Mentre pregonen en campanya la seva honradesa i transparència, cap partit polític ha volgut sumar-se de moment a la 'Lista Viernes', una espècie de 'Llista Robinson' per poder demanar en un sol lloc i de forma fàcil que els partits no puguin usar les nostres dades per enviar-nos 'spam' electoral. No estan obligats a sumar-se a la iniciativa, que va ser posada en marxa per un grup de juristes experts en privacitat, però de moment les formacions no s'han mostrat interessades. Un silenci que, en aquest cas, val més que mil anuncis.

Les campanyes electorals del 28 d'abril i del 26 de maig vénen carregades d'incerteses, amb un país cada vegada més polaritzat i discursos polítics incendiaris que apel·len directament a l'emoció. També existeix certa preocupació per l'ús de les xarxes socials i aplicacions de missatgeria com WhatsApp per  difondre missatges interessats de forma massiva, arran de l'última reforma de la Llei Electoral (via Llei de Protecció de Dades) del desembre que permet el rastreig de les nostres opinions polítiques per part dels partits en període electoral.

Es tracta d'una de les reformes que més consens va obtenir en una legislatura convulsa i amb un Congrés atomitzat des de la moció de censura protagonitzada per Pedro Sánchez: cap partit va votar en contra a aquesta mesura en concret. D'aquesta forma, els nostres polítics van donar carta de naturalesa a una activitat semblant a la realitzada per Cambridge Analytica —l'ús de dades personals sense consentiment per conèixer les opinions polítiques i enviar propaganda a mesura—, que en altres països va suposar un escàndol majúscul. La mateixa Comissió Europea i alguns europarlamentaris han expressat la seva alerta sobre aquesta normativa, informa Infolibre.

Una de les iniciatives sorgides de la societat civil per intentar contrarestar aquesta activitat és aquesta 'Lista Viernes', posada en marxa fa un mes amb la finalitat de facilitar als ciutadans exercir el dret d'oposició de forma fàcil. Fet que no hauria de suposar un problema als partits polítics que han assegurat que no realitzen recollides massives de dades i opinions polítiques a internet. Uns altres prefereixen guardar silenci.

"Cap s'ha posat en contacte amb nosaltres", confirma per telèfon a Público l'advocat Jorge García Herrero, un dels promotors de la 'Lista Viernes' i membre d'un grup privat d'experts denominat Secuoya Group. "Els partits no tenen l'obligació de consultar la 'Lista Viernes', però és un esforç que hem fet per facilitar-los una manera de mostrar el seu compromís contra el mal ús de les dades dels ciutadans i la temptació d'elaborar perfils ideològics dels potencials votants", afegeix.

"Seria desitjable que el nombre de ciutadans que s'inscrivissin en la 'Lista Viernes' fos tan significatiu que els partits sentissin l'obligació de sol·licitar accés a la llista", apunta aquest advocat, després de comentar que de moment una mica més de 5.000 ciutadans s'han sumat a la iniciativa.

"Enviarem un correu electrònic als 'herois' que s'han apuntat per a explicar-los que si el divendres, quan arrencada la campanya electoral, reben notificacions electròniques de propaganda o 'spam' electoral, això no significa que la 'Lista Viernes' no ha funcionat, sinó que simplement els partits no han volgut parar atenció a aquesta eina", lamenta García Herrero, i tem que "el bombardeig de missatges polítics enviats sense permís es concentrin en els tres últims dies de campanya i, sobretot, en les últimes 24 hores" abans dels comicis.

"Crec que quan arrenca la campanya, a mesura que passin els dies i la gent anirà rebent més i més propaganda als seus mòbils, s'apuntaran més persones i potser els partits s'animen a fer-los cas", conclou aquest lletrat, qui té l'esperança que la 'Lista Viernes' sigui més efectiva de cara a les eleccions europees, municipals i autonòmiques que se celebraran el 26 de maig.

Les introduccions d'una disposició final a la reforma de la Llei orgànica de Protecció de Dades (LOPD), que al seu torn introdueix un nou article a la Llei Electoral (LOREG), el "58 bis", ha generat molta inquietud des que va entrar en vigor al desembre. La raó fonamental és que atorga una habilitació legal als partits polítics per recollir dades sobre opinions polítiques dels ciutadans "obtinguts en pàgines web i altres fonts d'accés públic per la realització d'activitats polítiques durant el període electoral".

També dóna carta blanca a les formacions per enviar propaganda electoral per mitjans electrònics o sistemes de missatgeria (WhatsApp) a partir de les dades personals que trobin a "pàgines web i altres fonts d'accés públic". És a dir, directament dóna empara a l'spam electoral'. Malgrat la circular de l'Agència de Protecció de Dades que alerta d'una interpretació restrictiva de la norma, la llei diu el que diu.

Per aquesta raó, el grup de juristes que van crear la 'Lista Viernes', al costat d'altres companys i experts, van plantejar al Defensor del Poble que recorregués la norma davant el Tribunal Constitucional, quelcom que l'organisme va fer a principis del mes de març.

La 'microsegmentació' publicitària, que es basa en la recopilació i anàlisi d'una enorme quantitat de dades, permet als gegants d'internet com Google o Facebook tenir una idea molt precisa de qui som, què desitgem, què odiem i què temem.

En mans d'un partit polític, aquesta valuosa informació és vital per construir els missatges més adequats per intentar provocar un comportament —el vot a algú, contra algú, o fins i tot la desmobilització i l'abstenció— a un determinat perfil. No és fàcil anticipar amb exactitud l'efecte de determinats continguts com els bulos, la desinformació, les 'fake news' o els intents de manipulació, però sí que existeix un consens general que algun efecte tenen.

I aquest és, precisament, el risc de la reforma de la Llei Electoral que estrenem a partir d'aquest divendres, inici de la gran campanya electoral de les generals: que els partits puguin dissenyar a mesura les seves campanyes amb l'ús de dades personals sense el nostre permís, i que a més no ens n'adonem.

Llei Electoral i xarxes