Des del passat 18 de gener, l'Ajuntament de Barcelona ha tancat la barra lliure que suposava la recàrrega de vehicles elèctrics a la via pública. Aquesta acció, que fins ara era gratuïta en els 500 punts de connexió de què disposa el consistori a la capital catalana a través de l'empresa pública Barcelona Serveis Municipals (BSM), ha passat a ser de pagament. Les tarifes que s'han presentat varien en funció del tipus de vehicle (cotxe o motocicleta), de si la càrrega es fa en els dispensadors energètics ubicats al carrer o en un aparcament públic, o si es porta a terme de dia o de nit. A més, el preu també canvia en funció de si el procés de recàrrega és ràpid o lent. Abans d'aquest nou sistema, la càrrega domèstica costava entre 1 i 2 euros per cada cinc quilòmetres, mentre que en els punts públics ara costarà entre 3,6 i 7,8.

L'Ajuntament de Barcelona ha plantejat bonificacions a col·lectius professionals i als usuaris habituals. Així, resulta més econòmic carregar el vehicle de nit i en un aparcament habilitat. El consistori manté la gratuïtat de la zona blava, en què els cotxes elèctrics no paguen. Malgrat aquestes suposades avantatges, la decisió ja ha tingut les primeres crítiques entre entitats tan aparentment oposades com Fecavem, la patronal dels venedors, i la cooperativa Som Mobilitat. Totes dues estan d'acord a impulsar una tarifa de recàrrega, però no de la manera que s'ha fet i amb un preu tan elevat que desincentivi la mobilitat sostenible.

Des del consistori de la capital catalana, la regidora de Mobilitat, Rosa Alarcón, justifica la iniciativa perquè "l'energia es paga i cal establir el sistema per créixer en punts de recàrrega públics i privats". Afegeix que "si volem augmentar la xarxa d'electrolineres, l'única fórmula possible és implantar un petit pagament". En una setmana, segons Alarcón, més de 200 ciutadans han comprat l'abonament anual per aparcar i recarregar el seu vehicle. Durant el primer any, el seu cost és de 25 euros. A partir del segon, s'incrementa fins als 50 euros anuals.

L'ús eficient de la infraestructura

Amb raons similars, BSM, l'empresa municipal que gestiona els aparcaments públics on s'ubiquen les instal·lacions, assenyala que el canvi "garantirà un ús eficient de la infraestructura i cobrirà la inversió, que es destinarà a mantenir i fer créixer la xarxa de punts de recàrrega". Un pas més enllà va el regidor d'Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Eloi Badia, que precisa que "els preus havien de deixar de ser gratuïts per llei i cal que aquests siguin competitius per consolidar l'arribada de el vehicle elèctric i que no es freni la seva expansió".

Aquesta anàlisi la rebutgen la patronal dels venedors, Fecavem, i el Gremi del Motor de Barcelona, que afirmen sentir-se "sorpresos i indignats" per la mesura. Les entitats lamenten que s'apliqui la taxa sense avís previ i que "Barcelona esdevingui l'única ciutat de l'Estat que ha emprès la iniciativa, provocant que resulti igual de car carregar electricitat que gasolina". El rebuig es produeix a més per ser "precisament en un consistori que vol pregonar i abanderar la lluita contra el canvi climàtic".

El president de Fecavem, Jaume Roura, proposa que l'Ajuntament de Barcelona atorgui ajudes als compradors d'un vehicle elèctric i incorpori altres de nous a la flota de la ciutat, retirant els més antics. "Per avançar en aquest camí, plantegem una reunió amb l'alcaldessa Ada Colau per concretar i presentar-li el pla". Per incrementar la presència d'aquest tipus de mobilitat pels carrers de la capital catalana i que es pugui executar una transició sostenible, Roura demana que es compatibilitzin els drets i obligacions dels usuaris.

Energia a preu raonable

"Les noves tarifes penalitzen la implantació de la mobilitat perquè l'Ajuntament de Barcelona ven l'energia a un preu tres vegades més car del que costa comprar-". Així s'expressa el president de la cooperativa Som Mobilitat, Ricard Jornet. En incrementar els costos, Jornet creu que l'estalvi en combustible que s'aconsegueix amb un vehicle elèctric amb relació a un tradicional s'acaba perdent. "La norma perjudica clarament als veïns de Barcelona que vulguin tenir el seu cotxe aparcat a les instal·lacions de BSM".

Som Mobilitat, igual que la patronal dels venedors, està d'acord que es cobri per l'energia generada, però no "a un import desorbitat, sinó a un que cobreixi el cost i amb un petit marge per al consistori". Per a l'entitat, la decisió del model radica en les tarifes. Així mateix, Jornet alerta que si no s'abona una quota anual, en realitzar un ús esporàdic dels punts de càrrega, "la tarifa encara es dispara més". La proposta de Som Mobilitat implica incentivar l'ús de la mobilitat sostenible compartida amb un valor raonable de l'energia, ja que consideren que el negoci real de BSM s'hauria de donar només en el lloguer de les places d'aparcament.

En defensa de la iniciativa ha sortit l'entitat Ecologistes en Acció. L'organització valora com a molt positiva la decisió de l'Ajuntament de Barcelona d'eliminar la gratuïtat de la càrrega de vehicles elèctrics. En un comunicat, aplaudeix que "se suprimeixi la discriminació que patia la ciutadania que es mou per mitjans no motoritzats, que ha de pagar els seus desplaçaments, mentre que amb diners municipals s'ha finançat gratis la mobilitat d'un mitjà de transport considerat falsament ecològic".

Encara que BSM ha anunciat que té previst ampliar de forma progressiva la xarxa de punts de càrrega fins a l'any 2024 al carrer i en els aparcaments, el repte immediat que se li presenta és aconseguir un consens i adaptar les tarifes amb un preu al voltant de el cost de l'mercat en el procés de venda de l'energia.