A poc més d'un mes de la data límit que portaria a la repetició de les eleccions generals, el 27 de novembre, la investidura de Pedro Sánchez encara no té data concretada, o almenys que sigui pública. Però les negociacions continuen de manera intensa, especialment entre el PSOE i els independentistes d'ERC i Junts, i se situen bàsicament al voltant de l'amnistia per als afectats per processos judicials derivats del procés.

Hi ha altres condicions en discussió com l'oficialitat del català a la Unió Europea per part de Junts, o l'exigència de mantenir la taula de diàleg on debatre sobre un possible referèndum a Catalunya per part d'ERC. A més de temes de gestió com els trens de Rodalies o el finançament autonòmic. Però diversos dirigents consultats dels dos partits coincideixen que els focus de la negociació estan posats ara mateix a tirar endavant l'amnistia.

"Si hi ha amnistia, està pràcticament assegurat que hi haurà investidura", afirma un dirigent d'Esquerra. "Això no vol dir que renunciem al referèndum i el PSOE haurà d'acceptar que aquest tema ha de poder ser debatut i negociat durant la legislatura, però, encara que a la negociació hi ha molts aspectes a tractar, a ningú se li escapa que l'amnistia és la pedra angular per a una investidura", matisa aquesta mateixa font dels republicans.

Missatges diversos sobre l'amnistia

Llavors està encarrilada l'amnistia que facilitaria la investidura a Pedro Sánchez? Després de la presentació pública de la proposta de Sumar, que va donar una empenta -almenys mediàtica- a la viabilitat de l'amnistia, resulta difícil saber amb certesa si la negociació avança o és a prop de descarrilar. La posició dels diversos actors negociadors és críptica i fins i tot dispar entre les declaracions públiques i les privades.

Per part del PSOE, el silenci i la discreció és absolut tant en públic com en privat, i els socialistes van despatxar la proposta de Sumar amb una frase contundent del president en funcions del Govern espanyol, Pedro Sánchez: "Coneixem la proposta de Sumar sobre l'amnistia, com també coneixem la d'altres partits, i no és la proposta del PSOE".

Per part seva, Junts assegura en públic que "Avui continuem lluny del compromís històric que es requereix per a la investidura", segons assegura la cap de files al Congrés, Míriam Nogueras. Però, en canvi, dirigents del partit asseguren en privat que l'amnistia "està molt encarrilada". I Esquerra ha optat per l'estratègia contrària, mentre importants dirigents com la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, assegurava aquesta mateixa setmana que "l'amnistia és a tocar" i la donen per feta, membres de la direcció dels republicans alerten en privat que hi ha "serrells decisius" encara per resoldre.

L'amnistia, pendent d'algun "serrell decisiu"

Segons fonts independentistes que participen en la negociació, un dels principals "serrells decisius" per resoldre seria el de les persones imputades per delictes de terrorisme. El PSOE seria reticent a incloure aquestes causes a l'amnistia per l'impacte social que té aquesta tipologia delictiva. I és que, encara que no hi ha cap evidència de què a Catalunya hagi operat cap mena d'estructura o organització terrorista durant el Procés, ni que s'hagin realitzat accions violentes, el sol fet de la imputació per terrorisme que ha forçat la justícia espanyola en alguns casos preocupa la direcció socialista a l'hora de la seva inclusió al perímetre de l'amnistia.

El cas més explícit seria el dels membres dels CDR detinguts a l'anomenada Operació Judes. Pesa sobre ells els delictes de terrorisme i de possessió d'explosius. Però també podria incloure als organitzadors de les protestes de Tsunami Democràtic que van bloquejar amb manifestacions la frontera amb França i l'aeroport del Prat-Barcelona en protesta per la sentència del Tribunal Suprem. En aquest darrer cas s'investiga com a presumptes membres de la direcció de Tsunami a la secretària general d'Esquerra Republicana, Marta Rovira, actualment exiliada a Suïssa, i altres personalitats vinculades tant a ERC com a Junts com per exemple l'empresari i exdirigent d'ERC, Xavier Vendrell, el també empresari i editor, Oriol Soler o Josep Campmajó. A més d'intentar implicar l'exdirigent de CDC i persona vinculada a la cúpula de Junts, l'empresari David Madí.

L'opacitat judicial amb què es porta el cas impedeix conèixer amb certesa els delictes que se'ls imputa, encara que les múltiples filtracions judicials apunten a l'opció del terrorisme per part de les instàncies judicials. Una opacitat durament criticada per Rovira i la resta d'afectats per la indefensió que genera. La no inclusió a l'amnistia de tots ells seria un cop difícil de pair per als dos partits independentistes, especialment per als republicans.

L'operació Judes contra els CDR

L'operació Judes contra alguns membres dels Comitès de Defensa de la República es remunta al 23 de setembre del 2019, poques setmanes abans que es fes pública la sentència del Suprem contra els líders independentistes acusats de rebel·lió i sentenciats per sedició.

La Guàrdia Civil va mobilitzar 500 agents, que van realitzar 10 registres a 7 localitats i van detenir 9 persones, 7 de les quals van ser traslladades a Madrid acusades de terrorisme. Van anar a la presó preventiva i no van quedar lliures fins uns mesos després, quan l'Audiència Nacional va considerar que no hi havia proves suficients que justifiquessin mantenir-los tancats. El juny del 2020 l'Audiència Nacional va afegir quatre investigats més al cas. Per a un, la causa va quedar arxivada el passat any. Ara, la Fiscalia acusa un total de dotze persones, vuit per tinença d'explosius, malgrat que la Guàrdia Civil no en va trobar cap.

Tsunami Democràtic

Pel que fa a la investigació judicial contra Tsunami Democràtic que també es veu a l'Audiència Nacional podria fer un tomb perquè la Fiscalia dubta ara si el cas pot ser jutjat per terrorisme o no. Aquest factor és important perquè, en funció de la seva consideració, la investigació podria ser traslladada a un jutjat de Barcelona, i a seria molt més fàcil la seva inclusió a l'amnistia. Si decau la imputació de terrorisme els delictes estarien relacionats amb desordres públics ja que el de sedició ha desaparegut amb la reforma del Codi Penal. El fiscal encarregat de la causa demanava mantenir-la a Madrid, però poc després el fiscal en cap de l'Audiència Nacional el corregia i matisava que encara no s'ha pres la decisió i cal esperar uns informes policials finals. La decisió encara es podria allargar perquè la fase d'instrucció es va ampliar fins al gener del 2024.

"L'amnistia ha de servir per anul·lar absolutament totes les resolucions judicials injustes que s'han realitzat contra l'independentisme amb invencions i retorçant la legalitat", afirmen des de la direcció d'Esquerra, afegint que "deixar gent fora de l'amnistia per delictes que no han comès és una línia vermella per a la investidura". Per part de Junts, el mateix expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, assegura que "no busquem solucions personals a la persecució judicial contra l'independentisme sinó col·lectives".

La delicada solució per a la malversació

El dels imputats per terrorisme sembla el serrell més espinós per tancar l'amnistia. Encara que això no vol dir que no n'hi hagi d'altres. Per exemple, el dels acusats per malversació. Un tema que afectaria directament el mateix Puigdemont o el president d'Esquerra, Oriol Junqueras a més d'altres dirigents d'ERC i Junts. Fonts del PSC asseguren que cal anar amb compte amb els delictes que a Europa poden ser vistos com de corrupció -tot i que en cap cas no s'ha demostrat apropiació de fons per als imputats o per tercers-, tant des d'ERC com des de Junts asseguren que s'està elaborant una solució i donen per fet l'encaix jurídic per incloure aquests casos a l'amnistia juntament amb la resta d'encausats que estan relacionats amb altercats a les manifestacions o per desobediència al Tribunal Constitucional.

La justificació de l'amnistia divideix la negociació

L'altre gran escull discutit en la negociació per a l'amnistia és sens dubte l'anomenat preàmbul o la justificació de la llei. Mentre els independentistes -especialment Junts- veuen amb bons ulls la proposta de Sumar on es justifica l'amnistia per "la manca de proporcionalitat amb què es van adoptar certes decisions judicials", al PSOE no volen sentir a parlar de desqualificacions a la justícia espanyola ni de què estiguem davant de la correcció d'una suposada repressió judicial com defensen els independentistes.

Per als socialistes es tracta de justificar l'amnistia no perquè no es cometessin els delictes sinó per una necessitat de girar full del Procés aconseguint un bé major com seria una suposada recuperació de la concòrdia i la pau social a Catalunya mitjançant el compromís de no reeditar els actes del 2017. A més d'al·legar que l'encaix jurídic perquè la llei d'amnistia passi el filtre del Tribunal Constitucional no pot incloure el qüestionament de decisions judicials.

Un debat complicat sobre aquest preàmbul on pesen tant o més els posicionaments polítics i els interessos electorals que les consideracions jurídiques. Però totes les fonts implicades en la negociació apunten que, mitjançant determinades filigranes lèxiques i un esforç de comprensió política per les dues parts, la qüestió sembla encarrilada.

L'amnistia s'obre així pas com a pedra angular de la investidura de Pedro Sánchez, però sense poder donar res per fet a l'espera de trobar solució als "serrells decisius" pendents. Les properes dues setmanes seran decisives en la feina dels negociadors per aconseguir lligar caps i aclarir el camí de la investidura probablement per a la primera quinzena de novembre, si els "serrells decisius" no es resisteixen més del compte.