Ni coronabons, ni permís per recórrer al fons de rescat europeu sense les "reformes", o retallades, que exigirien les normes en una crisi normal. Aquesta era el panorama quan, a mitja tarda del dijous, el primer ministre italià, Giuseppe Conte, amenaçava amb plantar-se, desconnectar el vídeo, i no recolzar el text comú que tenien sobre les seves taules els líders dels 27 països de la UE, reunits des de les quatre a través de teleconferència. L'amenaça al final no es va materialitzar, però tampoc s'ha arribat a cap acord concret després de sis hores de reunió en total.

Els líders van acordar dissentir per no escenificar una ruptura i han donat dues setmanes als presidents de la Comissió, Consell i BCE perquè elaborin una proposta conjunta que tingui possibilitats de ser acceptada per tots. Arribar a un acord quan les posicions estaven tan distanciades era encara més difícil quan els 'xerpes', els negociadors rasos dels països, no podien asseure's entorn d'un paper i buscar idees que encaixin de manera ràpida.

El debat ha estat "molt fort", però "útil" i "necessari", en paraules de Charles Michel. "Hem parlat sobre totes les possibilitats per enfrontar-nos a aquest repte", ha prosseguit el president del Consell Europeu, que ha dit que estan "preparats per fer tot els que sigui necessari", encara que no s'ha arribat a un acord per llançar noves eines avui.

Les trinxeres continuen fixes. En un costat, els països del Nord, amb Alemanya i Holanda al capdavant, que no volen sentir ni parlar d'emetre deute comú ni res que se li sembli. En l'altre, un grup d'almenys nou països liderat per França, Itàlia i Espanya, que demanaven principalment l'emissió de coronabons: un títol comú de deute recolzat per tots els països de la zona euro que permeti donar una empenta a les economies.

L'holandès Mark Rutte resumia a la perfecció el punt de vista del seu país en finalitzar la crida: "Cada estat membre hauria de prendre les mesures necessàries en l'àmbit nacional", tuitava. A manera de maquillatge, puntualitzava que "estem fent passos per ajudar-nos els uns als altres a escala europea".

L'Eurogrup explorarà principalment la creació d'unes línies de crèdit basades en el fons de rescat creat durant la Gran Recessió, el MEDE, que podria prestar fins a 240.000 milions, segons explicava el primer ministre portuguès, António Costa, al final de la crida. Gràcies a aquest fons, els països que el necessitin podrien rebre préstecs avantatjosos del fons comú.

L'Estat espanyol havia advocat perquè es creava aquesta possibilitat, encara que la vicepresidenta del Govern d' Assumptes Econòmics, Nadia Calviño, descartava aquest dimarts que ni Espanya, ni cap altre país, necessitarà demanar rescats al MEDE de moment. L'efecte buscat és més aviat el d'una assegurança, que pugui estar llest per ser usat si l'emergència acaba forçant a això. Els líders pensen que només amb crear aquesta xarxa de seguretat els mercats es tranquil·litzaran i això evitarà que pugi el preu que l'Estat paga per emetre deute.

Els ministres no van poder concloure els serrells d'aquesta mesura durant una altra videoconferència aquest passat dimarts i deixaven "els detalls" als seus caps perquè els tanquessin el dijous. Però aquests detalls continuen sent massa grans i li retornen la pilota als ministres, que continuaran buscant un text de consens en les pròximes dues setmanes.

Un d'aquests grans serrells resideix en què els governs del Sud temen que l'efecte d'"estigma" que demanar un rescat per coronavirus pot tenir en els mercats, que poden espantar-se i acabar amb un efecte contrari al desitjat: que els Estats hagin de pagar més per finançar-se en comptes de menys. La tesi del Sud continua que aquest és una crisi que afecta a tots per igual, "simètrica", i que per això els préstecs no haurien de seguir les normes habituals i condicionar-se a reformes estructurals. "És el que s'espera que la Unió Europea faci si ens envaís una potència estrangera", ha exemplificat Costa.

L'altra gran opció sobre la taula, que tampoc ha cristal·litzat, era l'emissió dels anomenats coronabons, uns títols de deute col·lectius que ajudessin a finançar les inversions multimilionàries que els països s'estan veient obligats a realitzar per contestar al congelament sobtat que ha portat el virus.

Un conjunt de nou països (Espanya, França, Itàlia, Bèlgica, Portugal, Irlanda, Grècia, Eslovènia, i Luxemburg) havia arribat a demanar aquest dimecres de manera formal la creació d'aquests bons. Però de moment, no han aconseguit convèncer a l'Alemanya, ni a Holanda.

Així que a encreuar els dits perquè la flexibilitat total a les normes del dèficit aprovada aquest dilluns i el programa de compres de 750.000 milions d'euros del BCE funcionen.