L’Agència Tributària de Catalunya (ATC) disposa d’un estudi, pioner a Espanya, que xifra la magnitud de la seva bretxa fiscal (“tax gap”), que és la diferència entre el que una administració recapta en impostos i el que hauria de recaptar, un cop finalitzat el període voluntari de declaració. Segons aquest estudi -que pren com any de referència el 2014-, la bretxa fiscal dels quatre principals tributs que gestionava l’ATC va ser de 789,8 milions d’euros, un 26,53% de la recaptació potencial. En altres paraules: l’Agència Tributària de Catalunya va deixar de recaptar un de cada quatre euros.

Aquesta és la principal conclusió de l’estudi sobre anàlisi teòrica i aplicació del “tax gap” que l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB) i la consultora Everis han elaborat per encàrrec de l’ATC, i que s’emmarca en el Pla de prevenció i reducció del frau fiscal i de foment de les bones pràctiques tributàries 2015-2018.

El càlcul de la bretxa fiscal a Catalunya és el primer que es fa a tota Espanya per part d’una administració, però aquests tipus d’estudi són habituals en països capdavanters en la gestió tributària, com el Regne Unit, els EUA, Suècia o Austràlia. Es concep com un element essencial a l’hora de dissenyar estratègies i polítiques adequades per gestionar i minimitzar els incompliments tributaris i lluitar contra el frau fiscal.

L’objectiu de l’estudi era doble: definir un mètode reproduïble perquè l’ATC pugui calcular el “tax gap” de manera periòdica, i validar-lo empíricament basant-se en les dades de 2014.

En aquest sentit, l’estudi se centra en l’anàlisi dels quatre principals impostos que gestionava l’ATC el 2014 i que suposaven el 90% de la recaptació: Patrimoni (IP), Successions i Donacions (ISD), Transmissions patrimonials i actes documentats (ITPAJD) i l’impost sobre les estades en establiments turístics (IEET).

Els càlculs s’han realitzat estimant el que s’anomena “Bretxa Fiscal Bruta (BFB)”, és a dir, abans de les comprovacions i/o les inspeccions que realitza l’Agència Tributària de Catalunya.

Patrimoni, el “gap” més gran

La diferència més gran entre la recaptació real i la potencial es dona en l’impost sobre el Patrimoni (44,34%) i en el de Successions i Donacions (41,26%). En el primer cas, els 340 milions d’euros de la bretxa fiscal s’expliquen per la infra-declaració (97,28%): concretament, pels actius financers localitzats a l’estranger i no declarats (57,98%); per l’aplicació incorrecta de l’exempció corresponent a les participacions en empreses familiars (37,09%); o per les joies, objectes d’art, antiguitats i vehicles incorrectament declarats (4,76%) i altres (0,17%).

En el cas de l’ISD, dels 277,9 milions d’euros de bretxa fiscal, 265,4 milions corresponen a Successions i 12,5 milions a Donacions. També en aquest cas, el gruix del “tax gap” es concentra en la infra-declaració principalment de Successions (81,13%), especialment en els béns localitzats i no declarats a l’estranger (46,04%).

Pel que fa a l’ITPAJD, tot i ser l’impost que més recursos va aportar a les arques de l’administració, amb 1.321 milions d’euros l’any 2014 (61% del total), té la bretxa fiscal més reduïda (10,43%).

Finalment, l’estudi constata que l’Impost sobre estades en establiments turístics és “amb diferència” el que menys recaptació real aporta (un 2% del total), i que la bretxa fiscal (29,19%) es concentra sobretot en els habitatges d’ús turístic (76,61%), seguit dels hotels (12,27%) i d’altres establiments (9,57%).