La conselleria de Sanitat Universal notificava, dijous, 2.534 nous casos de Covid. 700 casos més que el mateix dia de la setmana passada. Lluny queden els temps en què el País Valencià apareixia com un dels territoris europeus amb menor incidència de la malaltia. Malgrat la promesa d’una «desescalada prudent» del president Ximo Puig, l’obertura de les portes al turisme i a l’oci han disparat el nombre de contagis a una velocitat que fins i tot supera les anteriors onades. Per això la Generalitat ha hagut de fer marxar enrere i retornar als tocs de queda –entre la una i les sis de la matinada- a 32 municipis, inclosa València, limitar els grups de més de deu persones, la reducció al 50% de l’aforament en interiors d’establiments hostalers, mesures estrictes per celebrar actes massius i la prohibició de la venda d’alcohol a partir de les vuit de la vesprada.

Amb tot, no pareix que les greus conseqüències d’anteriors onades s’estiguen repetint, sobretot les dues pitjors: l’alta mortalitat i el col·lapse hospitalari. Pel que fa a la primera, també dijous, la mateixa conselleria anunciava dues morts, mentre que l’1 de febrer, en el moment més àlgid del principal colp del virus en aquestes terres, van traspassar 193 persones. Òbviament, la xifra podria créixer si les infeccions segueixen augmentant, però dues setmanes ja després de l’explosió de juliol, la mitjana setmanal es manté estable en un decés diari. En les altres onades, les corbes d’infeccions i morts creixien pràcticament en paral·lel.

L’altre gran perill, el col·lapse sanitari, tampoc està arribant, almenys tan ràpidament com les altres ocasions. Ara mateix hi ha 421 persones ingressades per Covid als hospitals valencians, 51 d’aquestes a la UCI, xifres deu vegades per sota del que es va viure al gener i febrer. David Pla, infermer a la zona Covid de l’hospital de La Fe –el més gran del País Valencià- reconeix un increment dels ingressos, però recorda que es troba encara molt lluny de la situació que van patir a l’hivern, quan van arribar a superar els 70 pacients crítics, superant àmpliament les capacitats del sistema sanitari per absorbir-los. "Ara la cosa està pujant, però tenim una desena de pacients, res a veure amb gener", recorda Pla.

Tampoc a Salut Pública –els famosos "rastrejadors"- hi ha el sentiment de guerra total i de pèrdua de la traçabilitat del virus. "El volum de treball és gran i arriben molts casos, però després del que vam patir al gener, doncs ja no hi ha res comparable, ara es respira molta tranquil·litat", explica un treballador del departament. Amb tot, des de conselleria avisen que a partir de dilluns entraran a treballar nous rastrejadors per reforçar el servei.

L’atenció primària, la gran damnificada

L’explicació a aquest comportament diferent és bàsicament una: les vacunes. Al País Valencià la taxa de vacunació amb la dosi completa arriba al 46% de la població. I en el cas dels majors de 40 anys s’enfila al 91% amb una sola dosi. "En aquesta onada no hi ha la gran mortalitat de gent major i encara que augmenten les hospitalitzacions, no ho faran al mateix nivell que les anteriors", explica el metge Rafael Sotoca, però també alerta que "la sobrecàrrega del sistema hospitalari s’està traslladant a una atenció primària que es troba totalment esgotada després de tants mesos i, a més, gens preparada per a aquesta onada, ja que a l’estiu es preparen plans de manteniment, amb menys serveis i menys personal per les vacances". "Ara mateix, la majoria de contagis són en gent jove, amb simptomatologia lleu, que passa pel metge de capçalera però no va l’hospital", continua el doctor, qui també demana "comprendre les necessitats de la gent jove i no culpar-los de tot, tenint en compte la seua generositat quan s’apunten massivament a la vacunació".

Per a Sotoca, el pitjor d’aquesta onada és "la part psicològica" i reconeix que en els seus pacients "es nota la desesperança" per una onada que ningú s’esperava, quan a l’estiu, amb més activitats a l’aire lliure, hauria de facilitar-se la contenció de les infeccions.

La part positiva és que "finalment s’ha posat en evidència la importància de l’atenció primària i la necessitat d’una reforma a fons, no un pedaç per salvar l’estiu, que prepare aquesta pedra angular del sistema sanitari per a la pròxima dècada", reclama Sotoca. "La inversió en atenció primària és extremadament eficient, cada euro invertit ací es recupera àmpliament en prevenir dolences que després seran molt més cares de tractar, en reduir les baixes laborals, tractaments agressius, etc.", detalla el doctor.