L'arquitecte i urbanista Ricardo Bofill ha mort aquest divendres als 82 anys. Nascut a Barcelona el 1939, se'l considera un dels urbanistes catalans més influents i reconeguts de l'àmbit internacional. Es va formar a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB), que el va nomenar doctor honoris causa el setembre passat. Bofill va impulsar un miler de projectes en una quarantena de països, com l'Hotel Vela, el Teatre Nacional de Catalunya o la terminal 1 de l'aeroport del Prat, el parque Manzanares de Madrid, la seu corporativa de Shieido Ginza o la de Cartier a París. El comiat públic tindrà lloc el 26 i 27 de gener al Taller d'Arquitectura, on amics i admiradors podran retre-li un homenatge

Bofill va estudiar a l'Escola Virtèlia i després a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, d'on va ser expulsat el 1957 per ser membre del PSUC. Va marxar a Suïssa i va continuar estudiant a la Universitat de Ginebra. El 1963 va funda el Taller d'Arquitectura amb un equip multidisciplinar format no només per arquitectes, sinó per altres professionals i artistes, com el crític literari Salvador Clotas, el poeta José Agustín Goytisolo o l'economista Julia Romea. Els seus dos fills, Ricardo Emilio i Pablo, dirigeixen l'oficina des de fa anys. Actualment, hi treballen més de cent professionals de trenta nacionalitats diferents

Des dels conjunts d'habitatges col·lectius dels primers anys, com els reconeguts Walden 7 (a Sant Just Desvern) i la Muralla Roja (a Calp, el País Valencià), fins a infraestructures com la nova terminal de l'Aeroport del Prat, la Universitat Mohammed VI amb seus a Ben Guerir i Rabat, Ricardo Bofill ha destacat per qüestionar l'arquitectura des de la base. 

Entre el seu llegat també hi ha la seu d'INEFC, els jardins del Túria de València, el Citadel Center de Chicago, el barri d'Antigone de Montpelier, o el Casablanca Twin Center, a la ciutat marroquí de Casablanca.

Durant la seva trajectòria, Bofill va rebre nombrosos premis, com la creu de Sant Jordi l'any 1993. S'hi sumen el Vittorio de Sica Arquitectura Prize i la distinció honoris causa per les universitats d'Hamburg, a Alemanya, i Metz, a França. A més ha estat guardonat per l'Ordre des Arts et des Lettres de París, a França; l'Académie Internationale Philosophie de l'Art de Berna, Suïssa, l'American Society of Interior Designers de Nova York.