Catalunya ha registrat un nivell de perill dels més baixos en els últims trenta anys en la temporada d'allaus a muntanya, que va tancar-se el 31 de maig. Enguany l'acumulació de gruixos de neu ha estat per sota de la mitjana, fins i tot durant l'època més freda. La xifra d'allaus també ha estat menor: se n'han registrat 171 sense víctimes mortals, un nombre que s'allunya dels 250 que solen ser habituals. 

Normalment es registren entre 250 i 300 allaus per temporada al llarg dels 1.300 quilòmetres quadrats de terreny avallós que té Catalunya. Aquesta vegada, però, la xifra ha estat molt per sota i cap d'ells ha estat de mida 4, és a dir, una allau que té prou força per recórrer 50 metres en terreny pla. Es tracta, per tant, de la segona temporada amb un grau de perill mig més baix des que la Generalitat va començar l'emissió de butlletins de perill d'allaus (BPA) la temporada de 1994-95. 

La zona amb més freqüència d'esllavissades ha estat l'Aran-Franja Nord de la Pallaresa, seguit de la Ribagorçana-Vall Fosca i el Ter-Freser.

Per què enguany el perill ha estat menor?

Les causes d'aquesta baixa perillositat són dues: un gruix de neu molt inferior a l'habitual i que, a més, s'ha començat a fondre al març, un mes abans del que acostuma a passar. Aquesta tendència s'ha reflectit en l'estructura del mantell nival. Entre novembre de 2022 i març de 2023 la neu es va mantenir freda i seca, mentre que a partir d'aquesta data es va convertir en neu humida per la calor i les pluges intenses. 

En aquesta temporada només s'han destacat dos episodis on s'ha incrementat el perill d'allaus i d'accidents. El primer va ser al gener, al Pirineu occidental, on es va assolir el nivell 3; i el segon va ser a finals de febrer, al Pirineu oriental, per plaques de vent i neu granulada. 

La part positiva d'aquesta notícia és que no s'ha lamentat cap víctima mortal quan, de mitjana, a Catalunya moren entre 1 i 2 persones per allaus cada any. En més d'un 70% dels casos la mateixa persona involucrada és qui ha provocat l'esllavissada, i per això l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) recomana seguir el decàleg que van publicar de bons hàbits.