L'Audiència Nacional ha condemnat l'extresorer del PP Luis Bárcenas i el propi partit de Mariano Rajoy pel cas Gürtel. En total, el tribunal ha condemnat a 351 anys de presó 29 dels 37 acusats en el judici per la primera època de la trama corrupta, entre el 1999 i el 2005, i n'ha absolt vuit, entre ells un altre dels suposats capitostos de la trama, Álvaro Pérez, el Bigotes, per al qual la Fiscalia Anticorrupció demanava cinc anys i dos mesos de presó per suborn. [TOTES LES CONDEMNES I TOTS ELS DELICTES DE LA SENTÈNCIA DE LA GÜRTEL]

Concretament, la sentència de 1.700 folis de la Secció Segona de la sala penal que s'ha donat a conèixer aquest dijous condemna el suposat cap de la Gürtel, Francisco Correa, a 51 anys; l'exsecretari d'Organització del PP de Galícia i suposat número dos de la trama, Pablo Crespo, a 37 anys i mig; l'exalcalde de Majadahonda, Guillermo Ortega, a 38 anys; l'exconseller de la Comunitat de Madrid amb Esperanza Aguirre Alberto López Viejo, a 31 anys, i l'exalcalde de Pozuelo de Alarcón i exmarit d'Ana Mato, Jesús Sepúlveda, a 14 anys.

Per la seva banda, Bárcenas ha estat condemnat a 33 anys de presó i més de 44 milions de multa per la primera etapa del cas Gürtel. A la seva dona, Rosalía Iglesias, li ha estat imposada una pena de 15 anys.

El Partit Popular, per la seva banda, ha estat condemnat com a responsable a títol lucratiu per la seva implicació en els primers anys d'activitats de la trama. Es converteix així en el primer partit polític en democràcia condemnat per corrupció. Haurà de pagar un total de 245.000 euros per sengles multes de 111.864 i 133.628 euros.

També és condemnada a títol lucratiu l'exministra de Sanitat Ana Mato (que haurà de pagar 27.857 euros) per beneficiar-se de regals, viatges i l'organització d'esdeveniments familiars com aniversaris i comunions dels seus fills per part de les empreses de Francisco Correa. Igualment s'ha condemnat pel mateix concepte Gemma Matamoros (esposa de l'exalcalde de Majadahonda), amb una multa de 40.066 euros.

La resolució inclou un vot particular del magistrat Ángel Hurtado que proposa l'absolució del PP i de quatre acusats.

El presidente del Govern central i del PP, Mariano Rajoy durant la roda de premsa aquest dimecres 28 de maig, després de l'aprovació dels Pressupostos Generals de l'Estat per al 2018. EFE/ J.P.Gandul

El tribunal considera acreditat que durant els anys d'aquesta primera època (1999-2005) es va teixir entre el grup de Correa i el PP "un autèntic i eficaç sistema de corrupció institucional" i, per primera vegada, acredita l'existència de la Caixa B en el partit de Rajoy "almenys des de l'any 1989". [SENTÈNCIA COMPLETA I VOT PARTICULAR]

S'ha jutjat l'entramat societari utilitzat per Correa per aconseguir adjudicacions irregulars de contractes públics en connivència amb responsables del PP a les comunitats de Madrid i Castella i Lleó, l'ajuntament de la capital espanyola i dels municipis madrilenys de Majadahonda i Pozuelo d'Alarcón i a la localitat malaguenya d'Estepona. Segons la Fiscalia Anticorrupció, amb aquesta operativa es van ocultar al fisc més de 40 milions d'euros.

La sentència dictada per l'Audiència Nacional no és ferma i encara es pot recórrer davant el Tribunal Suprem, tot i que els precedents declarats per l'alt tribunal sobre la sentència de la Trama Gürtel a Fitur (València), en la qual van confirmar en tots els extrems les condemnes dels capitostos de la trama i van donar per bones les arestes de la investigació com els informes policials, les escoltes o la instrucció de Garzón, permeten suposar que el Suprem no variarà ni una coma de la sentència sobre la primera etapa de l' trama Gurtel.

El PP s'amaga rere un comunicat

Després de rebre la sentència, ni la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, ni el líder màxim, Mariano Rajoy, han donat explicacions en viu, i la formació s'ha amagat rere un comunicat. En el text, el PP incideix que l'Audiència Nacional el condemna com "partícip a títol lucratiu", i insisteix que "no pot conèixer les despeses extracomptables en què incorri algun candidat a títol individual". En aquest sentit, retorça els fets per afirmar que "cap membre de la direcció actual o adreces passades" ha estat imputat, i que "alguns van acudir al judici com a testimonis", obviant el fet que el propi Rajoy era director de campanya en el període jutjat, i que per aquest motiu va comparèixer l'any passat com a testimoni.

De fet, en la sentència, els jutges de l'Audiència Nacional no consideren "versemblant" i qüestionen la "credibilitat" del testimoni que va oferir Rajoy durant el judici, quan va negar pagaments en B per part de l'extresorer Luis Bárcenas . En la sentència, el tribunal destaca que alguns testimonis van reconèixer els cobraments, però que altres com Rajoy, Javier Arenas o Francisco Álvarez Cascos van restar credibilitat als coneguts com a papers de Bárcenas i van negar l'existència d'una caixa B al partit.

La formació també ha ressaltat que la condemna es produeix en l'àmbit civil, i no penal, i recorda que no és ferma i que la recorrerà. El número 3 del PP, el coordinador general Fernando Martínez-Maillo -l'únic dirigent popular que ha fet declaracions, remetent-se gairebé absolutament al comunicat- ha afirmat que no hi ha "motiu ni justificació per a una moció de censura".

L'amenaça de la moció de censura

Sobre la possible moció, la resta de grans partits d'àmbit estatal tenen diverses posicions. El líder de Podemos, Pablo Iglesias, s'hi ha mostrat obertament a favor, i ha instat el cap de l'oposició, el socialista Pedro Sánchez, a presentar-la i a donar-hi suport. "La democràcia no pot suportar delinqüents als comandaments del Govern", ha afirmat.

Al PSOE estan oberts a presentar la moció, però amb dubtes. Diversos membres de l'executiva i part dels barons autonòmics s'inclinen obertament per fer el pas, però el propi Sánchez no ho veu tan clar, segons ha pogut saber Público. El líder socialista estaria valorant el cost que podria tenir una moció en què votaria al costat dels independentistes catalans, i com això podria acabar beneficiant el propi PP i, especialment, Ciutadans.

I fins i tot al partit taronja s'ha apuntat la possibilitat de la ruptura amb el PP. La porta l'ha obert el líder de la formació, Albert Rivera, que ha manifestat que la sentència marca un "abans i un després" en la legislatura i en el seu pacte amb el PP, i que la propera executiva nacional del partit -fixada per a l'11 de juny- "valorara" la resposta de la formació.

El PP, tercer partit condemnat per corrupció

La condemna al PP converteix aquesta formació en el tercer partit polític condemnat a l'Estat com a responsable dels actes de corrupció comesos per alguns dels seus membres, després d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC), pel cas Pallerols (conegut en el seu inici com a Cas Unió), i de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), pel cas Palau.

Només en aquestes dues ocasions prèvies els jutges han condemnat un partit polític com a persona jurídica d'acord amb l'article 122 del Codi Penal: "El que per títol lucratiu hagi participat dels efectes d'un delicte, està obligat a la restitució de la cosa o al rescabalament del dany fins a la quantia de la seva participació ".

Les dues forces polítiques es van dissoldre: Unió, el març del 2017, i Convergència, el juliol del 2016, quan es va refundar en el PDeCAT.