratègics. Per exemple, aquests dies ja ha plantejat la creació d'una farmacèutica per evitar la dependència de les privades que, entre d'altres qüestions, no estan complint els acords d'entrega de vacunes. 

Pla de rescat social

A curt termini, però, l'accent cupaire es posa en l'anomenat "rescat social", que consideren que beneficiaria les persones més impactades per la crisi i revertiria el creixement de les desigualtats. Una de les seves potes principals seria l'establiment d'una renda bàsica universal de 735 euros mensuals per adult, que es finançaria mitjançant una reforma fiscal progressista. Els canvis fiscals també implicarien apujar els tipus impositius a les rendes més altes o crear nous tributs per gravar, precisament, la riquesa i facilitar-ne la redistribució.

Altres propostes del pla de rescat són l'establiment d'un salari mínim de 1.200 euros i la desprivatització dels serveis públics, mentre que a nivell econòmic també planteja la creació d'una banca pública o suspendre el pagament del deute. A llarg termini, el programa de màxims parla de superar el model capitalista per anar cap a una "economia plural transformadora", on sectors com l'economia social i solidària, les activitats comunitàries o el sector públic guanyin pes en detriment de l'actual model d'economia finançaritzada dominada per les grans empreses. Si el TSJC no canvia de criteri, el 14-F sabrem quin suport obté la CUP i si s'apropa a la força que va tenir al Parlament entre el 2015 i el 2017, quan comptava amb deu diputats.