El Govern central rebaixa el to sobre la investidura a Catalunya. De manera substancial, i significativa. En les primeres declaracions de l'Executiu després del pas al costat de Carles Puigdemont, que dijous a la tarda va anunciar que renunciava "temporalment" a ser candidat a la investidura i proposava en el seu lloc el nom de Jordi Sànchez, el Govern central s'ha remés a les decisions de la justícia per permetre o no la investidura d'un candidat en presó provisional. Unes paraules que contrasten amb els missatges emesos des del PP els darrers dies, quan s'havia amenaçat de mantenir el 155 –o fins i tot endurir-lo– en cas que el proper president de la Generalitat estigui "acusat de delictes greus".

"La decisió correspon al jutge competent". Així s'ha expressat aquest divendres el ministre de Justícia, Rafael Catalá, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, preguntat per les mesures que preveu el Govern central davant la possibilitat que Sànchez sigui designat properament candidat a la investidura. El ministre ha interpretat que, d'acord a la legislació vigent, el candidat s'ha de sotmetre de forma "presencial" a la sessió d'investidura, i que, en cas de tractar-se d'un candidat "que té limitada la seva llibertat" per estar "en presó preventiva" només correspon "al jutge instructor" –el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena– la decisió "d'autoritzar-lo a participar en la sessió". "Serem respectuosos amb aquesta decisió", ha subratllat.

 El ministre encara ha anat més lluny quan ha recalcat que la decisió sobre qui ha de ser el candidat a la investidura "pertany a la Mesa del Parlament", i que el Govern central "no hi té res a dir". I encara ha matisat que, si bé els seus informes indiquen que és requisit indispensable que el candidat sigui físicament present en la sessió d'investidura, no s'havia donat mai un cas similar, per la qual cosa ha deixar la porta oberta a altres interpretacions.

En la mateixa línia, i preguntat per la possibilitat d'impugnar la resolució de legitimació de Puigdemont que va aprovar dijous el Parlament, Català ha precisat que es tracta d'una "declaració política" sense "efectes jurídics". Per la qual cosa, i tot i que els serveis jurídics del ministeri l'estan estudiant, "la reiterada jurisprudència indica que no és efecte d'impugnació". "No pretenem estar amb una activitat d'impugnació permanent", ha arribat a dir Catalá.

Les paraules de Catalá contrasten amb les d'aquesta mateixa setmana del delegat del Govern central a Catalunya, Enric Millo, o del president del PP català, Xavier García Albiol, que van amenaçar de perllongar el 155 o fins i tot d'aplicar un nou 155 més dur, respectivament. El to de respecte a la independència judicial que ha emprat el ministre també contrasta amb les afirmacions del mateix Catalá fa un mes, quan va donar per fet que els responsables polítics del procés sobiranista seran inhabilitats pel Suprem per ostentar un càrrec públic en un període relativament breu.

Més dur ha estat el ministre portaveu, Íñigo Méndez de Vigo, que ha assegurat que el Govern central "no està disposat a tolerar cap farsa" en forma d'investidura a distància, "per plasma". Méndez de Vigo, no obstant, no ha avançat cap possible recurs del Govern central davant la investidura d'un candidat en presó provisional, com sí que va recórrer la candidatura de Puigdemont. Vigo també ha fugit d'estudi sobre la demanda que ha presentar Puigdemont contra Espanya davant les Nacions Unides, quan s'ha limitat  a assenyalar el "nul eco de les reclamacions del senyor Puigdemont" davant la comunitat internacional.

ERC reivindica Junqueras com a president legítim

Tant Catalá com Méndez de Vigo s'han referit a la possibilitat d'una investidura de Sànchez, després que l'expresident de l'ANC fos beneït el dia anterior com a candidat per Puigdemont. Però encara no està clar que sigui el nom elegit pels partits independentistes. Així ho ha precisat aquest divendres ERC, per boca del seu portaveu Sergi Sabrià, que ha assenyalat que, un cop renuncia el president cessat, Puigdemont, el candidat hauria de ser Oriol Junqueras, com a vicepresident cessat.

"Amb la proposta de Puigdemont es trenca una línia molt defensada per JxCat, que és la del Govern legítim. Quan Puigdemont pren la decisió que va prendre aquest dijous, a qui li correspondria legítimament és a Oriol Junqueras", ha afirmat Sabrià. El portaveu republicà fa referència a la base del programa de JxCat en la campanya electoral del 21D, que es va centrar gairebé exclusivament en la idea de restituir Puigdemont com a president "legítim" de la Generalitat. Una estratègia que en files d'ERC es considera que va ser decisiva perquè JxCat obtingués el primer lloc entre les forces independentistes, en contra del que deien les enquestes, que coincidien a vaticinar que aquest lloc l'ocuparia el partit de Junqueras. 

LA CUP, DECISIVA

Sabrià ha recalcat també que les negociacions per a la investidura encara no estan tancades. En aquest sentit, serà decisiva la postura de la CUP, els quatre vots de la qual són imprescindibles per a la investidura –més encara, tenint en compte que ni Puigdemont ni el conseller cessat Toni Comín, tots dos a Brussel·les, hi podran votar–.

Els cupaires, que estan participant en "reunions tripartites" amb JxCat i ERC, decidiran sobre la candidatura de Jordi Sànchez aquest dissabte, en el seu Consell Polític. La seva diputada Natàlia Sànchez ha afirmat aquest divendres que la de l'expresident de l'ANC és l'única proposta "formal" que ha rebut la CUP, i que si "tant JxCat com ERC" en presenten d'altres, les estudiaran.

La CUP va apostar clarament per Puigdemont com a proper president fins que es va retirar la seva investidura, fonamentalment per l'argument de la legitimitat. Un cop Puigdemont ha renunciat, però, en entorns propers a la formació es debat l'opció de fer president un candidat d'esquerres. La CUP, no obstant, insisteix que només es pronunciarà sobre propostes concretes. "Formalment només se'ns ha fet arribar un segon nom, que és el de Sànchez, i el nostre Consell Polític valorarà les propostes que tenim sobre la taula, no sobre les que arriben per la premsa, rumors o d'altres vies", ha afirmat la diputada cupaire.

Preguntada directament per si la CUP prefereix un president de JxCat o un d'ERC, Sànchez tampoc hi ha volgut entrar: "La CUP prefereix un president que apliqui un programa republicà", ha dit.