Un jove de 21 anys, Ryan Christopher Palmeter, va decidir dissabte passat als Estats Units que a la seva ciutat d'un milió d'habitants, Jacksonville -situada al comtat de Duval de l'estat de Florida- hi havia massa negres i va entrar en una botiga, va treure el seu fusell i una pistola Palmetto i va començar a disparar a tort i dret contra els afroamericans que hi havia. Tres van morir, simplement perquè eren de pell fosca i es van topar amb un supremacista blanc. Paradoxes de l'Univers, els fets van transcórrer pràcticament a l'uníson en què es commemorava el 60è aniversari de la Marxa a Washington encapçalada per Martin Luther King per exigir drets civils i igualtat per a la població negra.

Que un supremacista blanc cometi una atrocitat als Estats Units ha deixat de ser una anècdota per més que el trumpisme hagi intentat relativitzar les seves macabres conseqüències. Però ens hem de preguntar si el creixement de l'extrema dreta xenòfoba situa l'Estat espanyol  i Catalunya a la diana d'un atemptat d'aquesta mena. I la resposta dels experts policials és que "resulta més improbable però és totalment possible". Unes fonts que asseguren que, almenys a Catalunya, els Mossos d'Esquadra han posat el punt de mira des de fa un parell d'anys a l'amenaça del supremacisme blanc. "El creixement del radicalisme d'extrema dreta amb forts tints xenòfobs potencia que sorgeixin petits nuclis de supremacistes blancs que se senten més forts per actuar", assegura un dels experts policials.

Preocupació a Europa

L'amenaça del terrorisme gihadista continua sent una de les principals preocupacions policials a tota Europa -també per als Mossos a Catalunya on -com a la resta de l'Estat- es manté activada una alerta antiterrorista de 4 sobre 5, però un informe d'Europol sobre tendències del terrorisme constata l'amenaça creixent que aquest tipus de grups lligats al supremacisme blanc suposa per a la Unió Europea.

De moment, a l'Estat espanyol no s'ha produït cap incident comparable gens ni mica a la massacre a l'illa d'Utoya, a Noruega, amb 77 morts, l'assalt a la mesquita de Crishtchurch, a Nova Zelanda, amb 51 víctimes mortals, el tiroteig en un bar de Hanau, a Alemanya, amb 11 morts o els diversos morts en tirotejos contra sinagogues a la capital danesa de Copenhaguen. Ara bé, les fonts policials consideren que no s'ha de fer "alarmisme", però que el creixement de l'extremisme obliga a "estar molt pendents també d'aquest fenomen" aquí.

La preocupació no es queda a l'escalafó inferior del cos policial català. Un dels comissaris més destacats dels Mossos, que ha tingut les més altes responsabilitats al cos, assegurava a Públic que "el supremacisme blanc és també una preocupació per a nosaltres a nivell d'amenaça terrorista".

Entorn al 12% de les alertes per radicalització

Segons les dades dels Mossos, la policia catalana pot rebre al voltant d'unes 200 alertes anuals relacionades amb possibles casos de radicalització violenta a Catalunya. Les alertes provenen d'entorns socials que van des d'un veí a un familiar o l'escola. Un 85% dels casos detectats estan relacionats amb el gihadisme, el perill més perceptible per a la societat. Però el 12,5% està relacionat amb la ultradreta. Aquestes són les dues principals amenaces que hi ha a Catalunya relacionades amb els extremismes violents.

"Hem començat a detectar alguns individus i puntes d'activitat que tenen un procés de radicalització dins l'àmbit de l‟extrema dreta i concretament del supremacisme blanc. Són gent que es manifesten i fan proclames en la línia d'aquesta ideologia radical. Hem d'estar pendents que algun d'ells pugui passar a l'acció, aplicant l'estratègia bàsica en aquests temes de prevenció, detecció i intervenció", afegeix l'alt comandament dels Mossos. Sobre la possibilitat real d'un atemptat, aquest comandament policial adverteix "només cal aixecar el cap i mirar cap a països del nostre entorn europeu, la nostra obligació és estar molt pendents d'aquesta amenaça perquè és real, per poder anticipar-nos".

Detencions i grups nazis fortament armats

L'última operació contra el supremacisme blanc efectuada pels Mossos va concloure amb la detenció de dues persones al municipi de la Pobla de Cérvoles, a la comarca de les Garrigues. Vivien aïllats en una zona rural disposaven d'algunes armes de foc i armes blanques, i feien difusió d'idees contràries a les persones racialitzades a través de Telegram i cercaven suports per actuar contra elles. Els Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat també han fet algunes detencions a Pamplona o al municipi andalús de Ronda.

Aquests són alguns dels casos que han mimetitzat la forma d'actuació del supremacisme blanc dels Estats Units i que tenen relació amb algunes organitzacions europees d'aquest àmbit. Per exemple, els missatges de Telegram del reduït nucli del petit poble lleidatà eren compartits per Feuerkrieg Division, l'organització que va cometre un atemptat fallit a Lituània el 2019.

Però, més enllà d'aquesta tipologia, cal recordar que individus o grups d'extrema dreta han estat neutralitzats amb grans arsenals d'armes. Per exemple l'ultradretà de Terrassa, Manuel Murillo, que el 2018 va orquestrar un presumpte intent d'atemptat contra el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, tal com va avançar Públic al seu dia, tenia al seu domicili, quan va ser detingut, 13 armes reglamentàries i set prohibides, entre elles una de guerra i nombrosa munició, així com recipients amb pólvora i un artefacte explosiu casolà. Entre elles destaca el subfusell Skorpion vz.61 de fabricació txeca amb una capacitat de trets de 850 bales per minut, o un fusell d'assalt Cetme utilitzat per l'Exèrcit espanyol.

Murillo va ser condemnat al final a gairebé nou anys de presó després d'una revisió de sentència i formava part d'un grup radical d'ideologia nazi, el Front Nacional Identitari, amb relacions internacionals com el grup armat ucraïnès nazi Batalló Azov que participa activament a la guerra a Ucraïna. Murillo va abocar les amenaces en un xat de WhatsApp anomenat 'Terrassa per Espanya', que compartia amb altres ultres entre ells militants de Vox: "Sóc un franctirador i amb un tret precís s'acaba el Sánchez abans que del tot s'enfonsi a Espanya". Una d'aquells militants de Vox va decidir denunciar l'amenaça en considerar-la creïble.

Un altre cas paradigmàtic és l'arsenal confiscat a l'Operació Panzer, el 2005 al País Valencià, contra un grup neonazi anomenat Front Antisistema (FAS), que disposava d'un gran arsenal d'armes, entre elles ballestes, punys americans, i fins i tot una bazuca, moltes d'elles provinents de l'Exèrcit espanyol. A més es van requisar un gran nombre de símbols nazis, braçalets amb esvàstiques, dagues nazis i motlles per produir sivelles de les SS. Amb la paradoxa que L'Audiència Provincial de València va acabar absolent els 18 implicats i fins i tot es va indemnitzar un dels membres del grup nazi, un exmembre de l'Exèrcit espanyol, per la destrucció de l'arsenal incautat.

Seguiment a supremacistes entrenats a la guerra d'Ucraïna

En aquest sentit, pel fort armament que acumulen alguns d'aquests grups extremistes del supremacisme blanc, i per les connexions internacionals, fonts dels Mossos reconeixen que segueixen amb atenció membres d'aquests grups d'extrema dreta, alguns dels quals s'han traslladat a Ucraïna per participar a la guerra contra la invasió russa i aprofitar per obtenir preparació militar i de combat.

Tot i que totes les fonts policials desvinculen els partits d'ultradreta d'aquests nuclis violents i autors potencials d'una acció violenta o un atemptat, els experts reconeixen que l'increment del discurs xenòfob i criminalitzador de la immigració pot ser brou de cultiu per a la radicalització d'individus i la seva captació per part dels grupuscles de supremacistes blancs.

A Catalunya ha crescut la representació a l'últim cicle electoral de l'extrema dreta, tant la de caràcter espanyolista -encara que en nivells inferiors al de la resta de l'Estat- com la independentista. Vox va aconseguir 11 diputats a les eleccions al Parlament del febrer del 2021, 124 regidors a les municipals del maig passat i dos diputats a les generals del 23J. El fenomen més nou ha estat el de la ultradreta independentista que va obtenir 14 regidors entre el Front Nacional de Catalunya i la seva escissió Aliança Catalana. Un resultat molt menor que el de Vox però que ha tingut especial ressò en aconseguir un parell d'alcaldies, entre elles la de la petita ciutat de Ripoll, capital del Ripollès. A uns i altres caldria afegir els dos regidors d'un altre petit partit català anomenat Som Identitaris, impulsat per exdirigents de l'extinta Plataforma per Catalunya de Josep Angalada, després d'una escissió, de caràcter no independentista sinó espanyolista, però igualment xenòfob. L'adscripció nacionalista -espanyolista versus nacionalista catalana- separa els dos corrents ultra però comparteixen el discurs radical contra la immigració.

Les xarxes socials i els discursos extremistes

Els experts policials també apunten que els discursos extremistes violents han aconseguit una presència excepcional pels nous models de relació que han facilitat les xarxes socials. Els Mossos apunten que, a més a més, la pandèmia de la Covid-19 va perfilar unes circumstàncies propícies per a la difusió i el consum de la propaganda d'organitzacions extremistes violentes. I afegeixen que "els extremismes violents poden manifestar-se de manera diversa, des de discursos de l'odi fins a la discriminació contra determinades persones utilitzant la violència o el terrorisme".