Gairebé la meitat del centenar llarg de municipis que han fet una auditoria hidràulica en els últims mesos perden més d'un 20% de l'aigua que entra a la xarxa a causa de fuites, trencament de canonades, desbordaments de dipòsits i similars. És una de les conclusions d'una anàlisi de les auditories municipals, obligatòries per les entitats subministradores d'aigua en serveis amb més de 5.000 abonats. Tot plegat, en un escenari de sequera i davant de noves restriccions per l'estat de les conques internes. 

Els informes revelen que Amposta i Alcanar (Montsià) són les poblacions que perden més aigua per fuites, amb un 60% i un 56% del total que entra a la xarxa. El motiu és mal estat de les infraestructures i la falta d'inversió. Totes dues confien revertir les abundants pèrdues en la renovació dels contractes del servei. Àger (Noguera) també supera el 50% i Ripoll (Ripollès) és la segona capital de comarca amb més desaprofitament hídric.

Segons dades de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), l'organisme que ha determinat uns indicadors per estandarditzar les auditories, 133 municipis havien de publicar els resultats dels estudis abans del 31 de març del 2024. De moment, 12 encara no ho han fet, segons la mateixa font, entre les quals algunes capitals de comarca: Balaguer (Noguera), Banyoles (Pla de l'Estany), La Seu d'Urgell (Alt Urgell) i Vielha e Mijaran (Val d'Aran). 101 municipis sí que han publicat el document.

Les auditories de cadascun d'ells reflecteix que en 61 casos dels 133 es perd més d'un 20% del total de l'aigua introduïda a la xarxa a causa de les fuites i problemes amb les canonades. De fet, la mitjana de totes les poblacions és del 22%, mentre que els 17 municipis que depenen d'Agbar, com ara Barcelona, Badalona l'Hospitalet de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat o Castelldefels, es queden en el 7,7%.

L'Escala perd un 40% de l’aigua en fuites 

A les comarques gironines, Santa Pau (Garrotxa) és el municipi amb unes pèrdues més notables per fuites (el 47% del que entra), per bé que no estava obligat a fer l'auditoria. Ripoll (Ripollès) és la segona capital de comarca amb un desaprofitament més gran pel mateix motiu, després d'Amposta (prop d'un 45%). L'Escala (Alt Empordà) és el tercer de la llista al mateix àmbit territorial. Dels 2,3 milions de metres cúbics d'aigua que hi entren, gairebé un milió són pèrdues, la gran majoria dels quals, per problemes amb les canonades i similars (39,7% del volum d'entrada).

El municipi alt-empordanès s'abasteix actualment de quatre pous actius i un cinquè en reserva. L'aigua es capta i s'impulsa a través de canonades fins als dipòsits, on es tracta per ser distribuïda. A principis d'any, l'Ajuntament va adjudicar el que anomenen "contracte pont" amb Agbar per gestionar el servei a l'espera que es construeixi l'Estació de Tractament d'Aigua Potable (ETAP). El sistema actual ha de fer front a les demandes d'un municipi gran amb més de 135 quilòmetres de carrers i diferents urbanitzacions, construïdes entre els anys 60 i 80, que compten majoritàriament amb canonades de fibrociment.

Àger, un cas particular

A Ponent, les dades recopilades indiquen que el municipi més afectat per aquestes pèrdues d'aigua és Àger (Noguera), on els 146.805 metres cúbics que entren es redueixen a la meitat sense comptar les pèrdues (51,4% per fuites i similars, i 2,8% per errors de comptadors i aigua punxada). En aquest cas, la xarxa de subministrament d'aigua és d'unes "característiques molt especials, ja que té al voltant de 40 quilòmetres de canonades per abastir a les nou poblacions que formen el terme municipal", ha explicat el tinent d'alcalde i regidor d'Obres, Jordi Cortasa.

Cortasa ha defensat que "el fet de tenir més quilòmetres de canonades fa que puguem patir més incidències". A més, el recorregut dels conductes passa "per camins o fins i tot zones boscoses", ha afegit. Amb tot, "estem acabant de substituir dos trams de canonades de més d'un quilòmetre que són les que més problemàtiques i fuites han generat al llarg de l'any. Tenim el propòsit de reduir les avaries i les pèrdues en la distribució", ha afirmat.

A banda d'això, l'ajuntament ha demanat altres ajudes que ja estan concedides per "sectoritzar" les canonades amb l'objectiu de millorar l'optimització del sistema i detectar si hi ha pèrdues que "no afloren", ha comentat Cortasa. Així mateix, el consistori ha sol·licitat també ajuts per habilitar nous comptadors, ja que els actuals superen de llarg la seva vida útil.