Centenars de persones s'han manifestat aquest dimarts a la tarda davant del número 43 de la Via Laietana de Barcelona, on actualment s'ubica la Prefectura Superior de Policia, en contra la "comissaria de les tortures". Convocats per la Comissió de la Dignitat i l'Assemblea de Persones Represaliades, els manifestants han criticat la "repressió i tortura" que s'hi va patir durant el franquisme, i han tallat aquesta via barcelonina.

Les entitats impulsores defensen la creació d'un centre d'interpretació i memòria de la tortura i la repressió política, alhora que denuncien "els torturadors, les tortures, les vexacions i els maltractaments" que hi va haver, segons la convocatòria. L'acte ha comptat amb el testimoni de Júlia Martí Vallbona i Josep Maria Pi Jeneres, i la intervenció musical del tarragoní Xavier Marcos.

Entre els cartells i pancartes de la manifestació s'han pogut llegir referències a la Prefectura com "la casa dels horrors". "Contra la repressió i per la República" o "Fora Casa Tortura" són altres de les proclames que s'han fet visibles.

La manifestació coincideix amb la commemoració del cop d'estat a Espanya del 18 de juliol de 1936. Entre altres actes també s'ha celebrat la presentació del manifest d'entitats sota el lema Barrem el pas al feixisme, a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona (UB).

La Guàrdia Urbana de Barcelona ha fet desviaments pel tall de la concentració a la Via Laietana. La manifestació ha comportat afectacions en les línies V15, V17, 47 i servei especial L4 del bus de Barcelona. De les línies V15, V17 i 47 s'han anul·lat les parades 667, 1602, 3328 i 9847. I hi ha hagut servei especial de l'L4 a 9837 i 9841 (Jaume I).

La Generalitat es persona com a acusació popular

La Generalitat va anunciar fa unes tres setmanes que es personava com a acusació popular en el cas de les tortures a Carles Vallejo a Via Laietana. "Fins ara s'havia optat per passar pàgina, però des del Govern diem clarament que això s'ha acabat", va dir la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart.

Irídia i Òmnium, impulsores de la querella, van valorar positivament que Justícia decidís posicionar-se. I van exigir a la jutgessa que admeti a tràmit la demanda.