CaixaBank i Bankia estudien emprendre un procés de fusió amb la finalitat d'augmentar la seva rendibilitat davant la crisi provocada per la pandèmia de la Covid-19, segons han confirmar a l'agència Europa Press fonts del sector.

Fonts de totes dues entitats van eludir fer comentaris sobre la possible operació, que seria anunciada en els pròxims dies a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), tal com avancen El Confidencial i el diari Ara.

La fusió de CaixaBank i de Bankia, tercera i quarta entitat per grandària del sector financer espanyol, donaria origen a un grup amb actius per import de 650.000 milions d'euros, unes 6.600 sucursals (4.400 l'entitat d'origen català i més de 2.200 de l'entitat nacionalitzada) i una plantilla conjunta superior als 51.000 treballadors (gairebé 35.600 CaixaBank i uns 16.000 Bankia), unes xifres que propiciarien significatives sinergies.

Segons el plantejament actual, La Fundació La Caixa controlaria un 30% del grup resultant de la fusió, mentre que el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), baixaria el seu pes de gairebé el 62% actual al 14%. Fonts del sector han indicat a Europa Press que l'operació comptaria amb el beneplàcit del Govern espanyol, si bé fonts del Ministeri d'Economia i Transformació Digital han assenyalat que no feien comentaris sobre aquest tema.

Crida del BCE

D'aquesta manera, CaixaBank i Bankia responen a la crida realitzada de manera insistent pel Banc Central Europeu (BCE) d'accelerar en el procés de consolidació del sector, l'última vegada aquesta mateixa setmana per boca del seu vicepresident, Luis de Guindos, durant la seva intervenció en els cursos de la Universitat Menéndez i Pelayo (UIMP) de Santander. De Guindos va posar l'accent en la diferència entre la baixa rendibilitat de les entitats espanyoles (d'entre el 2 i el 3% en alguns casos) davant del cost de capital (superior en línies generals al 10%).

Amb l'eventual fusió de CaixaBank i Bankia totes dues entitats reprendrien l'intent que van realitzar el 2012 quan Isidre Fainé i Rodrigo Rato no van aconseguir arribar a bon port una temptativa frustrada llavors per qüestions polítiques i discrepàncies en la jerarquia de comandament.

Pel que fa a l'organigrama de l'entitat resultant, es planteja que pugui estar presidida per José Ignacio Goirigolzarri, actual president de Bankia, com a president no executiu i amb Gonzalo Gortázar, conseller delegat de CaixaBank, com a CEO plenipotenciari.

L'operació permetria al Govern espanyol a més recuperar part de les ajudes percebudes en el rescat de Bankia, que superen els 24.000 milions d'euros, dels quals fins avui ha recuperat només uns 3.000 milions a través de dos processos de venda parcial i via dividends.