Ja fa un mes que les infermeres estan en vaga indefinida en una convocatòria promoguda pel sindicat Infermeres de Catalunya a la qual s'han sumat milers de professionals als carrers. El detonant va ser la signatura del conegut com a Tercer Acord de l'Institut Català de la Salut (ICS), però el malestar al col·lectiu ve de molt més enllà.

Aquesta situació està impactant en el dia a dia als CAP, on hi ha una "calma tensa" entre metges i infermers. Amb equips formats pels dos col·lectius professionals, així com administratius, auxiliars i tècnics, la dinàmica de treball es veu ressentida.

"Era un acord molt esperat i els col·lectius que teníem esperances en un reconeixement que no ha arribat deixem de fer tasques que no ens pertoquen, o per les quals no estem cobertes legalment", explica a Públic Antonia Raya, infermera del CAP Raval i presidenta del Fòrum Català d'Atenció Primària (FoCAP).

Infermeres de Catalunya és per ara un sindicat minoritari perquè no té encara la representativitat mínima per participar a les meses de negociació, en part degut a què té un recorregut curt -es va fundar el 2019. Malgrat això, ha aconseguit mobilitzar milers d'infermeres i elevar les seves reivindicacions a Salut. L'última manifestació, dissabte, va congregar prop de 6.000 persones, 3.500 segons la Guàrdia Urbana.

"Les infermeres ja fa molts anys que aguantem una situació límit, el sistema ja estava molt tensionat i la pandèmia ens ha deixat encara més esgotades", assenyala en declaracions a Públic Núria Guirado, presidenta del sindicat. El propi Col·legi d'Infermeria s'ha sumat a les reivindicacions i també reclama al conseller de Salut, Manel Balcells, que reconegui la professió.

Les reivindicacions no són només econòmiques, tot i que aquest aspecte hi té un pes important: "Ens van prometre reconeixement, però els acords no s'han traduït en això", afegeix Guirado, en referència al tercer acord de l'ICS, però també al nou conveni del SISCAT, el que regula les condicions de treball de la xarxa concertada.

Algunes de les tasques que les infermeres dels CAP estan deixant de fer són la proposta de baixes laborals o de canvis en la medicació, unes accions que després han de ser validades pels metges. "Hi ha una sensació de tristor i decepció, esperàvem cert recolzament dels metges que no hem tingut", lamenta Raya.

Tot i així, la infermera assenyala que hi ha casos en què sí que s'ha fet pinya. És el cas d'un centenar de directius de 50 CAP de Barcelona que van amenaçar amb dimitir si Salut no rectificava en les condicions pactades en el tercer acord. Balcells va acceptar reunir-s'hi, però encara no hi ha novetats.

"Greuges comparatius" entre col·lectius

En els últims dies s'han sumat altres col·lectius a la protesta de les infermeres, com els tècnics sanitaris. El 27 de gener hi haurà una mobilització convocada per la plataforma sindical Vaga Unitària contra el Preacord ICS. La plataforma ha titllat el preacord "d'injust" i "classista" perquè, segons calcula, dels 320 milions que el Govern vol destinar a millorar l'anterior conveni, el 52% serà pels metges.

El tercer acord és fruit de les negociacions entre sindicats i Generalitat obertes fa un any, arran de la vaga de diferents col·lectius sanitaris, especialment metges. L'han signat CCOO, UGT, Metges de Catalunya i SATSE, el sindicat d'infermeria majoritari, d'àmbit estatal.

Tot i que respon a una demanda d'anys de millora de les condicions laborals, ha generat malestar pels "greuges comparatius" entre les diverses categories sectorials, especialment, entre metges i infermeres. Guirado valora com a "engrunes" la millora pel col·lectiu.

El sindicat majoritari, SATSE, defensa els avenços que suposa el nou acord per superar el signat fa 17 anys, que a més va patir retallades des de 2010. "No ens podem permetre continuar ni un dia més en un estat de negociació perpètua", afirmava en una carta als afiliats.

Així mateix, titllaven de "desmesurades" unes crítiques que consideren que "no tenen cap mena de sentit". Per a SATSE, no firmar significaria "la consolidació de les retallades patides els darrers anys, ja que no tancar res implica mantenir el que hi ha".

Mobilitzacions persistents

Malgrat que, en tractar-se d'una vaga indefinida, el seguiment diari és baix, Infermeres de Catalunya ha aconseguit reunir milers de professionals en les diverses protestes que ha organitzat a Barcelona.

"Són mobilitzacions sense precedents, mai fins ara s'havia vist infermeres i llevadores unides", explica Guirado. Les llevadores són un dels col·lectius que consideren més perjudicats perquè, malgrat a estar obligades a cursar l'especialitat per exercir, després no se'ls reconeix aquesta formació a nivell de sou.

Guirado, presidenta d'un sindicat molt jove -format el 2019, tot i que la pandèmia va fer que fins el 2021 no agafés empenta- reconeix que aquesta vaga, la primera organitzada en solitari, ha situat el col·lectiu al mapa. "Ara el Govern ens reconeix com a un sindicat legitimat".

Per desconvocar, Infermeres de Catalunya reclama que Salut doni sortida amb "fets tangibles" al que són les seves "línies vermelles", i malgrat les negociacions, no saben quan desconvocaran. "No ens agrada estar en vaga, és molt dur per a tothom", apunta la presidenta.

"No calen més taules de negociació, són ganes de guanyar temps i cansar la gent", apunta Raya. Precisament una de les propostes de Balcells ha anat en aquesta línia, però la infermera critica que a cada canvi de govern, s'inhabilita el que han parlat amb l'anterior. "Ens hi va molt, no és només un tema de les infermeres: si no tens una atenció primària eficient, el sistema cau".

Reconeixement a diferents nivells

Algunes de les reivindicacions principals de les infermeres passen pel reconeixement del seu nivell acadèmic -fa anys que Infermeria es correspon amb un grau, a diferència d'abans-, també de les especialitats i no haver de fer ús dels seus propis vehicles en horari laboral.

Les noves tasques que han anat assumint els últims anys, ja abans de la pandèmia, també estan al focus. "No som diplomades, no fem el mateix que fèiem el 2006", apunta Raya, assenyalant les noves competències i la feina de coordinació.

"No estem en contra que la professió avanci, però cal fer-ho amb un marc legal segur i el reconeixement necessari", coincideix Guirado, que lamenta algunes pràctiques que les releguen encara a un rol de "secretàries".

El reconeixement que reclamen va més enllà de la retribució i té impacte, per exemple, en l'accés a llocs de gestió: "Molts cops els ocupen metges, i la visió és diferent. Cal virar d'un sistema mèdic-centrista i hospitalo-cèntric a un de multidisciplinari que posi al centre les necessitats de la persona". 

També reclamen ser reconegudes amb la categoria professional A1 -ara són l'A2, malgrat que fa anys que són graduades-, una reclassificació que depèn del Govern espanyol, però per la qual demanen al Govern un complement salarial equivalent mentre no arriba. Salut ha explicat que ascendiria a prop de 400 milions.

Balcells es reunirà properament amb la ministra de Sanitat, Mónica García, per abordar una qüestió que també afecta a altres col·lectius: "Tothom reclama tenir un nivell de categoria professional adient a la seva formació acadèmica i tenen raó", va reconèixer el conseller.

La vaga ha tingut especial impacte en l'atenció primària, que pateix des de fa anys una saturació accentuada amb la pandèmia. A nivell hospitalari, malgrat compartir el malestar per la manca de reconeixement, hi ha altres problemàtiques. "Les realitats són diferents", respon Guirado, també en referència a les residències, on no troben professionals davant la precarietat del sector.

Raya va més enllà i explica que la falta de personal crònica als hospitals fa que la vaga no hi tingui tan impacte: "Estan en serveis mínims permanents".